Go to Top

Xarxes socials i Salut Pública

Fotografia, articles, opinió, vida privada, geolocalització… És difícil trobar un aspecte de la nostra vida que no disposi d’una xarxa dissenyada per al seu ús concret. Ara que les xarxes formen una part innegable del nostre entorn, el repte radica en trobar per a elles una utilitat a nivell de, per exemple, polítiques socials. Les de Salut Pública entre elles.

L’ús d’internet a la medicina avança a poc a poc en Europa, tot i que de moment la seva presència es redueix principalment a aspectes com l’emmagatzematge de dades o la prescripció electrònica. El paper de les xarxes socials és encara inferior, a pesar del seu gran potencial com a instrument de promoció en els tres pilares de la Salut Pública: seguretat alimentària, promoció de la salut i epidemiologia. De fet, un article publicat el 2009 en el Butlletí de l’OMS cridava l’atenció sobre els possibles avantatges de les xarxes socials per als treballadors de la Salut Pública i les institucions, assenyalant que “les xarxes socials han canviat el monòleg a un diàleg, on qualsevol amb accés a les tecnologies de la informació i internet pot ser creador de contingut i comunicador”.

Canvis en els hàbits de salut

Segons un article de la xarxa cubana Infomed, avui dia ja es coneix que la utilitat de les xarxes socials per a la Salut Pública no rau només en potenciar la comunicació horitzontal, sinó que l’anàlisi de la informació compartida a través d’elles permet detectar comportaments associats a la recerca i subministre d’informació sobre salut i medicaments. Aquest fet pot aplicar-se a la vigilància sanitària, la planificació de serveis sanitaris i el desenvolupament de programes d’intervenció i de promoció de la salut, entre d’altres.

social mediaEls primers treballs en la matèria ja ofereixen resultats en aquesta direcció. Per exemple, un estudi de la Universitat de Califòrnia, publicat a la revista Annals of Internal Medicine, va mostrar com la participació en comunitats de Facebook va arribar a duplicar la petició de proves de VIH entre subjectes de risc. I un article d’Anne Moorhead, de la Universitat de l’Ulster, va resumir en 6 els beneficis generals del Social Media per a la comunicació de l’e-Salut: 1) increment de la interacció amb altres usuaris; 2) informació més personalitzada; 3) augment de l’accessibilitat a aquesta; 4) suport emocional per als usuaris; 5) vigilància de la Salut Pública, i 6) potencial per influir en les polítiques de salut. A l’altre costat s’identificaren diverses limitacions, principalment referents a la falta de privacitat i de veracitat de la informació.

Això indica que les xarxes socials poden contribuir a adoptar bons hàbits de salut, ja que els usuaris són més propensos a adoptar determinats estils de vida si tenen amb qui compartir-los. Són el que Thomas W. Valente, professor de Medicina preventiva de la Universitat del Sur de Califòrnia, anomena “intervencions de la xarxa” (Network interventions), i que consisteixen en l’ús de les dades de xarxes socials per accelerar canvis conductuals en la societat. La figura de l’influencer podria, doncs, obrir-se a nous camps fora del marketing, com per exemple la Salut Pública.

Eficiència econòmica i temporal

Els exemples també són tangibles en el nostre entorn. Segons aquest article de la web periferics.cat, amb l’arribada de les xarxes socials, un fet tan comú com la petició de donants de sang d’un determinat grup ha passat a fer-se de forma massiva i a través d’un canal molt més eficient a nivell econòmic que els mitjans tradicionals com la premsa o la ràdio. El text afegeix que altres situacions en les quals les xarxes socials poden ser de gran utilitat en Salut Pública són les catàstrofes naturals, com epidèmies o emergències mèdiques.

Xarxes específiques

De l’altra banda, ja existeixen diverses companyies que intenten capitalitzar la gran quantitat de dades sobre e-Salut que circulen por les xarxes socials. Per exemple, Sickweather, fundada pels nord-americans Graham Dodge i Michael Belt.

Sickweather es tracta d’un radar mundial de malalties que ens brinda la possibilitat de rebre alertes a temps real cada cop que ens aproximem a una zona d’infecció (refredats, gastroenteritis…). Per fer-ho, l’aplicació es basa en la informació rebuda pels usuaris malalts d’aquella mateixa zona.

La xarxa social utilitza també la informació sobre malalties publicada de forma oberta a Facebook i Twitter, composant un mapa a temps real sobre la propagació d’una malaltia i predint la possibilitat de contagi.

¿Usuaris potencials? Viatgers que emprenguin una nova ruta o persones que simplement vulguin comprovar si la seva patologia deriva d’un focus epidemiològic a la zona. Tot i que el servei tampoc no està exempt de crítiques, com la qüestionabilitat de la veracitat de les dades proporcionades per pacients sense coneixements mèdics amplis, o el risc d’intromissió en la vida privada dels usuaris.

Conèixer el servei de Xarxes Socials, web i salut 2.0 de Galènia

Share Button