Go to Top

Xarxes socials i Salut Pública

Aquest article és una actualització del post de Xarxes Socials i Salut Pública de 2014

Aquest any que s’acaba ha estat decisiu per impulsar l’ús de noves tecnologies en l’àmbit tant personal com professional. Segons el VII Estudi Anual d’eCommerce a Espanya 2020, dels 33,6 milions d’espanyols d’entre 16 i 70 anys, segons dades de l’INE, el 93% són internautes i d’aquests el 72% de compra en línia, amb un increment durant aquest període tant en la freqüència com en la despesa.

En el terreny professional, el teletreball, situat en un 4% durant els últims anys, creix fins al 16,4% el 2020 segons de Ranstad publicats per El País, i aquesta tendència sembla disposada a augmentar durant els propers anys.

L’innegable protagonisme de les xarxes

L’ús de les xarxes socials també augmenta exponencialment ja que es van convertir en la principal via d’escapament durant les etapes més severes de el confinament a causa de la COVID-19. Segons dades publicades l’abril d’aquest any, el consum d’informació a les xarxes a Espanya havia augmentat un 55% durant la segona setmana del març.

Per tant, és d’especial rellevància que, com a comunicadors científics, analitzem l’impacte que aquestes tecnologies i, especialment, l’ús de les xarxes socials pot tenir en com es produeixen i consumeixen els continguts en salut. La crisi sanitària mundial, que ha vingut a alterar pràcticament tots els aspectes de la nostra vida, és una oportunitat per observar aquestes tendències i aplicar-les en noves estratègies.

Això cobra un sentit especial per a les institucions de salut pública, que han utilitzat, durant tot aquest període, les xarxes per establir un contacte directe amb els ciutadans i per erigir-se com a veus autoritzades en una crisi sanitària mundial.

Ningú discuteix els beneficis per a les institucions de salut pública de l’ús de les xarxes socials. . En un  article publicat pel Journal of Medical Internet Research se citen: la prevenció i el control de malalties infeccioses, i en particular, de noves malalties, així com el cost-eficàcia que tenen.

Els autors de l’article es plantegen una sèrie d’hipòtesis comprovades empíricament, entre les quals es troben: les xarxes socials incrementen la conscienciació de la salut pública, poden ser utilitzades com a plataformes per a protegir la salut pública, i la modificació de comportaments en salut pública oscil·la entre l’ús de les xarxes socials i la conscienciació, entre d’altres.

A més, s’apunten altres beneficis assenyalats en anteriors investigacions, com ara la divulgació de les intervencions de salut pública, la conscienciació de la població, la millora dels resultats en matèria sanitària, així com la distribució d’informació sanitària.

Observant i modificant comportaments

No obstant això, per poder propiciar un acostament adequat a les xarxes socials i un ús efectiu de les possibilitats que ens ofereixen, cal que els comunicadors científics siguem capaços, d’una banda, d’entendre les possibilitats il·limitades que la comunicació en si ofereix en els àmbits de la salut pública i, de l’altra, entendre els comportaments dels ciutadans quan s’enfronten a decisions relacionades amb la seva salut.

En aquest sentit, els teòrics del comportament han fet aportacions valuoses quan han analitzat què motiva els individus a adoptar certes actituds o hàbits sanitaris, què els impulsa, així com els factors ambientals, físics o psicològics que poden alterar aquestes actituds o decisions.

Perquè, tal com comenta Helena Martorell, que va ser durant molts anys directora de Comunicació de l’Agència de Salut Pública de Barcelona, ​​en el seu treball de grau La comunicació com a instrument de Salut, en el qual cita les afirmacions de Gema Revuelta, «si hi ha un àmbit de la salut en el qual la comunicació és imprescindible, aquest és el de la salut pública. La salut pública requereix comunicació entre persones, també amb els mitjans de comunicació i, sovint, amb diversos actors que mostren interessos divergents o contradictoris».

És important, doncs, analitzar el paper de les xarxes, utilitzar-les sent conscients de la importància que tenen, però, alhora, sent crítics amb aquells aspectes en els quals són susceptibles de millorar. A l’article «Public Health in the Era of Social Media» publicat a l’American Journal of Public Health, els autors plantegen el que anomenen desafiaments de les xarxes.

Hi assenyalen la incapacitat de les companyies darrere de les plataformes per aturar, en temps real, informacions perjudicials com les que es refereixen a substàncies il·legals o hashtags que s’hi relacionen, a Instagram, per exemple. Això fa encara més necessària una conscienciació profunda sobre xarxes socials i fake news, així com una legislació al respecte.

Un altre repte que assenyalen els autors és l’aplicació d’algoritmes que puguin prioritzar una informació perjudicial sobre una altra que pugui beneficiar la població. Seria el cas d’un usuari que busqui a les xarxes socials un terme sobre un tema perjudicial com, per exemple, l’anorèxia, i rebi resultats d’aquells comptes amb més visites, encara que tinguin un contingut nociu, en lloc d’aquelles que el poden ajudar amb la seva afecció. Els algoritmes, al seu torn, desencadenarien l’aparició de contingut suggerit relacionat sense ser capaços de discernir la motivació de la cerca.

Finalment, assenyalen la gran quantitat d’informació que aquestes companyies tenen sobre els usuaris, cosa que pot qüestionar l’ètica pel que fa a quan haurien d’intervenir en cas que hi hagi usuaris produint o consumint informació malintencionada.

És per això que, per tal de pal·liar aquestes circumstàncies, assenyalen la necessitat d’una legislació concreta sobre continguts en matèria sanitària i xarxes socials, així com un treball conjunt entre companyies privades i institucions públiques.

La crisi sanitària viscuda causada per la COVID-19 ha obligat les institucions públiques sanitàries a accelerar un procés que semblava imparable: l’adaptació a les xarxes socials i la consolidació com a actors fonamentals; però, també haurà de servir per analitzar, modificar i crear nous punts d’acostament a la població. Ara més que mai, el diàleg és directe i cal que també sigui efectiu.

Imatge | Freepik.es

Share Button