Go to Top

Jornada #salut20comb (I): Alter ego digital i mitjans socials

La presència dels professionals de la salut a internet augmenta constantment, tot i que molts consideren que encara és molt reduïda. D’altra banda, la població té una gran necessitat de trobar informació veraç i contrastada que resolgui les seves inquietuds i dubtes sobre patologies i salut. Tanmateix, la relació dels professionals amb les xarxes no sempre és fàcil de gestionar. La jornada #salut20comb d’enguany ha plantejat diferents aspectes de la presència dels professionals de la salut al món virtual, la importància de realitzar una bona gestió de la identitat digital i les principals dificultats que presenta en relació amb la pròpia professió. Aquest marc ha servit també per mostrar una àmplia i diversa selecció d’experiències que són exemples dins del sector.

El 4 de juny de 2014, prop d’un centenar de professionals de la salut es van reunir a la seu del Col·legi Oficial de Metges de Barcelona (COMB) per debatre sobre diversos aspectes de la gestió de la identitat digital. Es tractava de la tercera convocatòria d’aquestes jornades #salut20comb, organitzades per la secció d’e-salut del COMB, que se celebren anualment sobre diferents temes de salut 2.0. Les dues edicions anteriors han tractat els temes de “Salut 2.0: la xarxa al servei dels professionals” i “Apps i salut, un pas  endavant“, amb un gran èxit de participació tant presencial com virtual, ja que les jornades podien seguir-se per streaming.

En aquesta ocasió, els debats i experiències es van centrar en la gestió de la identitat digital dels professionals de la salut a les xarxes. La jornada va estar dividida en dues parts, cadascuna d’elles amb una sèrie de presentacions d’experts del sector i una mostra d’experiències seleccionades pels propis col·legiats. El dia va començar amb la presentació a càrrec del president del COMB, el Dr. Jaume Padrós (@jaumepadros), qui va encoratjar els presents a continuar treballant en aquesta línia, i la presidenta de la  secció de e-Salut del COMB, Dra. Mireia Sans (@MireiaSansC), qui va aprofitar l’ocasió per presentar el nou web de la secció.

Alter ego digital i mitjans socials

alter egoAixí es va donar pas a la primera taula, que va ser moderada pel Dr. Albert Casasa (@albertcasasa), metge i membre de la junta directiva de la secció d’e-Salut del COMB. La primera intervenció va anar a càrrec de Cristina Aced (@blogocorp), periodista i consultora de comunicació digital. Aced va començar la seva xerrada amb una reflexió sobre la cançó I google youde la cantant Amanda Palmer, i va destacar la importància de gestionar adequadament la nostra presència a les xarxes, cosa que fa imprescindible conèixer el que es diu de nosaltres practicant l’egosurfing. Això ens permet planificar les accions necessàries per a semblar el que volem ser a les xarxes, és a dir, tenir el control de la nostra pròpia identitat digital. Va afegir que la reputació en línia no ha de ser gaire diferent de la reputació offline, ja que no podem evitar la relació entre les dues, i al final, la nostra reputació real és la suma de totes dues. Per aconseguir-ho, és important “escoltar, planificar i mesurar”.

Rafael Gimeno-Bayón, advocat i soci de Reputació Online Legal (@reputacionlegal), va realitzar una interessant intervenció sobre la protecció de la identitat digital del professional de la salut. Gimeno va assenyalar que la majoria de reclamacions es refereixen a problemes de naming, per usurpació de la identitat a xarxes socials, o bé per eliminar un contingut que pot resultar contraproduent. Segons Gimeno, les agressions digitals es poden classificar en tres tipologies: a) una acció personal que influeixi en l’àmbit personal o algun fet relacionat directament amb la pràctica professional; b) un contingut estàtic o una difusió viral; o c) un fet individual, com una simple crítica o una campanya de desprestigi organitzada.

El més important per constituir una marca, va continuar, és planificar adequadament el nom digital, de manera que en realitzar egosurfing sigui la nostra identitat la que aparegui als primers llocs. El problema és que els errors es paguen més cars en internet, ja que les crítiques poden arribar a un més gran nombre de persones. A més, el mecanisme de Google suggest retroalimenta relacions de paraules o enllaços que no ens interessa que apareguin. Sobre la possibilitat que s’ha obert últimament, després d’una decisió judicial, d’eliminar enllaços de google, el que es coneix com “dret a l’oblit”, Gimeno va comentar que no és tan senzill, ja que per comunicar amb Google es necessita la mediació d’un advocat. Fins i tot en cas d’aconseguir que Google retiri els continguts, l’eliminació mai no és completa i és fàcil que hi quedin restes.

D’altra banda, cal tenir en compte el que es coneix com l'”efecte Streisand”, que fa referència a que en determinades circumstàncies cal esperar el moment adequat per iniciar una petició d’eliminació de continguts, perquè pot ésser contraproduent. De vegades el soroll que es fa per retirar un cert contingut augmenta l’interès per aquesta informació, quan el més convenient és fer-ne una gestió silenciosa.

Regulació legal de l’activitat digital

La tercera intervenció de la taula va ser a càrrec de Bernat Goula, també advocat i membre de l’assessoria jurídica del COMB, qui va realitzar algunes reflexions sobre l’ús de les xarxes i els límits de la identitat digital. En la seva exposició, Goula va assenyalar els elements legals que regulen l’activitat digital, que són bàsicament: la Llei dels Serveis de la Societat de la Informació, la Llei Orgànica de Protecció de Dades de caràcter personal (LOPD), la signatura electrònica i els distintius públics de confiança.

Goula va destacar els drets ARCO que recull la LOPD, sobre accés, rectificació, cancel·lació i oposició, que garanteixen a les persones el poder de control sobre les seves dades personals. Finalment, va remarcar que l’ús de la identitat digital requereix una confiança que es basa en tres elements fonamentals: la privacitat de les nostres dades, la seguretat sobre qui té accés a les nostres dades, i la transparència sobre la gestió que es realitza sobre aquests.

Interacció ‘online’ amb els pacients

El debat que va tancar aquestes exposicions va permetre als assistents plantejar diverses qüestions com la dificultat per eliminar versions desactualitzades de documents i guies clíniques, per exemple, de les primeres posicions de Google, consells per millorar el posicionament i com actuar davant la utilització de la identitat digital per part de webs de directoris no autoritzats. Una de les intervencions va plantejar la qüestió de la por de la interacció amb pacients a internet, al que Cristina Aced va argumentar la importància de la interacció per millorar la nostra reputació, però sempre dins d’un marc de normes que podem establir en els nostres blocs o xarxes socials. Com ella mateixa va indicar: “El teu bloc és com la teva casa, les normes les establim nosaltres mateixos“.

Finalment, es va sol·licitar als ponents que destaquessin les eines digitals que consideraven més adequades per als professionals de la salut. Cristina Aced va destacar els blocs, les pàgines personals com About.me i Twitter. Rafael Gimeno es va manifestar molt a favor de Youtube per al posicionament respecte als pacients, i LinkedIn per a la relació amb el sector professional. Albert Casasa va finalitzar el debat assenyalant la importància de crear un micronínxol propi i característic que ens diferenciï a internet. És a dir: cercar la singularització.

La primera selecció: blogs personals i/o professionals

agora

A continuació es van presentar els sis blocs individuals, personals o professionals, seleccionats pel jurat del COMB. Diari d’una mamà pediatra, de la Dra. Amalia Arce, va obrir la sessió amb un vídeo per celebrar els primers 5 anys de vida, que destaquen pels seus 5 milions de visites. La Dra. Mireia Esplugas va presentar cirugiadelamanoyelcarpo.com, un blog altament especialitzat fruit de la seva llarga experiència clínica. El Dr. Jordi Mestres va obrir l’Àgora Mèdica que elabora junt amb la Dra. Iris Alarcón, un espai d’informació i debat sobre aspectes quotidians de la medicina familiar i comunitària, per a professionals però també per al públic general.

DigaPLE és un bloc sobre entorns personals d’aprenentatge en ciències de la salut creat per la Dra. Núria Parra. La Dra. Marta Puig-Soler, en representació de l’equip d’autors, va presentar el Blog de l’Hipertens, un espai creat per compartir informació veraç i de qualitat sobre la salut cardiovascular, tant per a pacients com per a professionals que vulguin col·laborar en aquest lloc. Finalment, Germán Rodríguez va tancar la sessió amb el seu bloc Salut Significativa/Meaningful Health sobre gestió sanitària.

Durant el torn obert, els assistents van preguntar sobre les experiències personals dels ponents. Aquests van coincidir en què encara que implica una dedicació important, es tracta d’un temps molt ben invertit, que resulta molt gratificant a nivell personal i professional i, encara que no repercuteix en guanys directes, sí serveix per obrir un nou ventall d’oportunitats. Tots van remarcar la satisfacció personal, l’enriquiment del treball en xarxa i les possibilitats d’ampliar coneixement i contactes i d’arribar a un públic molt més nombrós que en les conferències presencials.

Per llegir la crònica de la segona part de la jornada, dedicada a les Xarxes Socials, seguir aquest enllaç.

Saber més sobre el servei de Xarxes socials, web i salut 2.0 de Galènia.

 

Share Button