Go to Top

Informe Quiral 2014, la comunicació pública sobre la malaltia de l’ebola

Les epidèmies sempre han tingut un elevat interès per part dels mitjans de comunicació. En el cas de lebola, lepidèmia informativa  va evolucionar en paral·lel a la malaltia

Ahir dijous 18 de juny vam assistir a la presentació de l’Informe Quiral 2014, que va tenir lloc al Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona. En la introducció d’aquesta jornada Arcadi Navarro (@ArcadiNavarro), director del Departament de Ciències Experimentales i de la Salut de la UPF, va subratllar que l’Informe Quiral persegueix “millorar la imatge de la realitat científica que transmeten els mitjans de comunicació”. En aquesta ocasió l’informe va girar al voltant de “la comunicació pública sobre la malaltia de l’Ebola”, un tema que des de Galènia ja vam tractar, en plena crisis comunicativa de l’ebola, en el post Contagi de l’ebola a Espanya: d’epidèmia informativa a crisi de comunicació.

ebola

Des que es va iniciar el Projecte Quiral, al 1996, han analitzat la comunicació de diferents epidèmies (el brot de meningitis del 1997, el de “les vaques boges” del 2000-2001, l’amenaça de la grip aviar del 2005-2006, etc.) i en totes elles la comunicació va ser una part important de levolució del brot epidèmic. Una característica de la comunicació de l’epidèmia de l’ebola, a diferència de les epidèmies anteriors, és que els propis afectats, fent un ús estratègic de les xarxes socials, es van convertir en una font més d’informació. Mostra d’això és la gran difusió que va tenir el vídeo que va penjar el marit de l’auxiliar contagiada per demanar que no sacrifiquessin al seu gos Excalibur.

De totes maneres, tal i com va ressaltar ahir Gema Revuelta (@grevu), directora del Centre d’Estudis de Ciència, Comunicació i Societat (CCS-UPF), la comunicació efectuada en una epidèmia és conseqüència “duna situació de poca informació, molta incertesa i molt interès mediàtic”. En el cas de l’ebola la comunicació per part de les autoritats va ser molt escassa i tardana i, a més, els mitjans de comunicació no podien esperar per a comunicar. Aquest fet va portar als mitjans a recórrer a altres fonts i a usar la imatge com a part principal de la notícia.

Entre les conclusions de l’informe destaca que s’ha de saber trobar lequilibri entre el dret a la informació i el dret a la privacitat i dignitat. En aquest sentit l’informe destaca que, a menys que s’evitin riscos justificables en la salut pública, s’ha de respectar la privacitat de l’individu i que els responsables de la gestió d’una epidèmia han de col·laborar amb els mitjans de comunicació, els quals tenen el deure d’informar sense posar en perill la salut pública i la gestió i control de l’epidèmia.

D’aquest informe també es desprèn que els professionals de la salut han de  prestar assistència al malalt sense exposar-se a riscos innecessaris i que les institucions tenen el deure de recolzar, protegir i reconèixer la tasca daquests professionals. A diferència del que va succeir amb Teresa Romero a qui, recordem, el Conseller de Sanitat de Madrid, Javier Rodríguez, va menystenir públicament.

A més, l’Informe també subratlla que s’ha de saber trobar l’equilibri entre les llibertats civils individuals i la protecció de la salut pública, entre la necessitat destablir mesures per controlar el brot i els danys col·laterals daquestes mesures, així com entre el dret a rebre tractament i la prevenció de danys injustificables.

L’Informe Quiral és el resultat de la col·laboració de la Fundació Vila Casas  i el Centre d’Estudis de Ciència, Comunicació i Societat de la Universitat Pompeu Fabra. Més endavant actualitzarem aquest post quan l’informe complet estigui disponible.

Share Button