Go to Top

Periodistes i gabinets de comunicació: les dues cares de la mateixa moneda

L’Institut d’Educació Contínua de la Universitat Pompeu Fabra (IDEC-UPF) de Barcelona ha estat la Seu els dies 14 i 15 de setembre la 5a edició del Campus Gutenberg, el punt de trobada acadèmic per a tots els professionals i alumnes de l’àmbit de la comunicació i la divulgació de les ciències que reuneix més de 300 experts del sector per debatre diversos aspectes sobre comunicació i cultura científica. Ahir, durant el primer dia d’aquestes jornades, la Dra. Margarida Mas, directora de Galènia (@Galenia_cat), va impartir un taller de comunicació en salut, amb el periodista sanitari i vice-president de ANIS Javi Granda (@xavigranda). En ell ens van mostrar la visió particular de la comunicació en salut de cada un “dels dos costats del periodisme”, el dels gabinets de premsa i el dels diferents mitjans de comunicació.

En aquest taller, amb títol “traient-li punta a les estratègies de comunicació en salut: les dues cares de la mateixa moneda“, Margarida Mas i Javi Granda, fent ús d’exemples i casos reals, van revelar com és, sota la seva opinió i experiència, la realitat de la relació entre els periodistes especialitzats i les agències / departaments de comunicació, què espera un professional de l’altre, en clau de col·laboració, i com fer que la relació entre aquests “dos costats del periodisme” sigui beneficiosa per a tots dos.

Javi Granda va destacar que els mitjans de comunicació reben una allau de notes de premsa, de les una gran quantitat procedeixen d’agències de comunicació, a aquestes que cal sumar-li les alertes, embargaments i altres informacions. Tot i que aquesta gran quantitat d’informació rebuda pugui resultar una mica aclaparadora, Granda ha insistit que “el periodista ha de posar-se en la pell del company del gabinet de comunicació, ja que ¿quantes vegades la seva ajuda ha estat crítica per poder tancar un article?”.

En la seva intervenció, Margarida Mas ens va oferir el punt de vista dels gabinets de premsa, ha subratllat, que “des del gabinet de premsa cal conèixer les necessitats dels periodistes i posar-se en la seva pell oferint-li informació de qualitat que segueixi els criteris necessaris per a ser notícia “i ha subratllat que en aquest punt és molt important el coneixement i l’experiència del consultor o del gabinet de comunicació a l’hora de fer el filtre sobre els temes que cal enviar als mitjans de comunicació. la Dra. Mas va declarar també que, tot i que els gabinets de comunicació coneixen les necessitats dels periodistes, és un fet que aquests representen a un client o institució i tenen els seus propis condicionants, que, de vegades, els porten a optar necessàriament pel pla B. Tot seguit, va llançar un missatge per als companys periodistes “Si el gabinet no ho fa el que el periodista espera en un moment donat no pensis que no sap, o que no vol, pensa que no pot o que el client no li ho permet”, va puntualitzar la directora de Galènia.

Aquests dos professionals van destacar que la irrupció dels mitjans socials i la progressiva manca de recursos dels mitjans tradicionals han portat a treballar en adaptació contínua als mitjans de comunicació i als departaments de comunicació, i que tots dos han de canviar les seves dinàmiques de treball i adaptar- a un canvi constant, a noves necessitats i a nous formats. Tots dos van coincidir en que no cal parlar de fronts i trinxeres doncs no és la realitat, ja que aquests periodistes, els d’un costat i els de l’altre, són aliats i part d’una cadena de col·laboració necessària. I és que “els recursos són els que són i hem entre tots gestionar-los de la manera que tots puguem treure més partit i avantatge”, va afirmar Javier Granda.

En aquest taller Mas i Granda ens van mostrar com ha de ser una nota de premsa, la qual ha de seguir l’estructura de piràmide invertida, i van esmentar i van enumerar en un decàleg els punts que per a ells són clau en la seva elaboració:

1.- Busca la manera de fer-breu

2.- Qui envía la NP, Data, lloc i dades de contactes ben visibles

3.- Una imatge val més que mil paraules (però que no sigui de + de 1MB)

4.- El primer paràgraf cal cuidar-lo (i molt)

5.- Inclou declaracions dels portaveus (i que estiguin disponibles)

6.- Cal tenir cura a google, enriqueix el text i linca (és qui t’ immortalitzarà)

7.- Pensa en la premsa especialitzada i dedica’ls-hi un paràgraf

8.- No dir mai mentides

9.- Compte amb les faltes d’ortografia

10.- El treball del gabinet sumat a la tasca del periodista multiplica l’abast i la qualitat de la informació

Granda_Mas_Campus Gutenberg_2015Finalment es va donar pas al debat en què els assistents van estar d’acord que els Videocomunicats són cada vegada menys útils, i Margarida Mas va afegir que al seu entendre “el seu cost-eficàcia està molt discutit”. També es va abordar el tema de quan convocar una roda de premsa o quan no fer-ho, a això Granda va introduir la idea de les Rodes de premsa en Streaming com una eina molt potent que cada vegada anirà cobrant més força i que facilita enormement el treball al periodista. En aquest punt del debat Juan Carlos Esteban, exDirCom d’Amgen, actual consultor de comunicació i delegat per a Catalunya de la recentment creada Associació de Comunicació en Biotecnologia, va aportar la seva experiència en l’organització d’aquest tipus de Rodes de Premsa. Seguint amb les Rodes de Premsa, segons els dos experts, sempre cal tenir en compte que la convocatòria d’una roda de premsa s’ha de reservar per temes molt rellevants, s’ha d’avisar als periodistes amb 2 o 3 dies d’antelació, la seva durada no ha de superar els 45 minuts i en el seu format ideal no superar els dos portaveus, tot i que a la pràctica sol superar-se aquest número.

Share Button