Go to Top

El paper del pacient en l’e-salut: casos d’èxit

4a jornada al Col·legi Oficial de Metges de Barcelona

El passat 23 d’octubre es van reunir al Col·legi Oficial de Metges de Barcelona professionals de la salut per celebrar la quarta jornada #salut20comb, aquest any sota el títol “El paper del pacient en l’e-salut”.

Les jornades #salut20comb són organitzades per la secció e-salut del COMB. A les tres edicions anteriors es van tractar els temes de Salut 2.0: la xarxa al servei dels professionals, Apps i salut, un pas endavant i La teva identitat digital, té bona salut? amb un gran èxit de participació tant presencial com virtual, ja que podien seguir-se per streaming.

Durant el matí es van presentar diferents casos d’e-salut, uns serveis que cada dia tenen un paper més important en la relació metge-pacient. Es va parlar de diferents aplicacions tecnològiques que ja comencen a fer-se un lloc a les consultes, a les cases dels pacients o als quiròfans. Eines que han permès i permetran encara més millorar el seguiment de tractaments, l’apoderament dels pacients i els processos de decisió.

La tecnologia és bona per la salut

Durant la primera taula, moderada per la Doctora Dolors Ruiz (@DraDRuiz), es van presentar quatre projectes que actualment són exemples d’èxit en el tractament i el seguiment de la salut.

e salut taula 1

© Mireia Sans (@MireiaSansC)

Per començar, el Doctor Josep Rodiera, metge anestesiòleg, va presentar una aplicació informàtica desenvolupada pel seu equip amb l’objectiu de millorar el seguiment del pacient així com el control de les seves dades i del procés anestèsic. En aquesta aplicació, per exemple, hi ha un sistema d’alarmes que permet informar als doctors si durant les últimes hores hi ha hagut algun imprevist com una al·lèrgia o problemes cardiovasculars, el que permet reaccionar a temps abans de la intervenció. Una altra de les seves utilitats és la creació d’etiquetes retolades per als fàrmacs amb el nom del pacient, el nom del medicament, la concentració i la data que permeten millorar la seguretat. A més, el Doctor també va mostrar un nou dispostiu intel·ligent que funciona de forma similar a les google-glass i que permet observar, mentre s’està treballant, les dades del pacient a la pantalla de forma immediata i ajuda a prendre decisions que permeten millorar la seguretat del pacient. Actualment estan desenvolupant un nou llenguatge, més interactiu i útil que permeti traduir la informació de forma clara i senzilla a les ulleres. Dos exemples molt il·lustratius de com les noves tecnologies poden millorar l’eficiència, la qualitat i els costos en medicina.

Seguidament va parlar el Doctor Albert Casasa (@albertcasasa), metge de família, que va ensenyar una nova aplicació pilot que permet el seguiment mèdic de persones amb mobilitat reduïda des de casa. Requeriments: un ordinador, una web cam i connexió a Internet. Gràcies a aquest programa del que ja gaudeixen alguns usuaris i que està rebent bones valoracions, es poden realitzar visites mèdiques online, intercanvi de documents i enllaços. Una atenció virtual que millora la qualitat de vida dels pacients però que, cal recordar, no substitueix la consulta presencial, sinó que la complementa.

Tot seguit, el Doctor Guillem Bori, cirurgià ortopèdic, va explicar-nos com les impressores 3D ja eren una realitat en medicina. El seu equip ja utilitza actualment la impressió 3D per planificar pròtesis de maluc.

Per tancar la primera taula va intervenir el Doctor Xavier Navarro Molas, director de l’Equip d’Atenció Primària Horta 7F, que va explicar TELÈMAC  un nou projecte de motorització de pacients crònics complexes (insuficiència cardíaca, MPOC, hipertensió i diabetis). Aquest sistema permet un seguiment des de casa. Es tracta d’una innovació en atenció primària amb la que els pacients es prenen les mesures de tensió, glucosa o pes en uns aparells que tenen a la llar i  aquests, gràcies a una xarxa wi-fi, les envien a una tableta que també se’ls facilita. Aquestes dades les rep el metge al seu ordinador, el que li permet realitzar un seguiment diari dels pacients. Aquest nou projecte està tenint molt bona acollida tant dels professionals com dels usuaris, que solen ser persones grans que han volgut apostar també per les noves tecnologies.

“La història clínica és meva”

Després del descans, la taula portava per títol “L’apoderament en e-salut com a eina de millora del coneixement i foment de la salut” i va ser moderada per la Doctora Adriana Bataller (@adribata10).

esalut taula2

© Mireia Sans (@MireiaSansC)

La primera intervenció va ser d’en Marc Fortes (@marcfortes), infermer i coordinador d’“Infermera Virtual”. Aquest projecte és un portal de promoció i educació per la salut impulsat pel Col·legi Oficial d’Infermeres i Infermers de Barcelona des de l’any 2005. En aquest portal es donen respostes orientades a capacitar a les persones per prendre decisions per viure de forma saludable. És una eina de treball on infermers  i usuaris es poden comunicar de forma directa i efectiva. Gràcies als continguts d’Infermera Virtual l’usuari es pot dotar d’autonomia i pot conèixer altres informacions que no pot conèixer normalment per falta de temps a la visita.

infermera virtual taula 2

Acte seguit, Oscar Solans, responsable funcional d’HC3 (Història Medica Compartida) va explicar com hem passat de tenir un repositori d’informació a tenir un nou instrument estratègic dins el model d’atenció integrada centrat en les persones. L’HC3 permet l’accés de manera organitzada, i sempre sota els paràmetres idonis de seguretat i confidencialitat, a la informació rellevant de les històries clíniques dels centres sanitaris de la xarxa pública assistencial. La història clínica compartida ja és accessible en el 98% dels centres mèdics de Catalunya i aviat la totalitat estaran connectats. La plataforma ja conté més de 30 milions de documents i l’últim any ha crescut un 40%. Entre aquestes dades hi ha incorporada tota la informació de les visites, imatges radiològiques i no radiològiques, variables clíniques registrades, etc. Una part d’aquestes dades, incloses les visites programades, són accessibles pels ciutadans gràcies a l’aplicació “La meva salut”. Aquesta eina, a la que s’hi pot accedir demanant un codi al mateix centre de salut, pretén prestar als pacients un entorn segur de participació i responsabilització del seu propi procés de salut. També inclou, o ho farà aviat, serveis de cita prèvia, canvi de metge, vacunació internacional, llista d’espera o e-consulta.

esalut taula2.2

© Col·legi Metges BCN ‏(@COMBarcelona)

Per tancar la segona taula, la Senyora Assumpció González Mestre (@agonzalezm53), cap del Programa Pacient Expert Catalunya®, ens va convidar a tots els participants a fer una reflexió sobre com aquest nou model d’e-salut va orientat, o ho hauria de fer, a les persones. “Els pacients volen un face-to-face” va dir. “És important que els pacients diguin la seva”. En la seva presentació va senyalar que la missió és aconseguir una atenció integrada, que promogui la participació de la transformació dels nous models. Continuïtat en l’atenció de les persones, sistemes d’informació compartits segurs i de qualitat. Han de ser “pacients amb poder i amb una nova relació amb els serveis” continuava. El canvi d’època ens ha portat a un canvi de model relacional, de reactiu a proactiu. Les persones evolucionen i amb el temps perden el contacte amb els professionals de la salut, hem d’evitar arribar a aquestes situacions: passar d’un model actualment centrat en la malaltia a un de centrat en el pacient, integrat i no pas fragmentat, deliberatiu en comptes de paternalista.

Després de fer un repàs de com la gent actualment cerca informació sobre salut així sobre com desenvolupar un nou model professional, la Senyora Assumpció González va concloure que “hem de fer salut amb les persones i no per les persones” i que “les noves generacions saben molt bé el que volen”, les hem d’escoltar i fer-les partícips del seu procés de salut.

Retallant distàncies

La tercera taula, titulada “La bretxa digital en e-salut” va ser un punt de reflexió sobre aquelles persones que no utilitzen les eines digitals, no perquè no vulguin sinó perquè no volen.

La Doctora Mònica Moro (@monicamoro) va presentar la iniciativa “#sherpas20” en el que ella hi col·labora.  Un projecte que lluita contra l’aïllament digital i que reuneix metges, pacients  i altres professionals per tal de donar resposta a inquietuds i necessitats i d’aquesta manera portar a aquelles persones “aïllades” cap a la “connexió”. Dins el projecte Sherpas20, gràcies a la intel·ligència col·lectiva i al lideratge compartit, es va realitzar un informe on es va concloure que els cinc recursos bàsics que cal explotar per tal d’aconseguir una retallada de l’escletxa són: la formació presencial adaptada, les webs socials fiables (a Galènia ja n’hem parlat en altres ocasions), els recursos multimèdia, les aplicacions i la missatgeria instantània.

sherpas20

Finalment, per tancar la taula i les jornades, la Doctora Mireia Sans (@MireiaSansC), metgessa de família i presidenta de la Secció e-salut, va presentar l’enquesta salut 2.0, orientada a descobrir el nivell de coneixement sobre les noves tecnologies entre els professionals de la salut. Aquesta enquesta ja s’ha passat a 759 metges de Catalunya de tot tipus d’institucions, càrrecs i comarques i edats, i també es va passar als participants com a cloenda de les jornades. Aviat els resultats es penjaran a la xarxa.

 

Share Button