Go to Top

Rigor, creativitat i especialització: punts clau del debat al I Congrés BioComunica

Apostar pel rigor i l’especialització va ser una de les conclusions que van tancar el #BioComunica15, el primer congrés de l‘Associació de Comunicadors de Biotecnologia (ACB), que va tenir lloc el passat divendres 11 de desembre a l’auditori del Parc Científic de Madrid (PCM ). El congrés, que es va celebrar en el primer any de creació de l’associació, va aconseguir més de 4 milions d’impressions a twitter i ser TrendingTopic a Barcelona durant el matí de divendres passat. A Galènia no vam voler perdre’ns l’esdeveniment, ni l’ocasió d’acompanyar als nostres col·legues comunicadors de l’ACB, com a membres d’aquesta nova associació, per identificar reptes i solucions en la millora de la comunicació i percepció de la Biotecnologia a Espanya.

Identificant les àrees de millora de la comunicació en Biotecnologia

Després de la presentació inaugural pel president de l’ACB, Juan Pablo Ramírez, i el director del PCM, Alejandro Arranz, es va obrir la primera taula de debat amb Óscar Menéndez (Vicepresident AECC), Lucía Cecilia (Directora de Comunicació ASEBIO) i Alipio Gutiérrez (President ANIS) que van abordar els reptes per millorar la comunicació de la Biotecnologia a Espanya. Es va apuntar que és necessària una major aposta per la comunicació audiovisual com a eina en la divulgació científica, i que tot i ser bons temps per a comunicar ciència no ho són tant per viure d’ella. Durant el debat també hi va haver lloc per recordar la importància de la independència comunicativa sense oblidar que la societat és el públic del nostre missatge i la necessària especialització del periodista científic.

La següent taula de debat es centrà en debatre la importància d’utilitzar els termes adequats quan es tracta de comunicació científica i mèdica. El contrari podria causar falses expectatives en els pacients i una distorsió de la realitat de la seva patologia. D’aquí la importància que, a nivell clínic, el metge pugui aconsellar al pacient sobre fonts fiables d’informació. De la importància de la precisió i rigor en la informació en l’entorn salut es van encarregar Fernando Bandrés (Professor titular de medicina UCM), Javier de Castro (Oncòleg H. Universitari La Pau), i Ainhoa Iriberri (Periodista de medicina, L’Espanyol). Durant el debat també es va subratllar la importància que des de les aules de medicina es doni als alumnes eines per ajudar-los a ser més reflexius de la mateixa manera que se’ls dota d’eines tecnològiques.

En un congrés centrat en els elements clau en el procés de comunicació biotecnològica no podien faltar la creativitat i els nous formats de comunicació. Laura Blanco (Directora de Biond Science), Rafael López (Director MEED) i Guzmán Sánchez (Director de ScienSeed) ens van parlar de com treure profit de la gran quantitat d’informació bibliogràfica disponible, es va comentar el nou rol de l’Open Acces i altimetrics a l’abast de les publicacions i la seva amplificació, i fins i tot com això podia acabar per influir en els índexs H dels investigadors. També es va comentar sobre les possibilitats de l’animació 3D i del vídeo com a eines de suport a la comunicació científica. Es va recordar la importància en el procés de comunicació d’adaptar el llenguatge i escollir el canal més adequat segons el públic objectiu.

Guzmán de Aguilar (Life Length), Miguel Ángel Llamas (CEO de Empíreo) i Núria Noriega (Directora de Comunicació CNIO), moderats per Roi Villar (Vicepresident ACB), van compartir la quarta taula de debat centrada en la comunicació en el finançament de la bioeconomia. Amb la intervenció afegida de Gerard Caelles (Bionure) per Skype, els presents van exposar exemples duts a terme des dels seus organitzacions per a la sensibilització i captació de fons on la comunicació ha jugat un paper clau.

Centres d’investigació: un model propi de comunicació

A la segona meitat del congrés, va arribar el torn d’abordar la comunicació en centres d’I + D. D’això es van encarregar la nostra directora Margarida Mas Sardà (Galènia Comunicació Mèdica), Laura Ferrando (Coordinadora de projectes de Cultura Científica CSIC) i Inés Ortega (Co-responsable, Dep. De comunicació ISCIII-Ciber). Margarida Mas va explicar els elements a tenir en compte i com des Galènia els encaixem i ens coordinem amb els propis centres de recerca per a les nostres tasques diàries de gabinet de premsa així com preparar i donar suport a la comunicació dels mateixos centres. A més, va subratllar el buit comunicatiu que es crea quan una spin-off comença el camí com a empresa i ja deixa de comunicar com a part del seu treball en el propi centre d’investigació i, per tant, també deixa d’emprar  necessàriament els seus recursos en comunicació. Aquest moment arriba normalment quan més es necessita la visibilitat i, per tant, la comunicació, però es disposa de menys recursos. Laura Ferrando i Inés Ortega van parlar respectivament de materials educatius per a alumnes i professors com a exemple de cultura i comunicació científica i de les particularitats de la comunicació científica generada en una plataforma virtual de caràcter col·lectiu. Al seu torn, Inés Ortega va explicar els reptes que suposa la fusió a efectes de comunicació dels CIBERS.

Margarida Mas a més va comentar alguns aspectes concrets que enllacen amb altres comentats per diversos ponents com és l’ús de la creativitat per a comunicar ciència i els nous formats. També va estar molt d’acord amb un punt que ja ha comentat en diversos fòrums: apostar per un canvi i dirigir-nos cap a una comunicació de processos i no finalista o de resultats, tema que també va introduir Guzmán Sánchez de ScienSeed.

A la taula sobre Biotecnologia i mitjans de comunicació, Juan Blanco (Editor de Consalud.es), Xavi Granda (Periodista freelance) i Daniel Mediavilla (Periodista en Matèria) van explicar quin és el camí del professional de la comunicació científica i van abordar també com avui dia la necessitat d’audiència en els mitjans pot condicionar el rigor de la informació.

Per concloure, es van compartir diferents iniciatives locals de l’ACB per al proper any: Juan Carlos Estaven (Delegat ACB Catalunya), Gema Lloret (Delegada ACB Donosti), Azucena Martín (Delegada ACB a Almeria) i l’absent de la tarda, Ana Juan (Delegada ACB a València) que va delegar la seva part de la taula en el moderador.

Aquesta primera edició de BioComunica ha comptat amb un nivell molt alt en les participacions off i on line i un alt seguiment en xarxes socials. BioComunica ha establert les bases per a futurs debats tant en properes trobades de l’ACB com per a la següent edició d’aquest congrés.

Podeu veure l’àlbum d’imatges de l’esdeveniment a través del següent enllaç:  Fotos Congrés Biocomunica

Podeu veure el resum del congrés a Storify a través del següent enllaç:  Resumen Congrés Biocomunica

 

 

 

Share Button