Go to Top

Comunicació Corporativa i Ciència: radiografia actual i tendències de futur

El passat 3 de març, la nostra directora Margarida Mas va formar part de la Taula Rodona sobre Comunicació Corporativa i Ciència, dins el marc de la 21a edició del Màster en Comunicació Científica de l’BSM-UPF, al costat de companys de professió i també ex-alumnes del màster: Anna Ramon (Responsable de Comunicació-CREAF), Àlex Argemí (Cap de Màrqueting i Comunicació-ICN2) i Marc de Semir (Director de Comunicació-Fundación Bertelsmann) com a moderador.

Aquesta master class en comunicació corporativa i ciència es va centrar en debatre tant les bones pràctiques dins del departament de comunicació com la importància de generar informació de valor. A més, es va dibuixar l’escenari del futur de la comunicació on un nou concepte està cada cop més estès: la comunicació “multi-institucional”.

comunicacion corporativa

Anna Ramon i Àlex Argemí van desgranar les característiques i particularitats de desenvolupar comunicació científica des de les seves respectives institucions. Anna Ramon va enumerar les noves necessitats dels departaments de comunicació en centres d’investigació i com aquests estan implicats en l’estratègia del centre. Àlex Argemí, per la seva banda, va subratllar la importància de fer divulgació cap a la pròpia empresa com un dels eixos importants de la comunicació corporativa.

Margarida Mas va explicar que, com a consultora en comunicació mèdica i de salut i gabinet de comunicació externa, és molt important l’adaptabilitat, ja que s’ha de modular el tipus d’intervenció i acció segons el tema de la notícia a comunicar i a les necessitats del client . “De vegades, es necessiten opcions a mida per donar sortida a les necessitats del client”, va comentar Mas. Un exemple d’això, va ser l’acció duta a terme per l’Hospital de Sant Celoni, un centre que no havia dut a terme cap acció de comunicació i va generar un impacte molt positiu cap a l’hospital i pel qual Galènia va guanyar un Premio del Col·legi de Periodistes de Catalunya.

margarida mas

Tot s’hi val en comunicació i ciència?

Els ponents van coincidir en que cal sacrificar el rigor de la notícia davant el glamour de generar cert tipus de titular. Cal ser prudents amb els temes que poden ser una arma de doble tall comunicativament.

Margarida Mas va subratllar la importància de comunicar els processos, i no només els resultats. “No cal descartar comunicar els resultats en fases d’estudi amb model animal, però realitzant una comunicació de rigor i modulant les expectatives dels pacients. Aquest rigor permetrà continuar el seguiment i posterior comunicació del desenvolupament d’aquesta investigació en una fase I i més enllà: quan s’aconsegueix la transferència tecnològica o es produeix una spin off del grup d’investigació “, explica Mas.

comunicacion salud

El futur immediat de la comunicació científica i institucional

Tot apunta cap a una comunicació personalitzada: dirigida a grups d’interès i mitjans especialitzats. Amb el temps, a més, s’ha guanyat establir de manera natural una comunicació transversal dins de les organitzacions, cosa que ajuda a complir amb els objectius estratègics.

En aquesta personalització de la comunicació, Margarida Mas va precisar que la informació ha de ser modular per poder adaptar-la al tipus de target al qual va dirigida. Àlex Argemí va dibuixar un futur on la tecnologia obrirà noves possibilitats, incloent l’ús de la realitat virtual com a eina de comunicació. Anna Ramon va opinar que la visualització de dades i el big data seran elements fonamentals a controlar pel periodista dins el departament de comunicació.

Per Marc de Semir la nota de premsa ha de deixar el nivell 1.0 per passar a treballar en profunditat el material complementari que les acompanya. En aquest sentit, Margarida Mas va afirmar que “la nota de premsa no ha mort sinó que s’ha de reformular”. En l’àmbit de les xarxes socials Margarida Mas va apuntar que “les xarxes no substitueixen el treball de Gabinet de Premsa, es complementen i es creen complicitats que enriqueixen el propi fet de comunicar un tema.” En la mateixa línia, Marc de Semir va puntualitzar que les xarxes socials “donen peu a poder difondre contingut molt visual i en comunicació científica això encara no està explotat”.

 

 

 

 

Share Button