Go to Top

Els experts consideren “possible i segur” l’embaràs després d’un càncer de mama

El càncer de mama afecta a una de cada vuit dones. El tractament de quimioteràpia danya la capacitat reproductiva de moltes pacients que veuen com les seves oportunitats de ser mares es dissipen. Tot i això, diferents experts van llençar un missatge d’esperança durant la taula rodona Puc ser mare després d’un càncer de mama?, que va tenir lloc a l’Auditori Edifici Cellex de l’Institut d’Oncologia Vall d’Hebron (VHIO), el passat 24 de novembre.

L’acte, organitzat per l’Associació Baby Beatles,  l’objectiu de la qual es ajudar a dones de més de 40 anys sense recursos que han patit càncer de mama a convertir-se en mares, va comptar amb la intervenció dels següents experts: doctora Pilar Manchón, directora assistencial  en els Centres de Diagnòstic per a la Imatge del Grup Manchón; Teresa Ferreiro, coach, fundadora i presidenta de Baby Beatles; doctor Octavi Córdoba, ginecòleg expert en patologia mamària del Centre de Càncer de Mama de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron; doctor Josep Maria Gris, ginecòleg expert en fertilitat del Centre Gris Reproducció; doctora Cristina Saura, investigadora principal del Grup de Càncer de Mama i Melanoma de l’Institut d’Oncologia Vall d’Hebron (VHIO) i la doctora Montse Roca, psicòloga experta en fertilitat de l’Hospital Quirónsalud Barcelona.

embarazo y cancer de mama

Ser mare: un dret fonamental de la dona

“Crec que restablir la qualitat de vida de les dones després d’un càncer, ha d’anar més enllà de la reconstrucció mamària  o el tractament del linfedema. Garantir que puguin ser mares, hauria de formar part del tractament integral d’un càncer de mama”, va afirmar la doctora Pilar Manchón, després d’unes paraules de benvinguda. A continuació, Teresa Ferreiro, mare i promotora de l’Associació Baby Beatles, va relatar la seva experiència, un cop li van diagnosticar càncer de mama amb 36 anys d’edat. Cinc anys després, Ferreiro, operada i tractada amb quimioteràpia, radioteràpia i altres teràpies complementàries, va reprendre el seu desig de ser mare previ al diagnòstic de la malaltia. “No va ser fàcil. D’una banda, la quimioteràpia afecta a la teva fertilitat; d’altra banda, la societat no està preparada per quelcom així. Creuen que és suficient amb que t’hagis curat. Jo no em vaig conformar. Fa dos anys, va néixer el meu fill Pol: el primer Baby Beatle”. “Ser mare -va continuar- és un dret fonamental de la dona. Ja no és suficient amb que ens salvin la vida. Volem més. I així va néixer Baby Beatles”.

L’associació, que s’estructura en funció de tres comitès (mèdic, financer i ètic), ofereix tractaments de fertilitat -destinats a dones de més de 40 anys, ex pacients de càncer de mama, pràcticament sense reserva ovàrica- que no cobreix la sanitat pública.

img_1245

Posteriorment, el doctor Octavio Córdoba va aportar dades científiques entorn la relació entre càncer de mama i embaràs. “Durant un embaràs, les mames canvien de mida, estructura, contingut i composició genòmica. A més, els nivells d’estrogen a la sang són superiors, factor preocupant en pacients amb tumors i receptors hormonals positius. Descobrim que aquest embaràs, natural o mitjançant tècniques de reproducció assistida, no empitjorava el pronòstic de les pacients”, va explicar Córdoba. Respecte al bebè, un cop eliminat qualsevol residu de tamoxicè a l’organisme de la mare, no existeix  cap risc, en opinió del ginecòleg.

El VHIO va presentar l’estudi europeu Positive Trial, obert a l’esperança

La doctora Cristina Saura, investigadora principal del Grup de Càncer de Mama i Melanoma del VHIO, va donar a conèixer l’estudi europeu Positive Trial sobre la seguretat de la interrupció temporal de la teràpia endocrina per a permetre l’embaràs, a càrrec del International Breast Cancer Study Group (IBCSG). “L’objectiu primari de l’estudi és respondre a la qüestió de si quedar-se embarassada després d’un càncer de mama augmenta el risc de recaiguda. Els objectius secundaris pretenen avaluar com els tractaments rebuts al llarg del càncer poden impactar en la fertilitat de la pacient”, va argumentar.

L’estudi s’ha basat en dones amb edats compreses entre els 18 i 42 anys, amb receptors hormonals positius, que haguessin rebut com a mínim 18 mesos de tractament i sense evidències de recaiguda prèvies a un intent d’embaràs. “Les pacients que compleixen aquests criteris s’inclouen en una base de dades europea que servirà per facilitar més informació a les dones que vinguin a la nostra consulta. Fins ara, hem afegit a quatre pacients de Vall d’Hebron i una d’elles ja està embarassada”, va afirmar la doctora Saura.

En opinió de l’experta, el desig de ser mare, després de superar un càncer de mama, és quelcom complex i delicat. Cada cas és diferent i s’ha d’estudiar per separat. “Afortunadament, cada cop es porten a terme més estudis i disposem de més informació sobre càncer i fertilitat”, va assegurar, esperançada, la doctora Saura.

Avui dia, el 80% de les dones diagnosticades amb càncer de mama superen la malaltia. Per això, la doctora Saura va insistir en l’obligació de donar resposta, des de l’àmbit mèdic, al desig de tenir un fill per part de les pacients. “Una necessitat que no existia anys enrere, ja que centràvem els nostres esforços en la supervivència de les pacients. És precís avaluar l’edat de la pacient, el tipus de tumor, el temps transcorregut i els tractaments realitzats. La posada en marxa d’estudis observacionals, com el Positive Trial, serveix per acumular experiències i recollir dades de tota Europa”.

embarazo y cancer de mama

Una experiència positiva, des del punt de vista emocional, per a ex pacients de càncer de mama

A continuació, el doctor Josep Maria Gris, ginecòleg expert en fertilitat, va descriure els diferents tractaments de preservació de la fertilitat, com la fecundació in vitro, la donació d’ovòcits i embrions, així com la preservació dels òvuls de la candidata abans de l’inici del tractament de quimioteràpia. L’expert va llençar un missatge positiu: “Quan a una dona la deixen criopreservar ovòcits, tenen en compte que es pot curar i quedar-se embarassada”.

La taula rodona va finalitzar amb la intervenció de la doctora Montserrat Roca, psicòloga experta en fertilitat, qui va relatar les seqüeles emocionals i els sentiments negatius que provoca la infertilitat després d’un càncer de mama.

“Bàsicament, plou sobre mullat.  Els estudis avalen que les pacients pateixen més que la resta de població infèrtil, en general”. Per tant, la maternitat després del càncer de mama es percep com “un retorn a la normalitat”, produint-se una “bona qualitat parental i una major tolerància a l’estrès familiar”, en opinió de Roca.

 

Share Button