Go to Top

Reptes de futur dels dircoms: cap a la innovació en la comunicació corporativa i institucional

Ahir la nostra directora, Margarida Mas, va compartir taula rodona “Reptes de futur dels dircoms” al costat d’Albert Moltó del Hospital Sant Joan de Déu i Marina Torres del CREAF. La taula va ser moderada per Marc de Semir dins el marc de la 22a edició del Máster en Comunicación Científica del BSM-UPF.

Els tres professionals de la comunicació, des de la seva experiència i perspectiva, van tractar conjuntament com es treballa la comunicació institucional i corporativa dins dels centres de ciència i hospitals: recursos, reptes, mancances, casos d’èxit, innovació … etc.

Marina Torres va explicar les característiques de la comunicació des d’un centre de ciència. Al CREAF la comunicació està integrada de forma transversal en la institució. A més de les accions inherents a la comunicació i divulgació de l’activitat del CREAF, es treballa en iniciatives estratègiques i s’ofereixen serveis de comunicació als investigadors a nivell científic, internacional, institucional i en gestió de projectes.

Marina_T

Presentó las características del proyecto Mosquito Alert como ejemplo de innovación en las acciones de comunicación de una institución. Este proyecto, que nació a raíz de la invasión del mosquito tigre, involucra a la ciudadanía y ayuda recoger información útil para científicos y entidades que se dedican a la gestión del control del mosquito tigre. “Este es además un ejemplo de ciencia ciudadana. La gente se involucra en una actividad de investigación científica que presentará resultados”, comenta Marina Torres.

Va presentar les característiques del projecte Mosquito Alert com a exemple d’innovació en les accions de comunicació d’una institució. Aquest projecte, que va néixer arran de la invasió del mosquit tigre, involucra la ciutadania i ajuda a recollir informació útil per a científics i entitats que es dediquen a la gestió del control del mosquit tigre. “Aquest és a més un exemple de ciència ciutadana. La gent s’involucra en una activitat d’investigació científica que presentarà resultats“, comenta Marina Torres.

Xarxes socials, internacionalització, mecenatge i patrocinis són elements que s’han integrat dins de l’estratègia de comunicació institucional

Albert Moltó va explicar l’experiència de comunicació a l’Hospital Sant Joan de Déu. Les característiques d’aquest hospital comporten que la comunicació inclogui com a públic també a les més de 1000 famílies dels pacients que passen cada dia per l’hospital. Va destacar el valor i la qualitat de tractar en profunditat un tema per un mitjà de comunicació respecte a ser tractat de manera més breu però en més mitjans. Actualment, la pàgina web del centre s’ha reformulat per estar orientada al pacient i permetre el seu millor posicionament internacional com a hospital materno-infantil. Albert Moltó va tractar a més la importància de la comunicació interna com a eina per generar compromís i orgull de pertinença a l’organització, generant, alhora, oportunitats també per a la comunicació externa.

 albert_M

Una gran fortalesa de l’HSJD és ser una marca de prestigi i comptar amb professionals molt actius que generen moltes iniciatives innovadores. A més, les famílies de pacients crònics són molt actives en la captació de fons. Més del 70% del finançament en oncologia prové de les famílies i de mobilització generant microdonacions “, comenta Albert Moltó. Un exemple d’èxit d’això són les Polseres Candela: una pacient d’oncologia i dues amigues van posar en marxa una campanya per recaptar fons per a la investigació del càncer infantil. Tres anys després van aconseguir recaptar 1 milió d’euros per al laboratori del càncer infantil de l’HSJD.

Multidisciplinaritat: cada vegada són més els projectes col·laboratius entre institucions

Margarida Mas, exalumna del Màster en Comunicació Científica, va posar el contrapunt a la taula rodona parlant de l’experiència des del suport extern. “Fer comunicació mèdica i científica i comptar amb formació mèdica és una gran avantatge adaptatiu per interlocutar amb el client i entendre les seves necessitats reals”, comenta Margarida Mas. “Des del suport extern ens integrem en l’equip de comunicació de la institució“. Explica que, com a consultora en comunicació mèdica i de salut i gabinet de comunicació externa, és molt important l’adaptabilitat, ja que s’ha de modular el tipus d’intervenció i acció segons el tema de la notícia a comunicar i a les necessitats del client. Un exemple d’estratègia i adaptabilitat va ser l’acció duta a terme per l’Hospital de Sant Celoni, un centre que no havia dut a terme cap acció de comunicació i va generar un impacte molt positiu cap a l’hospital i pel qual Galènia va guanyar un Premi del Col·legi de Periodistes de Catalunya.

Margarida

Margarida Mas a més va emfatitzar la necessitat de poder comptar amb recursos perquè els professionals de la comunicació disposin d’un marc d’intercanvi, de networking, per posar en comú necessitats i poder treballar en la mateixa direcció cap a la innovació i les millors pràctiques dins de la comunicació. Per aquest motiu cal tenir una mirada atenta a la tasca que realitzen associacions com l’Associació Catalana de Comunicació Científica (ACCC), Asociación Española de Comunicación Científica (AECC), Asociación Comunicadores de Biotecnología (ACB) i Asociación Nacional de Informadores de Salud (ANIS), col·laborant i consolidant el nostre col·lectiu.

¿Cap a on evoluciona la comunicació institucional?

Tot i les noves tecnologies, els ponents van coincidir en què la comunicació encara es recolza en mitjans tradicionals encara que s’albiren certs aires de canvi. Per exemple, des de fa temps, ja s’han inclòs als bloggers i influencers en l’enviament de la nota de premsa a mitjans. Moltes vegades aquests canvis no es poden implementar perquè els públics no s’adapten tan ràpid i per la pròpia manca de recursos de la institució. Cada vegada cal realitzar més coses i amb recursos més limitats. L’adaptabilitat sembla ser la clau.

 

Grup_2

Share Button