Go to Top

L’Informe Quiral 2016 exigeix reflexionar sobre el tractament dels trastorns mentals als mitjans

L’estudi demana analitzar l’impacte del conjunt d’informacions, imatges i temes, a més d’evitar l’estigmatització d’aquestes malalties en els continguts publicats. Aquestes van ser algunes de les conclusions de la presentació de l’Informe Quiral 2016 realitzada a la Sala de Conferències del Campus Poblenou de la Universitat Pompeu Fabra a Barcelona, el passat dia 14 de juny.

La xerrada La Comunicació pública sobre la salut mental, durant la que es van donar a conèixer les conclusions de l’Informe Quiral 2016, va omplir d’investigadors, professionals i periodistes especialitzats en salut la Sala de Conferències del Campus Poblenou de la Universitat Pompeu Fabra. L’event va començar amb unes paraules de benvinguda de David Comas, director del Departament de Ciències Experimentals i de la Salut de la Universitat Pompeu Fabra, qui va destacar la “rellevància de l’informe. Crec que porten a terme una feina molt ben feta, gràcies a la generositat de molts actors que intervenen en aquest estudi”, va assegurar Comas, en al·lusió a la Fundació Vila Casas. “En general, la comunicació sobre temes de salut –va continuar- l’interessa a la societat molt més del que pensem”, va puntualitzar.

Comas va donar pas a Antoni Vila Casas, president de la Fundació Vila Casas, qui va recordar els inicis d’aquest estudi, 20 anys enrera, i va explicar perquè havien decidit analitzar el tractament mediàtic de les malalties mentals. “Els trastorns psiquiàtrics conformen un greu problema de salut. A més, l’any 2016 ha estat, amb diferència, aquell en el que les malalties mentals han tingut una millor cobertura mediàtica”, va assegurar. En conclusió, Vila Casas va reconèixer: “Encara que els mitjans estan fent un esforç per millorar el tractament periodístic de les persones que pateixen malaltia mental, encara es reprodueixen molts elements d’estigmatització per part de la societat. Esterotips que l’imaginari social atribueix, de manera inconscient i equivocada, a la totalitat del col·lectiu que pateix malalties mentals”. L’informe insisteix en la necessitat de reconèixer aquests elements i evitar-los, ja que la seva presència constant reforça la persistència d’estereotips  com la perillositat, la debilitat o la impredictibilitat.

Nova metodologia de treball

Gemma Revuelta, directora del Centre d’Estudis de Ciència, Comunicació i Societat de la Universitat Pompeu Fabra, va presentar les conclusions i recomanacions de l’estudi. Revuelta va iniciar la seva intervenció resaltant les possibilitats que ofereix l’univers digital: d’una banda, un major accés a la informació en comparació a dues

dècades enrera; d’altra banda, el major nombre d’users content generators (usuaris que generen continguts), amb o sense experiència. Per tant, l’equip responsable de l’Informe Quiral ha decidit canviar la seva metodologia de treball. Així ho explicava Revuelta: “En els darrers informes hem analitzat també com accedeixen a la informació els ciutadans. Per això ens servim d’eines como Google Trends i Google Adwords”.  En els darrers anys, l’Informe Quiral ha augmentat el nombre de mitjans de comunicació observats i s’ha centrat en un tema. L’any passat van estudiar la informació publicada sobre les vacunes.

El col·lectiu pitjor tractat per la societat al llarg de la història

“Les persones amb trastorns mentals han estat el col·lectiu pitjor tractat per la societat al llarg de la història. Els pacients pateixen un tracte discriminatori fins i tot en el seu dia a dia. Aquest motiu ja justifica que analitzem tota la comunicació publicada al respecte. Altre motiu és la major incidència de les malalties mentals en les darreres dècades a tot el món”, va explicar l’experta.

En concret, la directora del Centre d’Estudis de Ciència, Comunicació i Societat de la Universitat Pompeu Fabra va subratllar que aquests trastorns també s’han incrementat en el nostre país, malgrat la seva bona xarxa d’assistència sanitària. “La crisi econòmica, que s’ha prolongat massa en el temps, ens ha donat pistes sobre quelcom greu que succeix i ens ho hem de prendre de manera seriosa”, va avisar. Entre els temes destacats de l’any passat a l’agenda mediàtica destaquen: les conseqüències de la crisi econòmica sobre la salut mental; la depressió entre les malalties mentals més freqüents; adolescència i salut mental; els avenços en investigació científica com a font de notícies, l’aparició de personatges populars amb trastorns mentals i la necessitat d’una comunicació responsable per a la supressió d’estigmes.

El estudio alerta sobre las formas de estigmatización empleadas

Según Revuelta, la primera dificultad reside en el hecho de que el término trastornos mentales es muy amplio y abarca enfermedades “muy dispares” de sintomatología “muy compleja”. “Sin embargo, a las personas con trastornos mentales se las agrupa, como si todas fueran iguales, y eso estigmatiza a todo el colectivo”, explica.

L’estudi alerta sobre les formes d’estigmatització utilitzades

Segons Revuelta, la primera dificultat resideix en el fet de que el terme trastorns mentals és molt ampli i  comprèn malalties “molt dispars” de sintomatologia “molt complexa”. “Però, a les persones amb trastorns mentals se les agrupa, com si totes fossin iguals, i això estigmatitza a tot el col·lectiu”, explica.

Respecte als contiguts publicats, s’empren les següents formes d’estigmatització:

  • Titulars alarmistes i sensacionalistes que no contextualitzen la notícia de forma adequada.
  • S’asignen etiquetes a persones amb malalties mentals, afavorint així la creació d’estereotips i estigmes.
  • I·lustrar les notícies i articles amb imatges oscures, que transmetin llàstima, pena i aïllament.
  • S’infravalora a les persones amb trastorn mental com a font primària d’informació.
  • Es vincula l’entorn de la salut mental amb violència i perill.
  • Es tracta a les persones amb trastorns mentals amb llàstima i paternalisme.

Recomanacions de l’Informe Quiral 2016

La presentació va finalitzar amb una sèrie de recomanacions per part dels autors de l’Informe Quiral 2016.

  • Reflexionar sobre l’impacte del conjunt d’informacions, els temes seleccionats, les imatges, els enquadraments, etc.
  • Evitar totes les formes d’estigmatització en el discurs i també en l’ús de les imatges.
  • Contextualitzar l’esdeveniment que suscita aquell contingut i oferir informació amb caràcter regular.
  • Donar visibilitat als casos d’èxit, no només als problemàtics.
  • Els professionals de la sanitat haurien d’explorar millor el llenguatge de consulta de la persona no experta i oferir una informació que es pugui situar bé en els motors de recerca.

Dues dècades analitzant el tractament del sector salut en els mitjans  

Amb els anys, l’Informe Quiral ha evolucionat, adaptant-se a les necessitats de comunicació del sector. S’ha passat d’una observació pasiva de mitjans en paper a una altra més activa que incorpora un major nombre d’informadors especialitzats en el sector salut. “Durant els darrers anys, hem preferit centrar-nos en un sol tema. L’any 2010 vam analitzar el tractament periodístic i de comunicació sobre l’Alzheimer; l’any 2011 el càncer; l’any 2012 el virus VIH i la SIDA; l’any 2013 la medicina regenerativa, l’any 2014 l’ebola coincidint amb l’epidèmia que va ser notícia, i l’any passat vam tractar la comunicació entorn les vacunes “, va concloure Revuelta.

Share Button