Go to Top

El sector biotec aposta pel format audiovisual a les xarxes socials

Així es va posar de manifest durant la taula rodona titulada Les oportunitats de les xarxes socials al sector de la biotecnologia, organitzada  per la Asociación de Comunicadores de Biotecnología, celebrada el passat dia 30 de maig a la seu del Col·legi de Biòlegs de Catalunya. La tertúlia, etiquetada amb el hashtag #Cafebiotec,  va comptar amb la participació de divers experts en comunicació que operen en el sector biotec.  

La taula rodona, moderada per Adela Farré, directora de Biobiz S & C  i sòcia de l’Associació de Comunicadors de Biotecnologia (ComunicaBiotec), va abordar les possibilitats que ofereixen les xarxes socials, mitjançant casos pràctics, al sector de la biotecnologia. Com a ponents van participar Silvia Labé, directora de comunicació i marketing de Biocat i Albert Gurri, cap de comunicació de l’ Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA).

Continguts originals en format audiovisual

La taula rodona es va iniciar amb la intervenció de Silvia Labé, qui va analitzar el model de xarxes socials utilitzades en funció de les estratègies de comunicació i marketing de Biocat, com a entitat, juntament amb dues iniciatives importants:

Moebio, que reuneix programes formatius de desenvolupament de talents i emprenedoria en tecnologia, biociències, salut i gestió empresarial, i B-Debate, que impulsa debats multidisciplinars d’alt nivell científic on es fomenta l’intercanvi de coneixement i la col·laboració entre experts de prestigi mundial.

Biocat, agent estratègic i catalitzador en la construcció de l’ecosistema català de ciències de la vida i de la salut, té dos objectius de comunicació fonamentals: d’una banda, posicionar la bioregió catalana com a comunitat de salut a nivell internacional, creant reputació i marca d’aquesta a la vegada; d’altra banda, fomentar la interacció entre els cinc elements de la bioregió -administració, capital, talent, investigació i companyies-. ¿Com ho aconsegueixen? “A partir de la base de dades més important de Catalunya, generem l’story telling i els continguts que donarem a conèixer després. Per això, fem servir canals com la nostra página web, l’email i les xarxes socials”, va explicar Labé.  “A través de les xarxes socials -va proseguir- pretenem informar sobre allò que succeeix a la bioregió i el que fa Biocat;  involucrar als agents de la bioregió en els projectes i activitats organitzades i també augmentar el nombre de visites a la nostra pàgina web, nombre d’altes a l’email i de suscriptors a la nostra newsletter”. 

Respecte a Moebio, els objectius són molt concrets: captar alumnes per als seus programes, fidelitzar a la seva comunitat i dinamitzar l’esperit emprenedor. Per a B-Debate es pretén atraure centres i públic interessat en les convocatòries i debats planejat

La majoria dels públics d’interès de Biocat es troben a “Twitter i Linkedin”, sent Vimeo, Instagram, Flickr i Pinterest algunes de les plataformes repositòries socials utilitzades. En canvi, el públic emprenedor de Moebio es troba a Facebook.

En termes qualitatius, Labé va apostar pels continguts “propis, originals i relevants recolçats per imatges i videos que ajudin a tenir més visibilitat a les xarxes socials”. “Això implica destinar més recursos a la producció de continguts que només narrem nosaltres i ningú més”, va subratllar.

 

Les xarxes socials: un entorn difícil de mesurar

Així ho assegurava Labé, directora de comunicació i marketing de Biocat, durant la seva  intervenció. A Biocat mesuren el progrés dels continguts publicats en funció de tres indicadors: el desenvolupament de la seva comunitat -nombre de seguidors, suscriptors, etc.- la interacció o reacció que desperten aquests continguts -clicks, likes, retuits, per exemple- i la influència a través del nombre de visites a la web, d’altes via email o de suscriptors a la newsletter. Com eines més útils, la portaveu de Biocat, va citar Hootsuite, Google Analitics i les analítiques pròpies de cada plataforma. Pel contrari, els algoritmes solen posar traves a la comunicació. “Ens obliguen a pensar i valorar els continguts que anem a publicar. I també ens exigeixen conèixer els interessos dels nostres públics i estar al dia del més nou en algoritmes de cada plataforma”, va reconèixer.

En dos anys, bona part dels continguts seran audiovisuals

“A les institucions públiques i als científics els costa molt creure en les xarxes socials, encara que això comenci a canviar, poc a poc. En el nostre cas, aquestes plataformes ens ajuden a conèixer la ciencia que desenvolupem “, va assegurar Albert Gurri, cap de comunicació de l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA). L’entorn digital del IRTA és molt ampli i engloba tipus de públics molt diferents entre si. Per exemple, científics, investigadors, tècnics, agricultors i professionals d’empreses. “Cadascun d’ells posseeix un nivell de coneixements diferent. Tot i així, no crearé continguts específics, sí provaré d’adaptar els formats a les xarxes socials a les que ens dirigim”. En conseqüència, podem segmentar públic en funció de la plataforma escollida. L’estratègia de mitjans socials de l’IRTA es focalitza a Linkedin, on conecten amb  públic tècnic i de empresa; Twitter, on el perfil de seguidor és mixt  i Facebook, on abunden fans interessats en continguts generalistes. Al mateix temps, publiquen continguts en altres xarxes socials repositòries com You Tube i Vimeo, sobretot a la primera. “You Tube ens permet fer emissions en streaming (directe), cosa que no aconseguim amb Vimeo”, va argumentar.

Sigui quina sigui la plataforma escollida, tots els continguts redirigeixen a la pàgina web de l’IRTA. Aquesta estratègia els permet generar trànsit de visites i mesurar el progrés de les informacions publicades i les reaccions dels usuaris. “Això ens va molt bé de cara a Google Analitics. Quan llencem la nostra newsletter fem servir les analítiques de Mailchimp i les contrastem amb les de Google Analitics”.

A més, Gurri va llençar una qüestió important durant la xerrada. Basant-se en les darreres tendències, es preveu que el 80% dels continguts compartits en les xarxes socials seran audiovisuals en un termini de dos anys. “Em pregunto si les institucions i les empreses estan preparades per produir i facilitar una quantitat tan gran de continguts audiovisuals”, va inquirir. La xerrada va finalitzar amb un torn de precs i preguntes a càrrec del públic present, investigadors i mitjans especialitzats, que va omplir la sala del Col·legi de Biòlegs de Catalunya. L’equip de Galènia Comunicació Mèdica, dirigit per la doctora Margarida Mas, membre de l’esmentada associació, també va estar present a l’acte.

Malgrat les dificultats que plantegen, les xarxes socials permeten segmentar públics d’interès i generen noves oportunitats de comunicació per al sector biotec que representa el 10% del PIB espanyol.  A Catalunya, la bioregió està formada per 871 empreses, 95 entitats d’investigació, 18 hospitals universitaris, 14 parcs científics i tecnològics i 12 universitats que imparteixen estudis en ciències de la vida.

 

Share Button