Go to Top

El primer Congrés Internacional de Recerca sobre Salut i Benestar Electrònics aborda les llacunes de la mHealth

Durant el període 2012-2017, el mercat de la salut mòbil va passar de recaudar 4.500 milions de dòlars a 23.000 i es preveu que aquesta tendència segueixi a l’alça en els propers anys.

“Existeix una gran expectativa al voltant del sector de la mHealth, tot i que encara té déficits a subsanar “, va assegurar Carme Carrion i Ribas, investigadora i coordinadora de l’àrea de Coneixement de l’eHealth Center (UOC)  i professora a la facultat de Ciències de la Salut de la UOC durant la ponència Disseny i evaluació d’intervencions en eHealth, celebrada el 26 de gener durant el primer Congrés Internacional de Recerca sobre Salut i Benestar Electrònics.

El Palau Macaya va ser l’escenari del primer  Congrés Internacional de Recerca sobre Salut i Benestar Electrònics que va tenir lloc el passat 26 de gener. Un congrés celebrat amb el propòsit d’abordar el paper de les tecnologies digitals per millorar la salut dels ciutadans, com el big data pot ajudar als sistemes de salut a fer front als reptes actuals i valorar les aplicacions mòbils de salut, un sector a l’alça però que manca de la regulació necessària. Així es va posar de manifest durant la ponència Disseny i evaluació d’intervencions en salut electrónica, a càrrec de Carme Carrion.

Durant l’any 2017, el mercat global de mHealth va generar 23.000 milions de dòlars (18.902 milions d’euros) i s’augura que només en quatre anys, els ingressos augmentaran un 511%, segons l’Informe de les 50 Millors Apps de Salut en Espanyol. El 65% d’aquest mercat està format per eines que monitoritzen malalties cròniques, el 15% per aplicacions que fan diagnòstics i el restant 10% per aquelles que prescriuen tractaments. La diabetes i les malalties cardiovasculars encapçalen les aplicacions de salut, seguides d’altres patologies com depressió, mpoc, asma, hipertensió, colesterol i obesitat. Per zones d’influència, el mercat global d’apps de salut es reparteix així: Europa 30%, Àsia 30%, Estats Units i Canadà 28%, Llatinoamèrica 7% i Àfrica 5%.

Un mercat en creixement amb dèficits

Avui dia es comptabilitzen 97.000 apps mèdiques en totes les plataformes i 40.000 només a Apple, convertint-se en la tercera categoria de major creixement, segons dades de l’aplicació AppStore, d’Apple. Per fer-se una idea,  l’any passat es van incorporar 78.000 noves apps de salut a les principals botigues online d’apps. “En relació a les apps de salut, existeix una bombolla enorme d’oportunitats i expectatives d’inversió però, en realitat, les organitzacions i el sistema de salut no han canviat gaire des de fa dècades. També s’avalua fins a quin punt els wearables poden canviar el futur de l’atenció mèdica. I el paper que desenvoluparà el big data, del que tothom en parla”, va puntualitzar Carme Carrion. “Però la mHealth -va continuar- encara té mancances, per tant necessita millorar la qualitat de les apps i facilitar l’integració i cooperació entre equips de professionals de la salut i la medicina multidisciplinars”, va subratllar Carme Carrion.

 

En aquest sentit, la investigadora i coordinadora de l’àrea de Coneixement de l’eHealth Center (UOC)  es va basar en els dèficits que es van extreure de l’Informe de les 50 Millors Apps de Salut en Espanyol. Moltes apps no disposen de funcionalitats específiques, disseny atractiu i experiència d’ús. A més, el contingut és poc fiable, donada la manca de col·laboració d’experts provinents de la salut i la medicina. Així mateix, les aplicacions mòbils no han estat concebudes per a la seva integració dins del sistema sanitari, com a part del tractament d’un pacient o com a instrument d’ajuda en la cura de la salut. Finalment, bona part de les apps han estat desenvolupades per empreses tecnològiques sense el suport de professionals de la salut o experts en mHealth, de manera que no cubreixen les necessitats reals de la població. “Aquesta manca de qualitat es deu a que no disposen d’evidències científiques suficients. També hauríem de valorar si aquestes aplicacions mòbils estan integrades en el dia a dia dels professionals de la salut, i en la seva relació amb els pacients”, va puntualitzar Carrion.

Regulació per a les apps que fan ús de dades sanitàries

Durant la seva intervenció, Carrion va descriure varies experiències reguladores de mHealth al nostre país. Com la creació del distintiu AppSaludable que reconeix, basant-se en 31 recomanacions, la qualitat i seguretat de les apps de salut per part de l’Agència de Qualitat Sanitària d’Andalusia. Recomanacions que s’estructuren en quatre blocs: disseny i pertinència, qualitat i seguretat de la informació, prestació de serveis i confidencialitat i privacitat. O El Procés d’Acreditació, format per 120 criteris agrupats en quatre blocs diferents, per part de la Fundació TicSalut vinculable al Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya. Els blocs són: usabilitat, aspectes tecnològics, aspectes de seguretat i de contingut clínic i mèdic.

La tecnologia fa la vida més fàcil, tot i que sorgeix l’eterna qüestió de si s’han de regular les apps de salut o no.  Es demana més privacitat i seguretat (el 75% de les històries mèdiques estan informatitzades) per als pacients i un marc legal que validi aquestes aplicacions darrere d’un objectiu comú: “Està clar que l’ehealth necessita un canvi de paradigma. No es tracta de millorar alguna cosa, sinó de canviar el model de negoci “, va concloure l’experta.

Share Button