Go to Top

La comunicació en salut s’examina a fons en ANIS 2018

La informació sobre salut té un gran pes en la societat. És un tema que desperta un gran interès, però que requereix una cura especial per part dels que a ella es dediquen. No generar expectatives desmesurades, controlar les falses informacions o bregar amb informacions sensibles com epidèmies, atemptats o successos són alguns dels reptes als quals els professionals s’han d’enfrontar des d’un particular prisma en què la informació ha de ser la brúixola per escapar del morbo fàcil.

Barcelona va ser la seu que va acollir durant aquest passat cap de setmana el XIV Congrés de l’Associació Nacional d’Informadors de la Salut (ANIS). Una cita que va reunir gairebé 250 periodistes procedents de tot Espanya en el que ha suposat un rècord d’assistència al congrés. Durant tres dies, els professionals de la comunicació sanitària han debatut de multitud de temes: el model de l’atenció sanitària, l’ús de les imatges de víctimes d’atemptats o successos o la lluita contra les falses alarmes sanitàries han estat els que més interès han despertat, però no els únics.

“L’haver reunit a gairebé 250 professionals de la comunicació de la salut ha superat les expectatives de totes les edicions anteriors. Aquest ha estat un congrés tremendament exigent en tots els sentits, però s’han complert tots els objectius satisfactòriament: s’ha generat debat i hem compartit tots punts de vista interessants sobre la comunicació en salut. És clar que fòrums com aquest Congrés ANIS són necessaris per poder afrontar els nous reptes que es plantegen en una professió amb la responsabilitat que té la nostra” va explicar Margarida Mas, delegada territorial de Catalunya de ANIS i directora de Galenia, qui a més es va formar en les primeres edicions del Màster de Comunicació Científica, Mèdica i Mediambiental de la Universitat Pompeu Fabra.

Els reptes de la sanitat del futur

Un tema que no podia faltar era el dels reptes que la sanitat del futur haurà d’assumir. I per parlar-ne, ningú millor que Maria Neira, directora de Salut Pública i Medi Ambient de l’Organització Mundial de la Salut (OMS). Per a Neira, aconseguir millorar la salut pública passa de forma necessària per aconseguir fer més èmfasi en la prevenció. “Treballem per tractar les malalties, però se’ns ha oblidat que també es poden prevenir”.

© Jaume Cosialls

Aquesta prevenció és fonamental davant d’un panorama on l’envelliment de la població i la cronificació de les malalties posarà en serioses dificultats la sostenibilitat dels sistemes sanitaris. “En aquest sentit, la comunicació ha de jugar un paper clau per a la transformació d’aquesta nova Sanitat” va explicar María Neira, per a qui moltes vegades es posa massa èmfasi en les males notícies.

D’una forma similar es va expressar en la xerrada inaugural Elena Andradas, directora general de Salut Pública, Qualitat i Innovació del Ministeri de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat. “Cal trencar les fronteres de la informació i no comunicar només sobre avenços en Medicina. Cal també fer-ho sobre estils de vida que incideixen en la salut present i de futur de la humanitat”.

Carme Borrell, gerent de l’Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB), va aprofundir en la importància de la comunicació en l’àmbit de la salut i va destacar el valor d’iniciatives com el congrés de ANIS. “Fòrums com aquest són claus per avançar en temes com la lluita contra les falses alarmes sanitàries, els quals tenen un gran impacte en la salut pública”.

Per a això, Vinceç Martínez, gerent de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron, considera important la formació dels mateixos professionals dels centres hospitalaris. “Hem de ensenyar-los a transmetre els avenços que aconsegueixen, però sense generar falses expectatives. No venem fum, venem fets consumats, aquesta és la filosofia del nostre centre”.

© Jaume Cosialls

Treball en conjunt

Aquest nou model de sanitat necessita la col·laboració de tots els agents implicats: professionals sanitaris, comunicadors i pacients. En aquest sentit, aquests últims estan cada vegada adquirint més rellevància, però perquè la seva participació sigui l’adequada, cal la seva formació. “Les associacions de pacients han de donar un pas més i han de servir per defensar els interessos del col·lectiu, més enllà de ser un suport emocional. Però per poder exigir aquesta participació, cal que manifestin que estan correctament informats” va explicar Enric Barba, membre de les associacions espanyola i europea de melanoma.

Per a això, Elena Garralda, directora de la Unitat d’Investigació de Teràpia Molecular del Càncer (UITM -La Caixa) de la Vall d’Hebron Institut d’Oncologia (VHIO) considera que els mateixos professionals i els comunicadors han de treballar junts. “Amb l’ajuda dels informadors podem aconseguir uns pacients amb una major educació sanitària que es puguin aprofitar millor dels tractaments”.

© Jaume Cosialls

Què fer amb les imatges de les víctimes?

Les dues grans taules que van tenir lloc durant el congrés van abordar dos temes de gran actualitat. D’una banda, l’ús d’imatges de víctimes en atemptats i successos i de l’altra, les falses alarmes sanitàries i la lluita contra elles. En la primera d’elles, tots els participants van coincidir que no és necessària cap regulació especial i sí una autoregulació del sector basant-se en els codis deontològics.

“Jo només crec en l’autoregulació. Però el codi deontològic ha de ser alguna cosa més que un paper mullat i ha de poder servir per almenys fer una denúncia pública, sempre amb el límit de la justícia quan es comet un delicte per aconseguir una informació” va explicar Sergi Fidalgo, president del Grup de periodistes Pi i Margall, associació professional associada a la Federació d’Associacions de la Premsa d’Espanya.

A la taula tots van coincidir que, davant situacions com un atemptat o un succés, ha de prevaler sempre l’interès per informar, allunyant-se de la morbositat per atreure espectadors. “Els periodistes hem de demostrar que es pot donar informació dramàtica sense necessitat de ser explícit” va argumentar Coral Larrosa, periodista d’Informatius Telecinco, que va exposar a més diversos casos de les imatges que els arriben en brut a les redaccions i com decideixen finalment emetre-les. “Utilitzar víctimes en primer pla no aporta, no és decorós, no és ètic i no és professional”.

No obstant això, els mitjans de comunicació s’enfronten amb una nova realitat: la facilitat de gravar continguts i distribuir-los a través de les xarxes socials amb els nous mòbils ha generat una allau d’imatges. “Els vídeos que trobem en xarxes socials no els posem a disposició dels nostres clients fins posar-nos en contacte amb qui els va filmar i ens certifiqui la seva autoria i veracitat. Si considerem que és massa gràfic no ho posem en el nostre servei perquè considerem que no aporta res” va explicar Anna Valderrama, responsable de Reuters TV per a Espanya i Portugal.

© Jaume Cosialls

La lluita contra les falses alarmes

“El problema que tenim és que les falses alarmes són molt més atractives que la realitat” va sentenciar Marián García, autora del bloc www.boticariagarcia.com, qui va enumerar els rumors més freqüents amb els quals s’ha enfrontat i algunes de les pautes que poden servir per lluitar contra ells. “S’ha de tenir en compte el codi de la falsa alarma per combatre-la amb les mateixes armes. Hem de ser capaços de cridar l’atenció del públic”.

“Una informació sanitària de qualitat ha de tenir una identificació de la font, no ha de exagerar, ha d’estar datada, ha d’explicar si hi ha conflictes d’interès i ha de sustentar-se en una evidència demostrable” va contar Edgardo Kaplinsky, director mèdic de Et al. Pharma, que presentava la plataforma de #SaludSinBulos. Esther Gorjón, vicepresidenta de la Societat Espanyola de Medicina d’Emergències (SEMES) va aprofitar també per assenyalar part de la responsabilitat dels mateixos professionals en aquest sentit. “Hi ha molts professionals sanitaris que contribueixen a crear i difondre falses informacions. Però si fins i tot en els col·legis de metges hi ha seccions d’homeopatia!”.

No obstant això, cap dels presents va considerar necessari la creació de nova regulació. “Aquesta regulació per combatre les falses alarmes ja existeix, ja la tenim a Espanya. Ara el que cal és que s’apliqui” va apuntar Frederic Llordachs, cofundador de Doctoralia, qui va presentar també les conclusions del II Informe eHealth On (EHON). “La meitat dels participants en l’informe considera que per combatre els rumors de salut és tan efectiva l’educació en salut a la població (50%) com la resposta ràpida d’institucions oficials i científiques (45%)”.

© Jaume Cosialls

Del món digital a les celebrities

Però a més d’aquestes dues grans taules, durant el Congrés es van abordar també altres temes d’interès per a la professió. D’aquesta manera, Ana Isabel Cordobés, docent de la Universitat Internacional de la Rioja i periodista a Cuarto Poder va impartir un curs sobre com fer servir les xarxes socials i les infografies en el dia a dia, a més de mostrar algunes eines pràctiques per facilitar la tasca de presentar dades de forma senzilla i amena, així com la forma d’utilitzar Google Imatges per verificar informacions i evitar falses alarmes.

A més, Alfonso Piñeiro, vocal de Relacions Institucionals de l’Associació Espanyola de Responsables de Comunitat i Professionals Social Media (AERCO) va abordar en un taller interactiu els mites i realitats de la transformació digital, alhora que va proposar eines per fer front també a les pseudociències i mentides de la xarxa. “M’agradaria que d’aquí a 6 mesos no tornem a escoltar de lluitar contra les falses alarmes en salut és molt difícil. M’agradaria que es donés la volta a la truita. Som més, posem-nos d’acord i entenent com funciona l’entorn podem canviar les coses”.

© Miguel Ramudo

També hi va haver temps perquè Ainhoa Iriberri, cap de la secció de Ciència i Salut del diari El Español expliqués com convertir l’interès de l’audiència per les celebrities en una oportunitat informativa per parlar de temes de salut. “Els metges solen mostrar reticències a parlar d’aquests temes perquè no coneixen el cas concret, però explicant-los que busquem conèixer els aspectes més generals d’aquestes malalties és més fàcil que col·laborin, encara que segueix costant molt”.

La leucèmia que va matar la consellera de Foment de Castella la Manxa, el càncer de Bimba Bosé o l’edema cerebral d’Ángel Nieto són alguns dels exemples que Iriberri va utilitzar per explicar com aprofita per utilitzar els temes d’actualitat i parlar d’una malaltia.

Per la seva banda, Pilar Perla, coordinadora del suplement de ciència “Tercer Milenio” de l’Heraldo de Aragón i representant de l’Associació Espanyola de Comunicació Científica (AECC) va presentar els resultats del “Selfie de la comunicació científica a Espanya”, una enquesta en la qual van participar els socis de l’AECC juntament amb els de ANIS i altres associacions de periodistes. “El perfil del comunicador és el d’algú amb 44 anys, que pot ser tant home (52,7%) com a dona (47,3%), que fa la seva feina a Catalunya, Madrid o Galícia, la formació inicial predominant del qual és el periodisme (29%) però que majoritàriament ha realitzat estudis cientificotècnics (51%)”.

Premis durant el Congrés

Aquest XIV Congrés de ANIS també va servir de marc per al lliurament de diversos premis. El primer d’ells, el V Premi ANIS a la millor comunicació en salut, amb el patrocini de la Fundació AstraZeneca, va recaure en la periodista Leonor Rodríguez, directora de la revista El Médico i El Médico Interactivo. Els socis d’ANIS han volgut d’aquesta formar premiar la seva contribució a mantenir, consolidar, diversificar i modernitzar la qualitat i el rigor informatiu fins i tot en temps de crisi. La resta dels finalistes van ser Susana Reverter, de l’Hospital La Paz de Madrid, Ainhoa Iriberri, de El Español, Alberto Vigario, de elEconomista Sanidad i Manel Esteller, director del programa d’Epigenètica i Biologia del Càncer de l’Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge.

© Jaume Cosialls

També es va dur a terme el I Concurs d’Emprenedors ANIS by Emprende inHealth, de Lilly i Unltd Spain. En la categoria de “Socis de ANIS” el premi va recaure en el projecte Helping Cancer Tv, liderat per Ariadna de Udaeta, mentre que a “No socis de ANIS”, Brainguard, un projecte que pretén predir les crisis de migranya en malalts crònics de José Luis de Ayala, va ser el guanyador.

@MiguelRamudo

Share Button