Go to Top

Al càncer donem-li recerca!

Un de cada dos homes i una de cada tres dones patirà un càncer en algun moment de la vida. És una dada clara i contundent que parla sense embuts de la transcendència d’aquesta malaltia. Entendre els mecanismes que es troben darrere del càncer és la principal arma amb què comptem per poder-lo combatre. I així ho va entendre Dani Infante, promotor de la iniciativa Al càncer donem-li recerca!, un esdeveniment de divulgació que va tenir lloc al CosmoCaixa, aprofitant el marc del Dia Internacional del Càncer Infantil el passat 15 de febrer.

Infante és un estudiant de doctorat en òptica de 33 anys a qui se li va diagnosticar un sarcoma d’Ewing, un tipus de càncer rar i agressiu, a finals de 2016. Això el va obligar a apartar-se un temps dels estudis, però un cop superada la malaltia aquest inquiet investigador es va plantejar tirar endavant aquesta jornada, amb la qual buscava donar a conèixer la rellevància de la recerca en la lluita contra aquesta malaltia. El mateix Dani Infante vol oferir un exemple per a aquelles persones que són diagnosticades amb aquesta malaltia i demostrar que no ens podem rendir. Les seves experiències les relata en un bloc personal.

Jornada de divulgació completa

Va ser una jornada amb la qual es va voler acostar al públic general els diferents avenços que s’estan duent a terme en la investigació contra el càncer, i va reunir experts de primera línia de diferents camps de l’oncologia. Abans, però, al matí, els alumnes de 2n cicle d’ESO de l’escola Tecla Sala de l’Hospitalet de Llobregat van participar en diferents tallers en què van poder aprendre com s’extreu ADN, entendre les mutacions, aprendre a encapsular un medicament o saber de quina manera es pot fer servir la llum i les nanopartícules per curar el càncer.

Després, a la tarda, es va celebrar una taula rodona que va comptar amb la participació d’Ana Vivancos, cap del Grup de Genòmica del Càncer, i Alena Gros, cap del Grup d’Immunologia Tumoral i Immunoteràpia, totes dues del Vall d’Hebron Institut d’Oncologia; Soledad Gallego, cap de servei d’Oncohematologia Pediàtrica de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron i investigadora principal del Grup de Recerca Translacional del Càncer a la Infància i l’Adolescència del Vall d’Hebron Institut de Recerca; Romain Quidant, cap del Grup de Nano-òptica de Plasmons de l’Institut de Ciències Fotòniques, i Òscar Martínez, cap del Grup de Recerca en Sarcomes de l’Institut de Recerca Biomèdica de Bellvitge.

Què és un sarcoma?

La taula va començar amb la intervenció d’Òscar Martínez, que es va encarregar d’explicar de forma senzilla en què consisteixen els sarcomes, una gran família de tumors amb nombrosos subtipus que es caracteritzen per afectar els teixits conjuntius, a diferència dels càncers més coneguts. “Una altra diferència que dificulta l’estudi dels sarcomes és que alguns són molt senzills, afecten la mutació a pocs gens i es produeixen sobretot la població infantil. No obstant això, entre els adults el perfil dels sarcomes es torna molt més complex, i modifiquen una gran quantitat del genoma”.

Martínez va explicar com s’estan desenvolupant en l’actualitat els aptàmers, que permeten llegir l’ADN. “Es comporten com pèptids o anticossos, de manera que ens permeten identificar proteïnes a les cèl·lules tumorals. A partir d’ells és possible crear una clau i utilitzar l’aptàmer per poder entrar a l’interior de la cèl·lula i alliberar una substància tòxica únicament i exclusivament per a aquesta cèl·lula tumoral”, afegia, i explicava com d’aquesta manera es treballa en tractaments que són molt més específics i tenen menys efectes secundaris per a la resta de les cèl·lules sanes de l’organisme.

El grup de Martínez ha estat treballant en el sarcoma d’Ewing, una malaltia molt rara i que, per tant, havia despertat poc interès de la indústria farmacèutica. “Però ara que hem demostrat que hem trobat la clau per al tractament d’aquest tipus de tumor, és possible obrir el camp i aplicar-lo a altres tumors de la família dels sarcomes. Així s’aconseguiria poder tractar un ventall molt més ampli de tumors que es puguin beneficiar d’aquesta nova aproximació”.

Les possibilitats de la biòpsia líquida

Ana Vivancos va ser qui es va encarregar d’explicar en què consistia la biòpsia líquida i quines són les noves portes que ha obert en la lluita contra el càncer, així com l’avenç que ha permès en la comprensió a nivell molecular del càncer. El diagnòstic precoç, el seguiment de l’evolució de la malaltia o la comprovació de la resposta als tractaments són algunes de les aplicacions que es poden donar a la biòpsia líquida. “Cal entendre que molts pacients no són biopsiables mitjançant tècniques d’extracció de teixits. I després n’hi ha d’altres als quals el procediment els resulta molt invasiu i pot ocasionar complicacions. Per a la biòpsia líquida només cal una extracció de sang, per això resulta molt útil per monitoritzar el pacient”, explicava Vivancos.

“No estem canviant el que mirem, sinó la manera com ho fem. És cert que ha estat necessari fer servir algunes tècniques especials, a causa de la poca quantitat d’ADN tumoral circulant, però cada vegada hi ha més hospitals i centres que disposen d’eines per fer-ho, i això està suposant un canvi en la forma d’abordar la malaltia”, continuava. A més, assenyalava que les aplicacions per a la detecció precoç es presenten avui dia com les que tenen més possibilitats en un futur a llarg termini.

Nous tractaments

D’altra banda, Alena Gros es va encarregar d’explicar l’altre gran avenç en el tractament del càncer: la immunoteràpia. En aquest abordatge el que es busca és utilitzar el mateix sistema immunitari perquè identifiqui i ataqui les cèl·lules tumorals. “És un canvi paradigmàtic, perquè amb aquest abordatge no estem tractant directament el tumor, sinó que el que fem és reforçar el sistema immunitari. La diana dels tractaments ha canviat, però amb un mateix objectiu: eliminar les cèl·lules tumorals. L’avantatge és que es tracta d’una teràpia viva. Si reforcem el sistema immunitari, ens acompanya la resta de la nostra vida i estarà en alerta contínua per atacar novament les cèl·lules tumorals si tornen”. D’aquesta manera, la immunoteràpia s’ha convertit en un dels abordatges més prometedors en els últims anys en el tractament del càncer.

Per això resulta fonamental poder identificar biomarcadors que siguin capaços de predir quins pacients seran els que respondran millor a aquestes teràpies. D’aquesta manera s’avança més en la personalització dels tractaments, per aconseguir la millor resposta possible i assegurar que cada pacient es pugui aprofitar al màxim dels avenços en la lluita contra el càncer.

Per la seva banda, Soledad Gallego va parlar sobre la medicina de precisió en càncer pediàtric. El càncer en nens i adolescents té una incidència molt baixa, però és una de les causes de mortalitat més importants en aquestes edats. Tot i els notables avenços que s’han produït en la curació d’aquestes malalties en les últimes dècades, al voltant del 80% en el nostre entorn, encara hi ha un nombre significatiu de nens amb càncer que no poden curar-se amb els tractaments actuals. “En els tumors amb un pronòstic més desfavorable i en aquells pacients que no responen al tractament o tenen recidives es requereixen noves aproximacions terapèutiques, entre les quals es troben la investigació de nous fàrmacs i la incorporació precoç dels resultats de les investigacions al laboratori al tractament individual de cada pacient”.

La taula es va tancar amb la participació de Romain Quidant, el qual va explicar com s’està utilitzant la llum per al tractament del càncer, i com gràcies a les nanopartícules d’or és possible concentrar la llum i convertir-la en calor per, d’aquesta manera, poder destruir de forma selectiva les cèl·lules tumorals. I no només això, sinó que Quidant també va explicar com s’està treballant per utilitzar aquestes nanopartícules per fer un screening previ, que després hauria de ser ratificat amb proves més sofisticades. “Es tracta de fer una prova ràpida i de baix cost que ens permeti afinar molt més cap a qui es destinen els programes de cribratge”, comentava.

No obstant això, totes aquestes aplicacions encara es troben en els primers compassos, i necessiten encara molta investigació perquè puguin arribar a tenir una aplicació terapèutica. “Hem de poder demostrar que podem detectar determinats biomarcadors que puguem utilitzar com a dianes terapèutiques. Però falta molta feina per fer, ha que aquestes tècniques encara no han estat validades amb pacients”, explicava Quidant, que assenyalava com s’està buscant ara sintetitzar nanopartícules d’or, que injectades en el flux sanguini i gràcies a biomolècules acabin de forma preferent a la zona del tumor.

El valor de la divulgació

La jornada va resultar una excel·lent ocasió per demostrar com la divulgació de la ciència també pot resultar atractiva. Apropar la investigació al públic general ha de ser una de les prioritats a perseguir, perquè d’aquesta manera es puguin entendre els beneficis que aporta a la societat, despertar vocacions que ajudin a continuar amb el seu progrés i posar en valor tot el treball dut a terme als laboratoris. Els investigadors han de sortir de les seves torres d’ivori en una nova societat que ja no en té prou que li diguin que s’està investigant pel seu bé, sinó que vol implicar-se i conèixer els passos que s’estan fent.

La divulgació científica ha estat durant molt de temps la germana pobra de la investigació, però les coses estan canviant, i esdeveniments com aquest ho demostren. Un auditori ple i compromès amb el que investigadors de primer ordre estaven explicant és una bona notícia. Hem de seguir treballant en aquest sentit per aconseguir que més actes així puguin desenvolupar-se.

Share Button