Go to Top

L’edició genètica centra l’interès de l’Informe Quiral 2017

Fa una mica més de dues dècades el microbiòleg Francis Mojica va descriure unes seqüències repetides en arqueus a les quals va posar de nom CRISPR, i el seu paper en els mecanismes d’immunitat de les cèl·lules procariotes i els avenços en edició genètica han estat incomptables. S’havia descobert un mètode ràpid, efectiu i barat de modificar l’ADN, i a partir d’aquí el desenvolupament tecnològic ha seguit un ritme exponencial i els mitjans de comunicació han prestat una gran atenció al tema de l’edició genètica.

Per aquest motiu, l’Informe Quiral del 2017, una iniciativa del Centre d’Estudis de Ciència, Comunicació i Societat de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) i que compta amb el suport de la Fundació Vila Casas, s’ha volgut centrar a analitzar quina ha estat la informació que s’ha transmès a la societat respecte d’aquest tema, i ha valorat tant les aplicacions que té en éssers humans com altres aspectes, com l’aplicació en cultius i ramaderia o els riscos que aquesta edició genètica pot suposar.

En aquest informe no només s’ha fet un seguiment de les notícies publicades als principals mitjans durant l’últim any, sinó que a més, per estudiar com s’ha anat construint el discurs respecte d’aquesta tecnologia, s’ha comparat la cobertura periodística actual amb la que es feia fa tan sols 20 anys, i s’han identificat nou categories que indiquen els enfocaments més freqüents que es van utilitzar a l’hora d’informar sobre aquest tema.

Així, han pogut veure com en aquests primers anys les peces periodístiques se centraven al voltant de la categoria de vectors —on s’agrupen totes les mencions en ús de virus o altres vectors com a vehicles per inserir material genètic a les cèl·lules—, així com en riscos de l’edició genètica i malalties susceptibles de millorar gràcies a la seva aplicació.

Ara, el 2017, el panorama és diferent, i el discurs se centra sobretot en els avenços i els avantatges que representen les noves tècniques d’edició. Es parla més de dilemes i decisions que tenen a veure amb l’ètica i la responsabilitat que de riscos concrets o qüestions de seguretat. Hi ha un enfocament més positiu pel que fa als problemes tècnics i de seguretat, tot i que s’aprofundeix una mica més en els aspectes ètics”, assenyala Gema Revuelta, una de les autores de l’Informe Quiral 2017 i directora del Centre d’Estudis de Ciència, Comunicació i Societat de la UPF.

La construcció de metàfores

En parlar d’aspectes tan complexos i tècnics com és l’edició genètica, la tendència és emprar metàfores que ajudin a divulgar entre un públic amb menys coneixements tots aquests avanços. Aquesta construcció de metàfores també ha estat tinguda en compte en l’elaboració de l’informe. “Sens dubte, la que ha acabat tenint més acceptació ha estat la del retalla i enganxa. A partir de 2013 acaba convertint-se en sinònim de CRISPR/CAS9, i el 2017 s’acaba de popularitzar definitivament”, afegeix Revuelta.

Un altre aspecte que s’ha estudiat ha estat el de les cerques a Google, una mostra indirecta de l’impacte que té la informació apareguda als mitjans sobre la curiositat de la ciutadania, i així ho explica Gemma Revuelta. “Una vegada que veuen o llegeixen als mitjans que es parla d’una determinada qüestió d’edició genètica, a continuació volen saber-ne més, i per això recorren a internet. Saber quins termes està buscant la gent és per tant un bon indicador per entendre quins han estat els motius que han originat aquest interès en el públic general”. Els resultats van demostrar com aquest interès ha anat creixent en els darrers anys, i bona part de les recerques (fins a un 39%) se centren en el terme CRISPR, de manera que les la resta queden més distanciades.

Com a conclusió de l’informe, els autors van elaborar una sèrie de recomanacions a tots els actors que intervenen en la comunicació, tant investigadors com professionals de la comunicació, per dur a terme d’una manera responsable la seva feina. “És molt important no ajudar a generar falses expectatives entre la població. En aquest sentit s’ha de ser molt curós a l’hora de matisar quin és l’estat real de la investigació i l’aplicació en medicina i informar sobre el futur d’una manera més transparent, no només centrant-se en els aspectes més cridaners”, conclou Revuelta.

Share Button