Go to Top

La divulgació científica torna a brillar al Campus Gutenberg

Fidel a la seva cita de cada any, el Campus Gutenberg va tornar a convertir Barcelona durant uns dies en la capital de la ciència. En aquesta ocasió van ser les instal·lacions del CosmoCaixa les que van acollir un dels esdeveniments més importants pel que fa a divulgació científica al nostre país. En total, més de 400 participants es van citar els dies 17 i 18 de setembre per participar en les 36 activitats diferents que van compondre el programa d’aquest any, entre debats, taules rodones, tallers, laboratoris d’idees i microxerrades.

“El campus pretén posar al dia els professionals de la comunicació científica sobre algunes eines, fórmules i propostes innovadores que ens ajuden a apropar la ciència a la societat i a escoltar la societat. És també un espai per reflexionar sobre la importància de la investigació com a font de progrés i motor de canvi social, i per tant, sobre la importància d’apostar per una comunicació objectiva i de qualitat”, va explicar Gemma Revuelta, directora del màster de comunicació científica de la UPF Barcelona School of Management i del campus.

Jordi Portabella, director de l’Àrea de Divulgació Científica de CosmoCaixa, va destacar la importància que té la divulgació de la ciència per construir una societat més democràtica. “Creiem sincerament que a mesura que augmenta la informació, la gent és més lliure, i en aquest sentit la disseminació científica hi juga un paper crucial. CosmoCaixa és una eina privilegiada per aportar coneixements que estiguin a l’abast de la majoria de la població”.

La perspectiva de gènere en la ciència ha estat una de les idees principals al voltant de la qual ha girat el programa d’enguany del Campus Gutenberg. I per deixar clar aquest compromís, res millor que començar amb un debat obert i cooperatiu sobre com ha canviat la divulgació de la ciència després de la vaga feminista del passat 8 de març.

Lydia Gil és la responsable de la iniciativa #MujeresDivulgadoras i l’encarregada d’obrir foc. “La paritat de gènere és un repte, i afortunadament la societat cada vegada n’és més conscient. Però al llarg de la història s’ha invisibilitzat el paper de la dona, i aquest fet ens dona una lectura falsa, alhora que suposa una pèrdua de talent”. Neus Martínez, investigadora a l’European Molecular Biology Laboratory, va posar sobre la taula la necessitat de promoure vocacions entre les dones, i va destacar també el fet que és a partir dels 6 anys que els estereotips de gènere comencen a arrelar. “Però al final, un dels principals obstacles per desenvolupar una carrera científica són els pares, que les desanimen”.

Javier Armentia, director del Planetari de Pamplona, va advertir de la necessitat també de visibilitzar altres col·lectius que estan subrepresentats, com és el cas de la població LGTBQI. “Els ambients científics no són amables, però està comprovat que quan hi ha més dones, són més inclusius. Hem de tenir cura dels models que oferim i evitar els biaixos negatius contra les dones per mirar millor la ciència”.

Per Esther Sánchez, al capdavant de la secretaria tècnica de l’Associació Espanyola de Comunicació Científica, és fonamental donar valor a la diversitat, i la seva recepta per feminitzar la ciència és senzilla: “Per millorar la visibilitat femenina en periodisme científic només cal trucar a dones perquè siguin les fonts de la informació. Hem de fer aquest esforç quotidià per incloure-les a la ciència”.

També hi va haver temps per a Lluís Noguera, director de CosmoCaixa, que va apuntar la necessitat de convertir aquest segle en el segle de l’equitat, de manera que, més que mai, la lluita per posar en valor la dona adquireix una rellevància més important. “Falta molt camí per recórrer, i cada vegada que iniciem qualsevol campanya de comunicació ens adonem de la necessitat de fer esforços quotidians per incloure les dones en la ciència”.

Després de la participació, els ponents van cedir els seus llocs a alguns assistents al debat per donar-los l’oportunitat d’oferir la seva visió sobre la perspectiva de gènere. En general, tots van coincidir en la necessitat de fer un esforç per visibilitzar més les dones i van destacar el fet que no sempre és fàcil trobar científiques que vulguin actuar com a fonts. Així es va plantejar el debat sobre la necessitat de dur a terme un canvi d’actitud que ha de partir de les mateixes dones per ocupar espais per als quals estan preparades, però que no sempre estan disposades a ocupar.

Share Button