Go to Top

Un nou fàrmac actua com un imant entre les cèl·lules tumorals i els limfòcits en pacients amb càncer de mama HER2+

Un dels principals obstacles amb què es troba la immunoteràpia per al seu desenvolupament és el aconseguir que el sistema immunitari ataqui només les cèl·lules tumorals. Un treball liderat pel Dr. Joaquín Arribas, del Vall d’Hebron Institut d’Oncologia (VHIO), ha estat capaç de desenvolupar un fàrmac que actua com un imant perquè els limfòcits només ataquin les cèl·lules malignes.

Això ha estat possible gràcies a un treball previ que ha permès identificar una proteïna, la p95HER2, que només es troba present a les cèl·lules tumorals. A partir d’aquí, l’equip de Joaquín Arribas ha estat capaç de desenvolupar i demostrar l’eficàcia d’un fàrmac, el p95HER2-TCB, que actua com un pont entre les cèl·lules tumorals i els limfòcits aprofitant-se d’aquesta proteïna. Així es pot combatre el tipus de càncer de mama HER2+ en pacients que no responen a altres tractaments, i fer-ho amb immunoteràpia i de manera dirigida únicament a les cèl·lules tumorals.

Aquest treball s’acaba de publicar a la revista Science Translational Medicine, la primera autora del qual ha estat la Dra. Irene Rius, i en què també han participat investigadors del CIBERONC, així com diversos grups de recerca del VHIO juntament amb els departaments d’Oncologia i Patologia de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron, com a exemple de les sinergies derivades de la investigació en un campus d’excel·lència i evidenciant de nou un esforç col·laboratiu d’investigadors del Vall d’Hebron Barcelona Hospital Campus.

Un imant per a les cèl·lules tumorals

Recentment s’ha començat a desenvolupar un nou tipus de fàrmac anomenat TCB (anticossos biespecífics de cèl·lules T). Aquests anticossos poden ser molt selectius i anar directes a unir-se a una proteïna concreta, en aquest cas, la p95HER2, present exclusivament en cèl·lules tumorals i no en teixits sans. A més, són biespecífics, perquè tenen una estructura bipartida, fet que significa que tenen dos llocs d’unió (com dos braços), de manera que poden alhora unir-se a les cèl·lules del sistema immunitari i a la cèl·lula tumoral, agafant literalment de la mà els limfòcits fins a portar-los a la cèl·lula tumoral i no a una altra, la qual cosa mitjança la destrucció d’aquesta cèl·lula tumoral.

Aquest nou fàrmac funciona com un imant que fa que el sistema immunitari de la mateixa pacient sigui atret per les cèl·lules tumorals, s’hi dirigeixi directament i les ataqui, sense que aquesta resposta afecti la resta de cèl·lules sanes. “Es crea d’aquesta manera una espècie de pont molt específic entre el limfòcit de la pacient i la seva cèl·lula tumoral que ens permet una resposta molt dirigida i controlada per a tumors de mama HER2+. Hem aconseguit portar un tractament d’immunoteràpia «a domicili». Al sistema immunitari li faltava l’adreça exacta del tumor, i ara sap que ha de portar el limfòcit fins a les cèl·lules que expressen la proteïna p95HER2”, explica el Dr. Joaquín Arribas.

La veritat és que les pacients amb tumors de mama HER2+ que es poden beneficiar d’aquest tipus de teràpia són aproximadament un 10%. Tan sols aquells que expressen la proteïna p95HER2 es poden beneficiar d’aquest fàrmac, i això suposa un 40% dels tumors HER2+, que al seu torn suposen entre el 20 i el 25% de tots els càncers de mama. “Encara que aparentment i d’inici no hi hagi gaires pacients que se’n puguin beneficiar, la veritat és que aquelles que ho facin podrien obtenir un enorme benefici, i aquesta és, precisament, la filosofia de les teràpies més personalitzades, anar a oferir teràpies molt específiques a col·lectius de pacients que no es beneficien d’altres tractaments. I és que, encara que el 70% de les pacients amb càncer de mama HER2+ s’estan curant, hi ha un 30% que no, i que ara podran tenir una opció”, ens explica el Dr. Arribas, sobretot si tenim en compte que té especial utilitat per a pacients que han desenvolupat una metàstasi i que fins a la data no comptaven amb opcions terapèutiques efectives.

Un llarg camí per arribar aquí

Han calgut deu anys d’investigació fins a poder arribar a aquest nou fàrmac. Després d’identificar la proteïna p95HER2 i veure’n la utilitat com a possible biomarcador per a un tipus de pacients que no responien a tractaments convencionals, el Dr. Arribas i el seu equip es van plantejar la possibilitat d’utilitzar aquesta proteïna com una diana terapèutica.

En aquest treball de recerca ha estat fonamental l’ús de ratolins humanitzats, un model animal experimental que va un pas més enllà dels ratolins avatar, ja que a més del tumor d’una pacient se’ls ha de trasplantar el sistema immunitari de la mateixa pacient. “La generositat de les pacients sempre és una constant a tots els estudis, i el seu paper és crucial. Aquí ha tingut un doble valor, perquè no només ens han facilitat mostres dels seus tumors, sinó que també han donat la seva sang per poder desenvolupar aquests experiments. Si no haguéssim humanitzat els ratolins amb sang de la mateixa pacient, no podríem haver dut a terme aquest projecte”, comenta el Dr. Arribas.

Acabar la fase preclínica, però, només és una etapa més. Ara cal dur a terme un procés que permeti adaptar el fàrmac i que sigui usat en humans, cosa que no hauria de demorar-se en excés. “Una vegada que sigui biodisponible i es pugui administrar caldria començar la seva producció i iniciar assajos clínics amb pacients. A més, el mateix mecanisme podria usar-se, per exemple, per fer aquest lliurament «a domicili» de quimioteràpies existents que no s’usen per la seva elevada toxicitat, però que amb aquest mecanisme anirien dirigides només a la cèl·lula tumoral. Es tracta d’un nou camí a recórrer, però que promet grans resultats”, conclou el Dr. Arribas.

Galènia Premsa: Clica per conèixer el servei de gabinet de premsa per al sector Salut de Galènia

 

Share Button