Go to Top

El Campus Gutenberg va abordar el paper de les associacions de comunicació en la divulgació de la ciència

Quin és el paper de les associacions en el context de la divulgació científica? Aporten algun tipus de valor en una societat cada cop més individualitzada? Per respondre a aquests interrogants i a d’altres, el Campus Gutenberg va organitzar una taula rodona en la qual van participar representants de les principals associacions de comunicació científica que hi ha a Espanya i a Catalunya.

En aquesta activitat hi va participar Margarida Mas, com a delegada territorial de Catalunya de l’Asociación Nacional de Informadores de la Salud (ANIS), que en la seva primera intervenció va assenyalar la gran diversitat de persones que formen part d’aquesta associació. «Un de cada cinc membres de l’ANIS treballa en un mitjà de comunicació, la resta ho fa en departaments de comunicació d’hospitals, centres d’investigació, indústria, així com en entorns digitals i altres àrees que són el reflex d’un ecosistema cada dia més i més divers. Després, a l’ANIS hi ha molts socis que són professionals freelance, perquè aquesta és la realitat del col·lectiu de comunicadors avui dia, i així es reflecteix en els nostres associats».

A més, Margarida Mas no va dubtar a assenyalar l’empara i el suport que l’ANIS dona als seus associats. «Però també hem sortit en defensa de companys que no pertanyen a la nostra associació però que han estat objecte d’accions d’assetjament, perquè entendem que la nostra tasca és vetllar per unes bones pràctiques en comunicació». En la seva intervenció també va destacar la importància de fomentar la formació dels professionals. «En un context on s’acaben hipertrofiant les tasques al final del dia, és important saber optimitzar la feina i aquí és on radica la importància d’aquesta formació».

Raül Toran, president de l’Associació Catalana de Comunicació Científica, va explicar com avui dia hi ha una multitud d’associacions diferents. «Per això és més important que mai col·laborar les unes amb les altres. Per això també fem descomptes a membres d’altres associacions amigues en els nostres esdeveniments. Es tracta de sumar sempre, treballant per la divulgació de la ciència».

Sobre la quantitat d’associacions que hi ha, Margarida Mas va apuntar que el fet de pertànyer a una no necessàriament implica exclusivitat. «Jo, a més de ser la delegada de l’ANIS, també soc sòcia de l’Asociación Española de Comunicación Científica (AECC) i de l’Asociación de Comunicadores de Biotecnología (ACB). I com jo, sé que altres companys també compaginen diverses associacions». Una afirmació que no van dubtar a corroborar de seguida la resta de ponents.

«Associar-se és l’única forma de poder canviar el món fins on un vol». Així va començar Óscar Menéndez, director executiu de l’Asociación Española de Comunicación Científica  a defensar la importància de formar part d’algun d’aquests col·lectius de professionals. Per la seva part, Roi Villar, president de l’Asociación de Comunicadores de Biotecnología va incidir en aquesta idea. «És necessari que entre tots puguem canviar una mica el món i per això associar-se és fonamental».

Patricia Laiz, del Scientists Dating Forum, va assenyalar en la seva presentació com l’objectiu de la seva associació era servir de nexe entre la comunitat científica i l’entorn que l’envolta. «Busquem connectar els científics amb el context polític, econòmic i social i també servir de punt de trobada perquè puguin parlar».

Entre les idees que van posar sobre la taula en el debat, Margarida Mas es va referir al treball dut a terme per moltes d’aquestes associacions per evitar la precarització del col·lectiu de comunicadors, malgrat les dificultats que això suposa per la seva gran heterogeneïtat. «El que fa un no val per a la resta i per això establir unes tarifes mínimes potser no és el més apropiat. Però és important vetllar per evitar aquesta precarització, i aquest és un dels objectius de l’ANIS».

«Nosaltres no disposem de prou socis per poder fer una pressió en un moment en què estan desapareixent els convenis col·lectius, però des de l’AECC, per exemple, vigilem les ofertes de feina que s’ofereixen a través de la nostra plataforma perquè siguin mínimament dignes», va explicar Óscar Menéndez sobre això. Roi Villar també considera complicat el tema de la precarització. «En aquesta conjuntura actual, fer sindicats de comunicadors o establir tarifes mínimes considero que és molt poc eficaç».

Una realitat heterogènia

Les associacions de comunicadors de la ciència reuneixen bona part d’aquells que es dediquen a divulgar i informar de ciència a Espanya. Però aquesta realitat és molt heterogènia, amb perfils d’allò més variats, com no van dubtar a expressar tots els ponents. «Per això des de l’AECC vam pensar que era una bona idea fer un selfie per saber qui som i en quines condicions ens dediquem a aquesta tasca de la divulgació científica», va explicar Óscar Menéndez.

Per respondre aquestes preguntes i mirar-se al mirall, l’AECC va realitzar una enquesta a la qual van convidar a participar no només els seus socis, sinó també els de l’Asociación de Periodistas de Información Ambiental (APIA), l’ANIS, l’ACCCDivulgACCIÓN de Galícia. El resultat és un document que Óscar Menéndez va convidar a revisar per poder entendre millor aquesta diversitat i plantejar sobre quins aspectes és més necessari intervenir.

Share Button