Go to Top

La transferència de la investigació al mercat, la gran assignatura pendent

Durant molt de temps s’ha dit que a Espanya es feia bona investigació, però que costava transferir-la al mercat en forma d’innovació. Dues parts d’un circuit tancat que no es poden entendre per separat i que es retroalimenten. Però sembla que finalment les coses comencen a canviar en les iniciatives destinades a aconseguir que aquesta investigació acabi arribant a bon port. I per parlar d’això Healthio va ajuntar tres representants, un per cada una de les parts implicades.

D’una banda, Joan Comella, director del Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR) per donar la seva visió des de la part de l’investigador. D’una altra, Manel Balcells, director del Centre per a la Integració de les Medicines i Tecnologia Innovadores (CIMTI) de Catalunya, com a representant dels actors que busquen transferir aquesta investigació al mercat. I per últim, Lluís Pareras, director de HealthEquity, un fons de capital de risc que inverteix en sanitat. Junts, sota la moderació de Jordi Serrano, van ajudar a explicar quin és el panorama al nostre país d’aquesta transferència tecnològica.

En general tots van coincidir a assenyalar que la situació havia millorat de manera notable els últims anys, però que encara queda molt camí per recórrer. «Encara ens costa que el sector industrial es cregui aquesta transferència, que es cregui la innovació i la incorpori als seus sistemes de producció», va explicar Joan Comella, el qual no va dubtar a remarcar que malgrat això s’havia avançat molt tant en la construcció d’un sistema d’investigació com en el de transferència.

Posar fil a l’agulla

Per què un país amb una investigació tan bona està situat en els últims llocs del rànquing europeu d’innovació? Aquesta pregunta s’ha fet moltes vegades, però Manel Balcells considera que ja és hora de començar a passar del diagnòstic al tractament. Així va néixer el CIMTI, a imatge del CIMIT de Boston, que és un exemple en la transferència de la investigació. «Hem d’intentar treure, d’entre els milers de projectes que hi ha, els millors. I aquests, fer-los grans. Això és el que ens permetrà garantir la sostenibilitat del sistema».

Lluís Pareras compartia la impressió dels seus dos companys de taula que la situació ha millorat els últims anys: «L’última collita de biotecnologia ha estat excepcional, amb rondes d’entre 30 i 50 milions d’euros. Això no havia passat abans al nostre entorn». Pareras també va apuntar que la seva estratègia a l’hora de seleccionar inversions no es centrava tant a buscar una idea o un projecte com en l’equip: «La qualitat de qui hi ha darrere és el més fonamental perquè sigui un èxit».

Convertir-se en líder d’innovació

Per a Comella queda clar que hi ha prou talent per convertir Espanya en un dels líders en transferència, però per a això els investigadors també necessiten ajuda d’altres sectors que fins ara no hi ha participat: «Un investigador brillant no ha de ser un empresari brillant. És necessari que ens complementem amb moltes altres persones per aconseguir ser un referent en la transferència de coneixement al mercat». De matèria primera per a això n’hi ha de sobra. Segons Comella, a Barcelona es realitzen més de mil assajos clínics, amb més de 350 assajos nous cada any.

Però, és clar, aquesta abundància també pot suposar un problema. No hi ha prou diners per poder tirar endavant totes aquestes propostes. Quines s’han de seleccionar, doncs? Manel Balcells apunta que l’important és crear instruments que serveixin per donar resposta als problemes que tenen la societat i el sistema sanitari: «L’envelliment n’és un. Ens obligarà a canviar els models d’atenció, prioritzant l’atenció domiciliària i amb una cronicitat cada vegada més predominant».

Tot i així, no n’hi ha prou de desenvolupar aquestes solucions, després és necessari que puguin arribar a aplicar-se. «Hem de ser capaços de convèncer l’administració perquè després incorpori aquestes millores pràctiques en benefici de la societat». Pareras també apunta la necessitat de ser capaços d’identificar quins són els principals problemes que cal solucionar, pensant en la sostenibilitat de la innovació: «Si es vol guanyar diners, cal invertir en una companyia que tracti un problema Per guanyar molts diners, cal buscar un gran problema». Pareras també avisa que moltes vegades els problemes dels pacients no són els mateixos que té el sistema sanitari: «Nosaltres en principi preferim els problemes dels pacients».

Tot això necessita la col·laboració de l’administració. Els anys de la crisi han afectat molt, amb grans retallades, i la investigació i la innovació no n’han estat cap excepció. Les veus que reclamen més inversió són moltes, tot i que Joan Comella assenyala que moltes vegades no calen més diners: «Que no ens donin més diners, però que tampoc ens donin més feina. Dediquem molt de temps a justificar les despeses. Els diners públics s’han d’invertir amb intel·ligència, i han de ser generosos en les primeres etapes per deixar que més endavant sigui la inversió privada la que acabi de dur-ho tot a bon port».

Manel Balcells també es va expressar de manera semblant: «Els diners públics han de servir com una palanca». Però també va expressar la seva preocupació pel fet que falti aquesta inversió pública, tot i que hi va apuntar solucions: «És cert que Catalunya no té gaire per invertir, i que els pressupostos són molt justos. Però a Europa sí que hi ha diners. Per al programa Horitzó 2020 es van destinar 79 milions d’euros, i per al proper aquest pressupost augmentarà un30%, dedicat bàsicament a la innovació. Hem d’anar a buscar aquests diners, que en el fons no deixen de ser nostres».

Share Button