Go to Top

El Congrés de ANIS mostra les últimes tendències en comunicació sanitària

Fidel a la cita de cada any, ha tingut lloc un nou congrés de l’Associació Nacional d’Informadors de la Salud (ANIS), que ha assolit la quinzena edició. En aquesta ocasió, Oviedo ha estat la ciutat escollida per acollir l’esdeveniment més gran a Espanya de professionals de la comunicació sanitària. Allà, entre el 5 i el 7 d’abril, les instal·lacions de l’Institut Oftalmològic Fernández-Vega van donar cabuda als 180 informadors sanitaris que durant tres dies van repassar el panorama de la comunicació en salut.

Així es va poder parlar, entre altres coses, dels desafiaments ètics que suposen les noves tècniques d’edició genètica com el CRISPR, o de com la revolució digital està transformant la manera de fer periodisme i la necessitat d’adoptar nous rols que s’adaptin a aquesta realitat canviant. També hi va haver temps per a un tema de tanta actualitat com és la lluita contra els rumors falsos en salut.

Inauguració de luxe

En aquesta ocasió el Congrés d’ANIS va comptar amb una inauguració d’autèntic luxe, amb la presència de la ministra de Sanitat, María Luisa Carcedo, el conseller de Sanitat del Principat d’Astúries, Francisco del Busto, i la regidora d’Atenció Social de l’Ajuntament d’Oviedo, María Luisa Ponga, que van ser acompanyats pel president de l’IOFV, Luis Fernández-Vega, i pel president d’ANIS, Emilio de Benito.

Cada vegada més creix la preocupació pels rumors falsos en matèria de salut i, com no podia ser d’una altra manera, en aquest XV Congrés d’ANIS hi van ser molt presents. «Sembla mentida que els rumors falsos hagin aconseguit fer-se un lloc tan important i que haguem de dedicar tants esforços a combatre’ls. Que la informació pugui córrer amb rigor i contrastada és fonamental, i per això és important el treball dels informadors sanitaris», va apuntar Carlos Busto.

Sobre la importància en aquest aspecte dels informadors com a nexe entre l’origen de la notícia i els ciutadans també va voler incidir-hi a la inauguració la ministra María Luisa Carcedo. «Hem de cuidar molt com s’informa la ciutadania i els desafiaments que representen els rumors falsos estan apareixent a la societat. Les xarxes socials, on s’informen sobretot els joves, s’estan convertint en un brou de cultiu molt eficaç per a la transmissió d’aquests rumors falsos».

María Luisa Carcedo no va dubtar a assenyalar com alguns moviments com els antivacunes o les pseudoteràpies estan suposant un cost important en matèria sanitària i com la transmissió d’aquestes notícies falses no està relacionada amb un nivell educatiu baix. «L’homeopatia és una teràpia que té més èxit entre les persones amb més estudis universitaris. Dels que la utilitzen, només el 15% no té estudis, o només en té de primaris, enfront del 26%, que són universitaris». Tot i que no va dubtar a assenyalar com també les institucions hi tenen part de culpa per la inacció de tants anys a enfrontar-se a aquestes pseudoteràpies.

Després de la inauguració, la ministra María Luisa Carcedo va compartir mitja hora més en la qual va ser interpel·lada sobre diferents temes d’actualitat en matèria sanitària. Així, va fer referència al cas d’Ángel Hernández, acusat d’haver ajudat a morir la seva muller, afectada d’esclerosi múltiple. «La Llei Penal és vigent i diu el que diu. La legislació no s’ha modificat i es podia haver aprovat de sobra aquesta nova llei, però se n’ha aturat la tramitació més d’una vegada», va començar explicant María Luisa Carcedo, que també va explicar el compromís amb el grup de Ciutadans perquè, un cop aprovada la Llei de Pal·liatius, es desbloquegés la de l’eutanàsia, recalcant que són dues lleis diferents, i com la segona requereix la modificació del Codi Pena, mentre que la primera no. «La paradoxa és que al final cap de les dues ha estat aprovada».

Altres temes sobre els quals va parlar la ministra van ser els alts costos de les noves teràpies per a algunes malalties i la necessitat que s’incloguessin en la cartera de serveis d’una manera ordenada, o la polèmica sobre la incorporació de professionals d’infermeria en els centres d’ensenyament. La manca d’unitat en el calendari vacunacional, la lluita contra els rumors falsos en sanitat o per què l’homeopatia encara no havia estat catalogada com a pseudoteràpia també són temes que es van abordar.

Edició genètica i ètica

El gran desenvolupament de les tècniques d’edició genètica en els últims anys ha permès un avanç sense precedents en el tractament d’algunes malalties que fins fa poc es consideraven incurables. La difusió de la tècnica CRISPR sens dubte ha contribuït al desenvolupament exponencial de les possibles aplicacions. «Aquestes tisores moleculars que poden tallar l’ADN han vingut a revolucionar moltes coses, com la modificació genètica de plantes i animals per a la producció d’aliments, la reversió de la resistència als antibiòtics, l’emmagatzematge d’informació en biomolècules o el tractament de malalties», va explicar Mario Fernández-Fraga, del Centre Superior d’Investigacions Científiques (CSIC).

Tot i així, els experts van coincidir a assenyalar la necessitat de la prudència, ja que encara no són clares les implicacions que aquest mètode d’edició pot comportar i també la necessitat de realitzar moltes més investigacions. «La seguretat de les tècniques s’ha de garantir i han de ser uns riscos admissibles, partint sempre des del principi de precaució», va assenyalar César Nombela, del CSIC, que també va apuntar que, amb tot, el CRISPR ha vingut per quedar-se.

En aquest punt, Marcelo Palacios, president del Comitè Científic de la Societat Internacional de Bioètica (SIBI), va recalcar la importància de recordar el matís que tots aquests canvis que es duen a terme en cap cas han de poder ser transmissibles a futures generacions. «I això és una cosa que sí que s’ha modificat en el cas recent de l’investigador xinès que va modificar genèticament dues bessones i que n’ha canviat el genoma natural». Una altra cosa és la selecció d’embrions que no porten una malaltia, com molt bé va recordar Mario Fernández-Fraga, que va apuntar la controvèrsia existent sobre possibles mutacions addicionals al canvi que es busca. «En això estic d’acord que cal ser molt precís per no mutar més del que volem».

El periodista multitasca i la revolució digital

La digitalització i la importància cada vegada més gran d’Internet han canviat la vida diària de molta gent. I per descomptat els periodistes no en són una excepció. Nous formats, noves fonts d’informació, noves tendència i exigències han arribat per transformar la manera d’entendre la tasca periodística. I, entre tots els conceptes, el que es repeteix amb més freqüència és el del periodista multitasca.

Miguel Ángel de la Cámara, en el seu taller sobre aquesta nova realitat, va aprofitar per oferir consells sobre algunes eines que fan més fàcil la tasca del periodistes, com Paper.li o Scoop.it, que ajuden en la cura dels continguts, o altres com Google Drive, Dropbox o Pinterest, que serveixen com a repositoris. «La tecnologia i la digitalització de la informació estan revolucionant el periodisme. El rastreig de noves dades ens dona moltes possibilitats que ara mateix no estem aprofitant».

Tota aquesta informació està motivant l’aparició de noves formes de fer periodisme. «Les càmeres estan generant noves dades contínuament. Una foto de 360° dona molta més informació que una foto plana». En aquest sentit també va apuntar les possibilitats que els sensors poden proporcionar per recollir informació i que actualment estan infrautilitzats. «Abans es deia que el gran valor del periodistes era la seva agenda. Ara no només és l’agenda, sinó com ordenes la informació».

Canvis en els rols 

Actualment el 94% dels usuaris consumeix informació a través d’Internet i hi ha més de 3.400 capçaleres digitals. Això suposa un veritable canvi, un pas del que era estàtic al que és mòbil, de l’analògic al digital. «I això es tradueix, en primer lloc, en un empoderament de l’audiència. Els receptors ja no només estan esperant la informació, ells també s’han convertit en emissors», va explicar Marta Muñoz, directora de comunicació de la Federació de Centres Tecnològics (Fedit). Això també ha desembocat en un públic que és cada vegada més exigent, però també en un millor coneixement de les audiències que permet crear un producte més d’acord amb les seves necessitats.

«Ens enfrontem amb una nova realitat i noves maneres de fer les coses. Hem de ser capaços d’obrir-nos a altres disciplines, de noves oportunitats laborals, aprofitant la tecnologia per obtenir noves informacions i pujar al carro de les noves tendències». Encara que tots aquests canvis i transformacions no han d’alterar l’essència del periodisme. «Enfront de les fake news, hem de replantejar-nos que hem de retornar al principi de contrastar les fonts i buscar la veracitat». Laila El Quadi, Head of data translation & communication del Grup AIA, per a qui la intel·ligència artificial ha de servir com un filtre per poder ajudar a determinar el que és important per als periodistes, que així seran capaços d’acostar notícies que interessin els seus lectors, buscant els nínxols específics d’interès.

Els rumors falsos en salut

Un any més es va abordar la problemàtica de la transmissió dels rumors falsos sobre continguts sanitaris, que suposen un gran perill donat que poden arribar a provocar que alguns pacients abandonin tractaments per pseudoteràpies que els acabin costant la vida, o promoure hàbits que poden perjudicar la salut a llarg termini. Un dels camps on aquests rumors falsos són més estesos és el de l’alimentació.

Tota aquesta voràgine de falses informacions fa que es generi una gran quantitat de dubtes sobre els beneficis que poden aportar certs aliments i que perdem el fons important de la qüestió. «El que realment té importància és que els aliments insans ens estan matant, i no la indústria alimentària o els additius que s’hi pugui afegir», va explicar Miguel Ángel Lurueña, doctor en Ciència i Tecnologia dels Aliments i caça-rumors a #SaludsinBulos. També va incidir en la idea que els aliments miraculosos no existeixen, i el perill que alguns pacients puguin abandonar tractaments que funcionen per seguir alguna d’aquestes dietes.

María Gálvez, presidenta de la Plataforma d’Organitzacions de Pacients va explicar com els pacients amb malalties cròniques són col·lectius molt més vulnerables i fràgils, i que aquests rumors falsos poden arribar a fer que perdin oportunitats terapèutiques. «Estem parlant de gent que està desesperada i que necessita consumir informació d’una manera voraç. Si hi sumem que al final trobem el que volem trobar, això explica la propagació d’aquests rumors falsos».

En aquest sentit va apuntar la necessitat que els metges siguin més propers als pacients, convertint-se en aliats que els ajudin a entendre el procés de la seva malaltia. D’aquesta manera, amb proximitat i un llenguatge clar, considera que és possible combatre aquestes falses informacions, encara que això exigirà molt temps i dedicació. «I sobretot ens hem d’assegurar que el missatge arriba, cosa que no sempre és senzilla».

Com emprendre en comunicació sanitària

El Congrés també va servir per oferir tota una sèrie de consells per a aquelles persones que han decidit emprendre un nou projecte relacionat amb la comunicació sanitària. Per això es van reunir diferents persones amb experiència en el seu camp, que van ajudar compartint el que per ells són les claus per dur a bon port una iniciativa, i quins errors s’han d’evitar.

Un dels punts en què diversos ponents van coincidir és la necessitat d’establir un model de negoci i desenvolupar un pla que hi vagi d’acord. Això, que a vegades costa molt de plasmar, resulta fonamental en l’opinió de Margarida Mas, directora de Galènia Comunicació Mèdica. «Encara que després has de tenir prou flexibilitat per saber que tot això en què has invertit tant temps i esforç pot canviar d’un dia per l’altre, Però és important seure i planificar què vols oferir de diferents, quin és el teu nínxol i què faràs per aconseguir-ho».

Per a Carlos Mateos, director de COM Salud i coordinador de #SaludSinBulos, aquest pla també és molt necessari, i va apuntar la necessitat de la relació amb altres sectors dels quals es poden agafar idees. «Has de saber què fa la competència i què es fa en altres països, això també és molt necessari». A més, per a Mateos, també és fonamental formar-se i així, encara que hom no hagi de portar la comptabilitat de l’empresa, almenys cal saber com funciona.

«Qualsevol té idees meravelloses i una gran passió quan comença. Però per la meva experiència, molts no saben quin serà el seu model de negoci. Has de tenir una estratègia i un pla, encara que llavors vagin canviant», també va apuntar Juan Carlos Santamaría, director de Comunicació i Desenvolupament de InitHealt i cofundador de Health 2.0 Basque, que també  va assenyalar com un dèficit en molts projectes la manca d’algú que sàpiga portar la comunicació, que moltes vegades s’infravalora.

Premis i reconeixements

Durant la celebració del Congrés d’ANIS també es va celebrar el lliurament de dos premis. El primer, que assolia la sisena edició, està dedicat a reconèixer la millor tasca de comunicació en salut durant l’any 2018, i va recaure en el periodista del Diario Médico José Antonio Plaza, el qual, en recollir el guardó, va destacar l’orgull i la satisfacció que suposa que els companys de professió reconeguin el treball realitzat. «És un honor que et reconeguin motu proprio els teus companys de professió, i que et premiïn per fer la feina que t’agrada. Tant de bo traguem forces per continuar fent bon periodisme, sense creuar línies roges que freqüentment passem i malgrat les condicions laborals que ens envolten, cada vegada més precàries».

També es va celebrar la segona edició del concurs d’emprenedors. Se’n van seleccionar deu projectes per fer una exposició de cinc minuts de les seves iniciatives. Finalment, el projecte guanyador va ser el presentat per por Marian García d’i4life innovación y desarrollos SL, un projecte que busca millorar la qualitat de vida de les persones grans mitjançant un bastó intel·ligent que ajuda a reprendre la marxa als afectats de Parkinson. El dispositiu també permet la mesura de constants vitals de l’usuari i que el metge les pugui tenir de manera instantània gràcies a un software que recull els símptomes i envia un informe a l’ordinador del facultatiu. La iniciativa premiada rebrà un premi de 1.000 euros d’inversió per continuar desenvolupant el projecte.

Congrés trending topic

Un any més, el Congrés d’ANIS ha tingut una gran repercussió a les xarxes socials. Tant és així que l’etiqueta #ANIS19 va aconseguir un total de 1.738 tuits originals de 707 autors únics que van servir per aconseguir 61,4 milions d’impressions potencials, és a dir, les vegades que s’han servit els tuits relacionats amb aquest XV Congrés d’ANIS a Twitter. En aquest èxit hi ha col·laborat sens dubte Galènia Comunicació Mèdica, que va ser el tercer autor més actiu dins de la conversa.

Però la nostra participació en aquest Congrés no s’ha limitat a la difusió a través de les xarxes socials. ¨També hem format part de la comissió encarregada de l’organització i estem preparant un e-book amb tota la informació relativa al Congrés, que aviat estarà disponible.

Share Button