Go to Top

DEL LABORATORI A LA PARADA D’AUTOBÚS. COM ES CAPTIVA L’AUDIÈNCIA AMB TEMES CIENTÍFICS COMPLEXOS?

Com ja és tradició, i alhora un privilegi, la Dra. Margarida Mas, directora de Galènia, ha participat en una nova edició del Campus Gutenberg-Cosmocaixa, que es va dur a terme els dies 16 i 17 de setembre al recinte de Cosmocaixa a Barcelona.

El Campus Gutenberg-Cosmocaixa s’ha convertit en una oportunitat excel·lent perquè Galènia pugui compartir l’experiència i el coneixement desenvolupats en l’àmbit de la comunicació científica durant aquests 15 anys d’existència. En aquesta ocasió la temàtica proposada va ser “Del laboratori a la parada d’autobús. Com es captiva l’audiència amb temes científics complexos?”

Amb format de taller i amb una àmplia participació de públic, Margarida Mas va exposar, durant una hora i mitja, dades, consells i exemples sobre com la ciència pot tenir una àmplia repercussió social si es comunica bé.

INTERÈS PER LA CIÈNCIA

Mas va iniciar la seva intervenció amb dades de l’Enquesta de Percepció Social de la Ciència i Tecnologia 2018 del FECYT que demostren un interès real de la població en temes científics. Així, el 37,9% de la població entrevistada manifesta un interès per temes de medicina i salut, i arriben a un 56,9% els que pensen que és important tenir notícies de ciència i tecnologia en la vida quotidiana.

D’altra banda, va exposar dades recollides al primer INFONÒMETRE DE SALUT 2018 (FAPE i ANIS) sobre la resposta dels periodistes davant les notes de premsa. «Segons les dades de l’Infonòmetre, el 70% dels periodistes publiquen entre el 10 i el 30% de les notes de premsa que reben. Assumir que moltes vegades acabarem a la paperera és part del joc, però també podem optimitzar els nostres esforços perquè això no succeeixi sempre», va comentar Margarida Mas.

A més, va assenyalar com una interacció adequada entre gabinets de premsa i mitjans de comunicació pot beneficiar la població en general a l’hora d’accedir a temes científics. Una de les idees sobre les quals va fer més èmfasi va ser la necessitat de seleccionar adequadament els temes que s’enviaran com a nota de premsa. «La informació que s’envia als mitjans ha de ser de qualitat i noticiable. Els mitjans han de veure els gabinets com un aliat, i això passa perquè els gabinets entenguin les necessitats dels mitjans. Tots volen fer la seva feina al millor possible», va explicar Margarida Mas.

Durant la seva intervenció Margarida Mas també es va referir breument a les conegudes fake news i a la nostra responsabilitat com a comunicadors sobre la informació que circula a les xarxes.

ADAPTANT EL MISSATGE A L’AUDIÈNCIA

Potser l’element més important per a una comunicació científica eficaç és el fet de conèixer a qui ens dirigim i quins són els seus interessos. En aquest sentit, Mas va donar alguns consells per apropar-nos a l’audiència, com ara no fer servir argot, anar al gra, fer servir analogies o explicar com pot afectar la informació que es comunica en la vida quotidiana de les persones.

En aspectes més tècnics va esmentar unes quantes recomanacions orientades a periodistes i comunicadors, entre les quals s’incloïen bones pràctiques a l’hora d’enviar els correus electrònics, com: que l’assumpte expliqui el contingut, desenvolupar un cos del correu on es resumeixi el més important i anar amb compte amb les hores d’enviament.

També va destacar la necessitat de titular adequadament, ja que això també pot garantir superar els filtres dels periodistes, tot i que va assenyalar que de vegades les institucions no permeten ser creatius en aquest assumpte i, per tant, no és fàcil. Per això, els subtítols i el primer paràgraf de la nota de premsa poden ajudar a millorar l’atractiu de la nota. «Sobretot és important no crear falses expectatives que després no es corresponguin amb la realitat. Podrem “marcar-li un gol” a un periodista un cop, però després serà difícil recuperar aquesta confiança i això juga en contra nostra», va aconsellar Margarida Mas.

CASOS D’ÈXIT

A l’última part del taller, Margarida Mas va exposar dos casos d’èxit recents duts a terme per Galènia, que han tingut una àmplia repercussió mediàtica. El primer és el d’Omomyc, un estudi de la Dra. Laura Soucek, del VHIO, que va comptar amb un total de 311 impactes. El repte, en aquest cas, era comunicar el desenvolupament d’un producte innovador en el tractament del càncer i generar, alhora, un estat d’opinió positiu per afavorir les oportunitats futures de finançament de la spin-off que desenvolupa el fàrmac.

Omomyc és un estudi que ha requerit molts anys d’investigació, per la qual cosa ha estat clau l’adaptació de missatges que evidenciessin aquesta evolució amb la finalitat d’atreure l’interès dels mitjans i d’inversors, així com de la població en general.

El segon cas exposat va ser el d’MSC-1, un estudi dirigit pel Dr. Joan Seoane, del VHIO, que indaga el mecanisme d’acció d’MSC-1, un nou fàrmac que actua bloquejant LIF. Amb un total de 431 impactes, Galènia va utilitzar una diversitat de canals per fer arribar la informació: suports audiovisuals, ja que hi havia una necessitat d’explicar un mecanisme complex, i la creació de materials divulgatius que facilitessin la comprensió de la informació.

Share Button