Go to Top

ESMO 2019 CONSTATA LA CONSOLIDACIÓ DE LA IMMUNOTERÀPIA I LES TERÀPIES DIRIGIDES CONTRA EL CÀNCER

El congrés anual de la Societat Europea d’Oncologia Mèdica (ESMO) celebrat a Barcelona la setmana passada ens deixa molts titulars i promeses i, sobretot, un missatge d’optimisme. Perquè, tot i que en els propers anys els números del càncer no deixen ni deixaran de créixer, la millora en els tractaments produeix un augment de la supervivència dels pacients i es pot dir que la cronificació d’aquesta malaltia és cada vegada una mica més a prop.

A Galènia hem fet un resum d’aquelles teràpies i estudis amb la participació del Vall d’Hebron Institut d’Oncologia (VHIO) dels quals hem informat puntualment durant aquests anys i que, gairebé amb total seguretat, canviaran la pràctica clínica.

El primer que notem és que ja és una afirmació certa que la immunoteràpia ha deixat de ser una promesa per convertir-se en una pràctica habitual a la clínica. Els diversos tractaments que es basen en aquest abordatge també comencen a arribar a la primera línia i s’està aconseguint que comencin a donar resultats en nous tumors com, per exemple, el càncer de bufeta.

Era així com, per primera vegada, una combinació de quimioteràpia amb immunoteràpia, en aquest cas atezilozumab, aconseguia retardar el temps de progressió del càncer. La combinació va aconseguir una supervivència mitjana de 16 mesos enfront dels 13,4 mesos del tractament amb cisplatí i els 9 mesos amb carboplatí, que són els tractaments de referència ara mateix. A més, aconsegueix retardar en un 18% la taxa de creixement del tumor i incrementar fins al 30%  el nombre de llargs supervivents, els quals només amb quimioteràpia tot just arribaven al 15%.

«És un avenç important perquè des dels anys 80 no havíem aconseguit res millor que la quimioteràpia amb cisplatí, que no tots els pacients són capaços de suportar», va comentar el Dr. Enrique Gran, cap del Servei d’Oncologia Mèdica d’MD Anderson Madrid, que va codirigir l’assaig clínic IMvigor 130 en el qual es basen aquests resultats. L’IMvigor 130 és l’estudi global més ampli que s’ha reportat mai en càncer de bufeta, en el qual s’han reclutat més de 1.200 pacients en 200 centres de 35 països.

Immunoteràpia en càncer colorectal

Durant el congrés, el Dr. Josep Tabernero, director del VHIO, va explicar els resultats d’una investigació en la qual es va valorar l’efectivitat del pembrolizumab, un anticòs monoclonal, com a primera línia de tractament en pacients amb un adenocarcinoma d’unió gàstrica o gastroesofàgica avançat , i se’n va valorar l’eficàcia com a agent únic.

Per dur a terme la seva investigació, el Dr. Josep Tabernero va emprar les dades de l’assaig fase III Keynote-062, un estudi aleatoritzat internacional en què va participar el VHIO juntament amb altres centres, amb l’objectiu de comprovar l’eficàcia com a tractament de primera línia del pembrolizumab en monoteràpia o combinat amb quimioteràpia, enfront de la quimioteràpia sola. Es van reclutar més de 750 pacients, dividits en tres grups de forma aleatòria.

Durant l’ESMO es van divulgar més dades relatives a aquest assaig, en concret, a la població de pacients amb inestabilitat de microsatèl·lits, que suposen entre el 8 i el 10% dels tumors gastrointestinals. «Ens trobem que hi ha un benefici espectacular de la immunoteràpia en primera línia davant de la quimioteràpia. Encara que no sigui una població gaire nombrosa, el benefici que s’hi obté és molt notable», comenta el Dr. Tabernero.

Les promeses complertes de la medicina de precisió

Les teràpies dirigides també van ser protagonistes de l’esdeveniment. És un fet que els esforços duts a terme aquests darrers anys per entendre millor la biologia del càncer estan servint ara per aconseguir tractaments molt més personalitzats. En alguns casos les dianes eren clares, però no s’havia aconseguit afinar-les del tot. Aquestes noves estratègies estan aconseguint que aquestes idees comencin a tenir resultats.

És el cas de l’assaig BEACON, liderat pel Dr. Josep Tabernero. Se sabia que la mutació del gen BRAF tenia un paper important en el desenvolupament d’alguns tumors. La seva inhibició en el melanoma va aconseguir resultats importants; però, en el càncer colorectal això no s’aconseguia. «Quan bloquejàvem BRAF, les cèl·lules tumorals eren capaces de reactivar el receptor del factor de creixement epidèrmic i per això fallava aquesta estratègia».

Ara, una triple combinació a la qual, a més d’inhibir BRAF i MEK –un altre gen relacionat amb la via metabòlica del desenvolupament cel·lular tumoral–, s’afegia un anticòs que bloquejava EGFR ha demostrat la seva eficàcia en els pacients de càncer colorectal amb mutació BRAF V600E, que suposen entre el 8 i el 12% dels casos d’aquest tipus de càncer. «Tot i que és una població petita, és important identificar i trobar teràpies que puguin funcionar millor, ja que es tracta en general de pacients amb un molt mal pronòstic i ara per primera vegada disposem d’un biomarcador positiu que ens ajudi a seleccionar-los», va afegir la Dra. Elena Élez, investigadora del Grup de Tumors Gastrointestinals i Endocrins del VHIO i que ha tractat un gran nombre d’aquest tipus de pacients en aquest estudi.

Primera teràpia dirigida al colangiocarcinoma

Un altre avenç important en aquestes teràpies dirigides ha estat el que ha permès desenvolupar per primera vegada un tractament dirigit per als pacients de càncer de vies biliars o colangiocarcinoma; en aquest cas, per a aquells que tenien una mutació en el gen IDH1, responsable d’elaborar una proteïna que ajuda a descompondre els greixos per produir energia i que protegeix les cèl·lules de les molècules perjudicials. El nou fàrmac, anomenat ivosidenib, va aconseguir augmentar la progressió lliure de malaltia d’1,4 mesos fins als 2,7 mesos.

«És molt important perquè fins ara no existia cap alternativa per a aquests pacients i el fàrmac cobrirà aquesta necessitat. Cal tenir en compte que, tot i que el colangiocarcinoma no és gaire comú, la seva incidència en els darrers anys s’està incrementant», explica la Dra. Teresa Macarulla, investigadora principal del Grup de Tumors gastrointestinals i Endocrins del VHIO.

És la primera vegada que es demostra la viabilitat i el benefici clínic d’una teràpia molecular en un subgrup precís de pacients afectats per aquest tumor i suposarà un canvi en la pràctica clínica. «A partir d’ara caldrà fer una avaluació del genoma del tumor per veure si hi ha aquesta mutació d’IDH1 i d’aquesta manera seleccionar els pacients que es puguin beneficiar de la teràpia», va afegir la Dra. Macarulla.

 

Imatge de portada: El congrés ESMO 2019 celebrat a Barcelona revela resultats innovadors en immunoteràpia i tractaments personalitzats en oncologia. A la foto, el Dr. Josep Tabernero, director del VHIO.

Share Button