Go to Top

El que ens espera: les 5 tendències en salut per al 2020

La revolució tecnològica que vivim en tots els aspectes de la nostra vida té un impacte especial pel que fa a temes relacionats amb la cura de la salut. Mentre que en altres àrees com l’entreteniment o el consum tenim un control relatiu pel que fa a l’adopció de noves tecnologies, en l’àrea de la salut no només ens beneficiem d’aquests avenços com a pacients, sinó que gràcies a l’«empoderament del pacient» ens convertim en subjectes actius tant en la prevenció com en el tractament de les malalties.

A Galènia hem volgut recopilar les cinc tendències més citades per diversos experts en salut d’arreu del món, que seran protagonistes durant el 2020. Algunes són innovacions que, en la dècada que comença, tindran un protagonisme marcat i canviaran la manera com hem estat fent les coses.

  1. LA IMPORTÀNCIA DE LES DADES: Amb el llançament de la iniciativa Salut en línia (eHealth), que permet als pacients i als professionals sanitaris accedir a la seva informació sanitària mentre viatgen, la Unió Europea (UE) aposta per una integració intel·ligent les dades. Aquesta iniciativa inclou l’ePrescription, així com el Resum del Pacient. L’ePrescription, tal com es defineix, permet als ciutadans obtenir els seus medicaments en una farmàcia situada en un altre país de la UE. Això, gràcies a la transferència en línia de la seva recepta electrònica des del seu país de residència fins al seu país de viatge. El Resum del Pacient, per la seva banda, fa ús del Registre electrònic de salut i facilita l’intercanvi de la informació mèdica del pacient entre països. L’historial mèdic es troba emmagatzemat i a disposició el professional sanitari corresponent sense que l’idioma suposi un perjudici. Aquesta iniciativa ja està en marxa a Finlàndia, Estònia, Luxemburg, la República Txeca, Croàcia i Malta, i s’espera que el 2021 s’implementi en 22 països de la UE.

    Una altra iniciativa prometedora és l’anomenada European Health Data & Evidence Network (EHDEN), creada dins del marc del projecte Innovative Medicines Initiative (IMI), que integra 22 socis entre els quals hi ha universitats, organitzacions de pacients, petites empreses i indústria farmacèutica. Tots plegats s’uneixen per crear una xarxa federada de col·laboradors que generi evidències fiables per a ser utilitzades en projectes d’investigació. Dins del marc d’EHDEN s’entrena i es certifica petites empreses per proveir dades sanitàries estandarditzades i adaptades a un model comú anomenat OMOP. A través d’aquesta xarxa els investigadors poden trobar dades fiables de diferents col·laboradors arreu d’Europa que fonamentin les seves anàlisis. EHDEN, a més, desenvolupa noves metodologies per donar accés a la formació per a tothom que treballi amb real-data a Europa.

    Al Big Data el concepte d’integració és vital per comptar amb informació segura i fiable, i en això Europa és pionera.

    Així doncs, la recopilació de les dades, la seva anàlisi i informació, i també la seva traçabilitat crida a nous reptes constants, s’adquireixen noves aplicacions pràctiques i, amb l’incipient ús de tecnologies com el blockchain, ja és una realitat.

  1. TELEMEDICINA: És una altra tendència que s’està impulsant i adquirirà força el 2020. Segons l’estudi «Leveraging remote behavioral health Interventions to improve medical outcomes and reduce costs» publicat el 2015 per l’American Journal of Managed Care, l’ús de la telemedicina redueix els ingressos hospitalaris un 38%, les admissions un 31%, i en un 63% dels casos el nombre de dies d’hospitalització ha estat menor.

    La telemedicina, com és lògic, disminueix els costos en despesa sanitària. Segons un estudi realitzat a la Catalunya Central, a les comarques del Bages y el Berguedà, el cost de la utilització de la telemedicina en dermatologia va representar una reducció d’11,4 euros per cada pacient tractat.

    No obstant això, la telemedicina, a més, té altres beneficis, com ara més compromís dels pacients amb la cura de la seva salut, així com més satisfacció pel que fa al control del tractament, ja que es pot adaptar als seus ritmes vitals i rutines diàries. Un altre cas interessant digne d’esmentar és el de l’European Lung Fundation (ELF), que posa a disposició dels pacients serveis de telemedicina en el control de la seva malaltia, com ara videoconferències, registre de símptomes a través de dispositius electrònics i l’autogestió del tractament mitjançant centres d’atenció telefònica.

    L’ELF utilitza la telemedicina en el tractament de malalties com l’asma i la malaltia pulmonar obstructiva crònica (MPOC). Segons dades de l’organització, «les persones que van portar a terme les seves pròpies proves de funció pulmonar a casa, conegudes com a espirometries, van ser capaces de registrar resultats precisos i comparables als recopilats per un professional de la salut». En el cas de l’MPOC, la utilització de la telemedicina també sembla determinant en l’adopció del tractament.

    També a Catalunya, Institut del Cor Quirónsalud Teknon aplica la telemedicina en el monitoratge de pacients, en el que pot ser una solució eficaç davant la imminent escassetat d’especialistes. Segons dades del Ministeri de Salut, divulgades pel diari El País, en la sanitat pública espanyola actualment fan falta 4.000 metges especialistes i es preveu que aquesta dada augmenti a causa de les jubilacions, ja que, segons les estadístiques, en l’actualitat un 50% de personal té més de 50 anys.

  1. INTEL·LIGÈNCIA ARTIFICIAL: Segons un estudi publicat per la consultora Tractica, el mercat d’Intel·ligència Artificial (IA) aplicada a programari, al maquinari i als serveis superarà el 2025 els 34.000 milions de dòlars arreu del món. Segons l’estudi, les àrees més utilitzades en què s’aplicarà la tecnologia són, entre altres, les anàlisis d’imatges mèdiques, la recomanació de tractaments mèdics, el processament de dades del pacient, l’assistència mèdica en el diagnòstic, la transformació de les dades de paper en digitals o el sistema de gestió de les hospitalitzacions de pacients.

    En el nostre article, Ens substituirà la Intel·ligència Artificial? Quines oportunitats ens presenta?, inclòs en aquesta mateixa secció mesos enrere, comentàvem l’ús de la IA en diferents àrees terapèutiques com l’oncologia i els assajos clínics, amb l’automatització de la recopilació de dades i l’actualització a temps real, que permet que el temps invertit en el reclutament de pacients es pugui reduir.

    El sector de la IA també ha permès que emprenedors amb talent posin en marxa start-ups basades en noves tecnologies. És el cas de Mediktor, una start-up nascuda a Barcelona que es defineix com el protocol d’intervenció més precís basat en IA i que és utilitzat per determinar prediagnòstics i fonamentar la presa de decisions. Mediktor ajuda el pacient a descriure els seus símptomes amb les seves pròpies paraules, preguntant-li la mateixa informació que requeriria un metge i suggerint recomanacions sobre què fer després.

    La nostra directora, la Dra. Margarida Mas, va liderar, el maig del 2019, un panell sobre Periodisme i Infuencers en el primer Think Tank sobre Tendències i el Futur de la Salut organitzat per #Mornings4 #M4HealthChangers. Durant aquesta xerrada es van analitzar els grans reptes de futur que comporta la utilització de diferents tecnologies en l’àmbit de la salut, entre les quals hi ha IoT, IA, Realitat Virtual, Realitat Augmentada, Robòtica i Impressió 3D. El panell, conduït per la Dra. Mas, analitzava la influència que aquestes tecnologies tindrien en el sector de la salut abans del 2024 i feia una avaluació, a l’inici de la xerrada, sobre la percepció i el coneixement previ que se’n té. Un cop finalitzades les presentacions es tornaven a reformular les mateixes qüestions i s’observaven els canvis de percepció que aquest coneixement generava, contestant si hi hauria o no canvis rellevants i si aquesta innovació seria incremental o disruptiva.

    Pel que fa a la intel·ligència artificial, la nostra directora va afirmar: «Concloem que la disrupció va molt condicionada per la maduresa social de la població, perquè la legislació, al cap i a la fi, sempre va per darrere dels avenços científics». I va recalcar: «Cal donar més veu als pacients, que poden ajudar a prendre les decisions de cap on van els avenços, i hem de qüestionar-nos si van cap on realment es necessiten. És per tot això que el grup va afirmar que es tractaria d’una innovació incremental».

    Sens dubte part de l’increment radica, segons Mas, «en les limitacions de la mateixa tecnologia pel que fa a la regulació, a les qüestions ètiques o a l’anonimització, i aquestes limitacions se sustenten, en part, a la barrera d’acceptació social que, alhora, es basa en un problema de la capacitat de comunicació associat a les tecnologies disruptives».

  1. ALIANCES ESTRATÈGIQUES: Una de les prediccions de la consultora Deloitte per al 2020 és l’increment d’aliances de les grans companyies farmacèutiques en Investigació i Desenvolupament basades en un model de col·laboració amb l’acadèmia, així com amb altres actors. Deloitte, a més, destaca que dos terços dels medicaments llançats entre el 2000 i el 2013 van ser producte de col·laboracions.

    Aquesta tendència es veu incrementada per l’aparició de start-ups i petites empreses biotecnològiques amb propostes innovadores que fan que les grans companyies s’allunyin dels primers passos de la investigació d’un medicament per intervenir en processos posteriors a través de l’adquisició d’aquestes empreses.

    Segons dades del New York Times, aquesta tendència fa que el cost d’aquestes transaccions es dispari. L’adquisició de Celgene per part de Bristol-Myers Squibb per 81.000 milions de dòlars va ser considerat l’acord de compra més gran d’aquest any, i les compres posteriors de diferents empreses han portat les companyies farmacèutiques a pagar gairebé un 120% més del preu real de l’acció de l’empresa adquirida.

    Sens dubte aquesta tendència es veurà reforçada en el futur a causa de l’aparició de noves companyies que aposten per enfocaments molt particulars dins de la investigació, una posició que la majoria de les grans companyies farmacèutiques no es pot permetre.

  1. SALUT PERSONALITZADA: Finalment, el 2020 seguirem sent testimonis d’avenços en aplicacions de la medicina personalitzada i de precisió aplicada a l’oncologia, la neurologia, la diabetis, les malalties autoimmunes o la cardiologia i també amb els reptes que els acompanyen, especialment la seva sostenibilitat.

    En aquest sentit cal destacar el Precision Medicine Initiative del National Institutes of Health (NIH), que promou la idea que entendre la genètica, l’ambient i l’estil de vida d’una persona és determinant per prevenir i tractar les malalties. Dins d’aquest projecte s’ha dut a terme l’estudi All of Us Research Program, en el qual gairebé un milió de voluntaris han cedit dades genètiques, mostres biològiques i altra informació amb l’objectiu que s’estudiïn i en un futur es pugui oferir als pacients solucions de medicina personalitzada i de precisió. Els participants tenen accés a la seva informació, així com als resultats del programa.

    No obstant això, i cada vegada més, la influència de les solucions en salut personalitzada i de precisió també són visibles en altres àrees, com la nutrició o el wellness en una tendència que sembla no pararà de créixer.

La revolució de la salut continuarà durant el 2020 amb més consciència per part dels ciutadans sobre l’estat de la seva salut, sobre la prevenció de malalties, així com amb més demanda de solucions a temps real i més efectives. Mai havíem estat conscients que el benefici individual i personalitzat de què gaudiran els pacients de el futur serà, sens dubte, el resultat d’un esforç col·lectiu.

Share Button