Go to Top

El moment decisiu de la telemedicina

El moment que ens està tocant viure actualment sens dubte marcarà la nostra generació i les futures. Una pandèmia, la COVID-19, que, segons confirma l’Organització Mundial de la Salut (OMS), es propaga a un ritme accelerat, està causant un gran patiment entre els col·lectius més vulnerables i ha posat en greus dificultats, en menys de tres mesos, els sistemes sanitaris de diversos països desenvolupats.

«Incertesa» potser és la paraula més utilitzada per definir aquest escenari, però, en el dia a dia de les institucions hospitalàries, emergeix un altre terme per descriure el que s’està convertint en una eina fonamental: la telemedicina.

Des del que pot considerar-se com un dels primers usos recomanats per Lancet el 1879 amb la utilització de el telèfon per evitar visites presencials, així com l’inici del seu ús en àmbits hospitalaris a finals dels 50 i principis dels 60, la telemedicina ha crescut, però sense arribar a convertir-se en una cosa normal i quotidiana com ho són les xarxes socials, per exemple. No obstant això, l’expansió de la COVID-19 sembla que ho canvia tot.

En el nostre article “El que ens espera: les 5 tendències en salut per al 2020” ens referíem precisament al fet que una tendència que veuríem consolidar-se durant aquest any seria la telemedicina. Tristament, no podíem imaginar-nos que aquest possible ús generalitzat podria ser degut a l’aparició d’una pandèmia d’aquestes característiques.

En aquesta ocasió esmentàvem xifres que actualment adquireixen una altra lectura, com la reducció d’un 38% d’ingressos hospitalaris gràcies a l’ús de la telemedicina, o d’un 31% en les admissions. Segons aquestes dades extretes de l’article “Leveraging remote behavioral health interventions to improve medical outcomes and reduce costs” publicat per la revista American Journal of Managed Care, l’ús de la telemedicina, a més, va contribuir a una reducció del nombre de dies d’hospitalització en un 63% dels casos estudiats.

La telemedicina, ja sigui a través de l’ús d’aplicacions mòbils o de dispositius, contribueix a una reducció de la despesa i supleix les mancances de personal mèdic, dos elements sensiblement danyats durant el desenvolupament d’aquesta pandèmia.

Un sector a l’alça

Segons Global Market Insights, el mercat de la telemedicina arribava, el 2018, als 38.000 milions de dòlars i la tendència era continuar creixent, tot i que, malgrat el seu potencial, les dificultats n’han impedit l’acceptació total.

A l’article “El coronavirus incentiva el negoci milionari de la telemedicina” publicat recentment per La Vanguardia, a més de ressaltar el creixement exponencial de la seva utilització, es subratllen dues dades cridaneres que ens han de fer reflexionar si realment volem que el sector es consolidi a curt o mitjà termini. D’una banda, la lentitud amb què aquestes noves tecnologies són assimilades pel sistema sanitari, dilacions que es deuen, en part, a la manca de recursos dels mateixos centres sanitaris i, per l’altra, les dificultats legals a què s’enfronten els creadors d’aquestes iniciatives.

Segons dades de La Vanguardia, de les més de 300.000 aplicacions existents al mercat, el 80% no tenen usabilitat real, a causa de traves burocràtiques, d’infraestructura o de seguretat.

L’aparició de la pandèmia COVID-19, però, sembla que comença a incentivar aquesta adaptació a marxes forçades.

La utilització de correus electrònics, videoconferències o videoxats accelera l’adopció de la telemedicina entre la població no habituada a l’ús d’aplicacions o dispositius. Per tant, és d’esperar que la integració de la telemedicina en la vida quotidiana dels pacients passi a considerar-se natural i gairebé obligatòria després del COVID-19.

Un altre aspecte que sembla que s’hauria flexibilitzar i incentivar en un futur proper és com s’assumirà el cost de la telemedicina. Fa pocs dies l’administració Trump n’ha aprovat la inclusió dins dels plans de Medicare, com un pas més per estimular-ne l’ús i desconcentrar la càrrega assistencial dels centres hospitalaris.

En aquest context, el paper de les asseguradores de salut és fonamental, ja que proveeixen aquests serveis a una gran part de la població que tenen aquesta cobertura sanitària. Al nostre país podem trobar casos pioners com Doctor Clic d’AXA Partners o Blua de Sanitas, que ofereixen consultes en línia amb els seus quadres mèdics, entre d’altres serveis.

No obstant això, per aconseguir una generalització de l’ús de la telemedicina també cal comptar amb un ecosistema d’entitats disposades a donar suport i estimular la creació de solucions en el sector. Aquest és el cas de Barcelona Health Hub (BHH), una entitat dedicada a estimular la interacció entre start-ups, corporacions sanitàries i inversors.

BHH compta entre els seus membres amb start-ups que actualment estan promovent un moviment o per contribuir, a través dels seus serveis, a la lluita contra la COVID-19. Aquestes iniciatives inclouen empreses com MeetingDoctors, un servei de consulta mèdica digital; Mediktor, una plataforma que actualment també contribueix a la detecció i l’avaluació dels símptomes relacionats amb la malaltia; HumanITcare, serveis de monitoratge per a hospitals, o Derma2go, de consultes online sobre dermatologia.

Mai podríem haver-nos imaginat que la irrupció i la total adopció de la telemedicina es duria a terme en circumstàncies tan greus com les actuals; però, entitats, emprenedors i start-ups s’han estat preparant des de fa molt de temps i sembla que el seu moment ha arribat ara amb l’aparició de la COVID-19.

Share Button