Go to Top

Tallem el cicle de «propagació» de les fake news

Segons la informació recent de la revista Nature amb relació a la desinformació en temps de Covid-19, la propagació de les fake news es pot comparar amb la mateixa propagació de la malaltia. Més conscienciació sobre la responsabilitat de consumir notícies de fonts fiables pot contribuir a una disminuir-ne la propagació.

Nature, a més, apunta una dada: si hi hagués un balanç 60-40, en què un 60% de les persones compartissin informació fiable mentre que un 40% no ho fessin, això podria ajudar a aturar la propagació.

Les raons per les quals les persones comparteixen informació no contrastada, falsa o alarmista poden obeir a múltiples factors. Segons explica Julen Orbegozo Terradillos, professor de Comunicació Pública de la Universitat del País Basc, en un article recent per al portal The conversation algunes raons poden ser:

  • Una falsa sensació de poder i d’influència.
  • Lideratge i autoestima. Es vol ser el primer de compartir-la.
  • Creences confirmades. Reafirma creences prèvies de la persona que comparteix.
  • Identitat en el grup. Pertinença i exercici d’un paper dins el grup.

Tot i així, les conseqüències de compartir informació falsa o no contrastada són reals i, en temps de crisi sanitària, potencialment perilloses per a la salut de les persones que consumeixen i es creuen aquest tipus d’informacions.

Proliferació de la desinformació

A l’estudi dut a terme el 2019 per l’institut Salud Sin Bulos, es va revelar que durant aquell any dos de cada tres metges havien atès pacients preocupats per algun rumor fals.

L’estudi determina que «els canals de comunicació immediats i de proximitat, com Internet, les xarxes socials i les aplicacions de missatgeria instantània com WhatsApp, així com el cercle proper són els principals canals a través dels quals aquests rumors falsos arriben als pacients».

Segons dades de l’Institut, només el març passat «més de 100.000 tuits amb 35M d’impressions han estat relacionats amb el coronavirus i teories conspiranoiques», mentre que a l’abril, en només una setmana, les teories de la conspiració havien estat tema de conversa en 40.900 tuits i més de 5M d’impressions.

Controlant la propagació

A final de maig, l’Organització de les Nacions Unides (ONU) va llançar una iniciativa anomenada Verified per combatre el que aquest organisme ha anomenat «desinfodèmia». Verified pretén proveir de continguts que cridin l’atenció sobre: la necessitat de difondre informació fiable que pugui salvar vides; consells basats en evidències, així com històries que posin èmfasi en els aspectes positius de la humanitat.

A través d’aquesta plataforma els usuaris registrats poden enviar informació per corroborar-ne l’autenticitat i la fiabilitat i compartir el contingut fiable entre els seus amics i familiars, i a les xarxes socials.

Més control sobre la informació que es comparteix és una altra preocupació de l’EUROPOL, que ha inclòs a la seva pàgina web una sèrie de consells per conscienciar sobre la utilització de les fake news, una guia sobre com reconèixer-les i evitar-les.

El nostre decàleg per evitar les fake news

Hem resumit en un decàleg els consells que diverses entitats han divulgat per evitar convertir-nos en part de l’amenaça de la desinformació.

  1. Sigueu conscients de la informació que compartiu, consulteu-ne les fonts i mireu-ne la procedència.
  2. Si heu compartit involuntàriament una informació falsa per les xarxes socials, envieu un missatge rectificatiu o, si ho ha fet una altra persona, poseu-vos-hi en contacte per fer-li-ho saber.
  3. Dubteu de les informacions acompanyades d’imatges impactants i feu una cerca per assegurar-vos que aquella imatge realment correspon al fet que s’està notificant.
  4. Consulteu principalment pàgines web d’organismes oficials com l’Organizació Mundial de la Salut, el Ministeri de Sanitat, la Unió Europea, o els departaments de salut de les comunitats autònomes.
  5. Si dubteu d’una informació, no la compartiu. Encara que sembli lògic no fer-ho, moltes vegades ens veiem motivats pel like immediat o la necessitat de compartir una informació cridanera.
  6. Quan un àudio comenci amb frases com «ara t’explicaré allò que no t’han dit i que ningú vol que sentis» o quan s’utilitzin moltes dades fins i tot de manera aclaparadora, talleu el cicle de propagació.
  7. Quan s’abusi d’oxímorons, d’exageracions o d’un llenguatge massa emocional, talleu el cicle de propagació.
  8. Quan es doni pas a teories conspiranoiques o es descriguin fets notablement anormals, talleu el cicle de propagació.
  9. Utilitzeu portals de verificació de notícies i doneu suport al periodisme professional o de confiança.
  10. Contribuïu a divulgar informació oficial, de confiança o contingut que sigui divulgatiu i educatiu.

* Decàleg creat amb recomanacions de l’OMS, l’EUROPOL, Julen Orbegozo Terradillos i elaboració pròpia de Galènia.

Share Button