Go to Top

L’humor com a teràpia necessària

Que l’humor té un efecte positiu sobre la nostra salut i la nostra vida en general ha estat una evidència que cada vegada ha necessitat més suport científic. La integració de la teràpia de l’humor en entorns sanitaris ha permès observar-ne els beneficis directes i indirectes.

Això és precisament el que entitats com l’associació sense ànim de lucre Pallapupas Pallassos d’Hospital vol remarcar perquè el seu treball sigui reconegut i incorporat com un servei més als hospitals. Pallapupas treballa des de fa 20 anys per crear un espai per a l’humor durant el procés de la malaltia. El seu objectiu és convertir els hospitals en espais més amables i plens de vida mitjançant actuacions artístiques, amb un mètode propi, orientades a la infància i als adults. Els Pallapupas treballen colze a colze amb el personal sanitari com a suport als tractaments i protocols mèdics.

 

Els estudis vida: creant l’evidència

Per comprovar l’efecte de les intervencions dels pallassos d’hospital, Pallapupas va decidir impulsar una sèrie d’assajos, els Estudis VIDA: Avaluació de l’impacte del programa Pallapupas en pacients de totes les edats.

El primer d’aquesta sèrie d’assajos, publicat recentement per la revista Arts&Health, ha estat dut a terme per la Dra. Anna Casellas-Grau, investigadora de l’Institut Català d’Oncologia (ICO) i finançat per la Fundació Nous Cims. Amb aquest estudi s’ha volgut avaluar l’impacte psicològic i físic dels pallassos d’hospital en els pacients adults amb càncer i els seus acompanyants, així com la transformació de l’entorn del personal sanitari que treballa amb aquests pacients.

Aquest estudi ens deixa dues evidències concloents sobre la intervenció dels pallassos d’hospital:

  • ajuda a reduir el nivell dels símptomes psicològics dels pacients adults amb càncer i dels seus acompanyants.
  • afavoreix la reducció de l’estrès dels professionals sanitaris, alhora que els facilita la intervenció en els pacients.

Per fer-ho es van avaluar 99 pacients amb càncer i 113 acompanyants tant abans com després de les intervencions realitzades pels pallassos d’hospital i es van entrevistar 31 professionals de la salut sobre els possibles efectes de la seva presència al centre.

Així, s’ha pogut veure com s’aconseguia reduir la por dels pacients oncològics un 32%; es millorava significativament l’ansietat, que es reduïa un 39%; i disminuïa la sensació d’enuig un 40%. Les intervencions, al seu torn, aconseguien que augmentés la sensació de felicitat un 43%.

Pel que fa als acompanyants, els resultats van mostrar efectes fins i tot més elevats, ja que aquests també pateixen repercussions emocionals. D’aquesta manera, s’aconseguia que les preocupacions es reduïssin un 40% i la tristesa un 50%, i que les ganes de riure augmentessin un 87%.

En relació amb els professionals sanitaris, les dades obtingudes van mostrar que les ganes de riure entre els professionals augmentaven fins a un 87%, i el benestar un 70%.

Més informació a la pàgina dels estudis: https://pallapupas.org/vadenassos/ 

Descarrega el document l’Humor coma a teràpia (PDF)

L’humor i el personal sanitari en moments límit

Entre les principals conseqüències que ha provocat la pandèmia causada per la Covid-19 hi ha el desgast físic i emocional a què s’ha sotmès el personal sanitari dels centres hospitalaris. No només han hagut de gestionar les responsabilitats mèdiques pròpies d’una crisi sanitària sense precedents, sinó que, a més, han hagut d’enfrontar-se a escenaris inusitats que sens dubte els han afectat l’estat d’ànim.

Pallapupas va voler explicar a través del webinar «L’humor com a eina de salut emocional en moments d’adversitat» la seva experiència durant els pitjors moments d’aquesta crisi sanitària i com, fins i tot en aquestes situacions extremes, l’humor continua sent una eina important per a la salut emocional.

L’esdeveniment dut a terme el juny passat va comptar amb la participació de Meritxell Cucala, infermera responsable de Projectes i Innovació i del programa de voluntariat a l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau; el Dr. Andrés Morgenstern, metge especialista en Cures Pal·liatives de l’Hospital Maternoinfantil de la Vall d’Hebron, Antoni Calvo, director de la Fundació Galatea i del Programa de Protecció Social del Col·legi Oficial de Metges de Barcelona (COMB), i Angie Rosales, fundadora y directora de Pallapupas. El va moderar la nostra directora, la Dra. Margarida Mas, que també és delegada territorial a Catalunya de l’Asociación Nacional de Informadores de la Salud (ANIS).

Sobre les conseqüències emocionals en el personal sanitari, Antoni Calvo va assenyalar: «Aquesta pandèmia s’ha caracteritzat per un alt grau d’incertesa. No coneixíem la malaltia i no sabíem gaire com es comportaria. Aquesta incertesa per als professionals sanitaris acaba causant un gran patiment i per això l’atenció psicològica ha tingut una transcendència especial durant la gestió dels pitjors moments de la crisi».

Per això Calvo va subratllar que cal una formació per utilitzar l’humor en situacions de gran estrès. Aquest tipus d’ajuda pot ser fonamental, tenint en compte que les emocions poden afectar el sistema immunològic. Pel que fa a això, va afirmar: «No m’agafaria com una broma que s’utilitzi per reforçar el sistema immunològic. L’humor és víric, pot haver-hi pandèmies positives».

Per la seva banda Andrés Morgenstern, metge especialista en Cures Pal·liatives de l’Hospital Maternoinfantil de la Vall d’Hebron, va manifestar: «Per poder tenir cura dels pacients que es troben en aquestes situacions tan complicades, els metges primer han d’aprendre a tenir cura d’ells mateixos. En aquest sentit l’humor és una eina fonamental que ens pot ajudar a suportar riscos com l’esgotament emocional en moments complicats».

No obstant això, fer riure els altres no és una cosa senzilla, sinó que requereix una formació que ajudi a entendre i llegir els ambients que es creen en aquests entorns per saber com actuar a cada moment. «És una formació que falta ara mateix als graus de les carreres sanitàries. Cal que incidim en aquest sentit en la importància de millorar la comunicació entre metge i pacient, en la qual cosa l’humor és una eina essencial», va afegir Andrés Morgenstern.

L’acceptació de l’humor com a eina terapèutica per part dels centres sanitaris ha estat una barrera a vèncer, tal com va comentar Meritxell Cucala, infermera responsable de Projectes i Innovació i del programa de voluntariat a l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, sobre la seva experiència a l’Hospital de Sant Pau: «Ha costat molt en institucions tan serioses com la nostra que hi entrés l’humor, però a poc a poc, gràcies a la feina dels Pallapupas s’hi ha anat fent un lloc. Ara, després dels moments més durs que hem viscut amb la pandèmia de la Covid-19, l’humor està tornant i ha suposat una veritable alenada d’aire fresc per a tots els professionals».

Per aquest motiu, Angie Rosales, fundadora i directora de Pallapupas, va assenyalar: «Hi ha situacions tan extremes que sense l’humor poden ser impossibles de suportar» i justificava: «En aquest sentit, l’humor ens ajudarà a humanitzar l’atenció sanitària». A més, Rosales va manifestar que la tasca d’advocacy que duen a terme entitats com Pallapupas és fonamental per introduir l’humor als centres sanitaris, així com per implicar-hi aliats que donin suport a aquesta tasca.

Altres experiències de l’humor als hospitals

Ja fa uns quants anys que es discuteix el veritable valor que té l’humor tant en la recuperació dels pacients com en l’estat d’ànim dels professionals sanitaris.

L’octubre de l’any passat la revista Journal of Clinical Nursing  va publicar un estudi que analitzava com l’humor contribueix a reduir el nivell d’estrès del professional d’infermeria.  Hi van participar un total de 236 infermeres d’un hospital regional de Taiwan i es va posar de relleu la necessitat que els administradors d’hospitals parin més atenció a l’estrès laboral del personal d’infermeria. Com a suggeriments, l’estudi va apuntar proporcionar al personal sanitari cursos de gestió de l’estrès i conrear la competència humorística com una manera d’alleujar l’estrès laboral.

I pel que fa als pacients,  la Johns Hopkins Magazine assenyalava com s’ha de fer un ús adequat del que han anomenat «humor terapèutic». Això, segons la revista, «no vol dir dir-li una sèrie de frases a un pacient desprevingut, o burlar-se’n o utilitzar el sarcasme. Es tracta de sintonitzar amb la manera com un pacient veu la seva situació».

En un article sobre l’ús de l’humor com a mètode d’intervenció terapèutica en menors afectats per processos oncològics publicat per la Revista d’Estudis Històrics es conclou: «L’ús de l’humor no soluciona cap problema en si mateix, però pot canviar la manera d’abordar la malaltia i, per tant, constitueix una estratègia activa per afrontar-la».

Share Button