Go to Top

Com utilitzar la telemedicina en el futur: millor regularització i organització

La telemedicina és una tendència que hem abordat en diverses ocasions tant amb la nostra predicció sobre la importància creixent que té (El que ens espera: les 5 tendències en salut per al 2020), així com la nostra anàlisi sobre el seu protagonisme durant el desenvolupament de la pandèmia (El moment decisiu de la telemedicina).

La presentació recent de l’Estudi sobre la consulta de salut virtual i els seus beneficis per al sistema sanitari, elaborat per l’Institute for Healthcare Management d’Esade i Barcelona Health Hub , no fa més que confirmar que està contribuint a canviar l’escenari de les consultes mèdiques i que, per tant, farà falta la implicació de diversos sectors que en garanteixin l’eficiència i la seguretat.

Entre les dades més cridaneres, l’estudi exposa com durant la crisi sanitària viscuda a causa de la Covid-19 «més del 85% de les consultes externes hospitalàries de l’abril es van realitzar per via telefònica o de manera no presencial a Catalunya i es calcula que la pandèmia ha multiplicat per cinc les visites telemàtiques als centres d’atenció primària».

Les noves tecnologies han estat decisives durant la gestió d’aquesta crisi en aspectes com l’screening de casos sospitosos de Covid-19, el seguiment de pacients amb Covid-19 al domicili, el seguiment sanitari de pacients amb tractaments de llarga durada que estaven sent monitoritzats en consultes presencials abans de la crisi sanitària, així com en consultes de salut de pacients no Covid-19, per a casos d’urgències o programats.

Un estudi que ve a reforçar la tendència

Per dur a terme l’informe es van realitzar 11 entrevistes a membres de l’Advisory Board del projecte, així com a representants de pacients en qüestions com ara les condicions necessàries per al desenvolupament de la consulta de salut virtual, les barreres actuals, una comparativa amb altres països i els canvis normatius que consideraven necessaris.

Es van classificar les àrees d’aplicació de la utilització de la telemedicina en: Prevenció, Atenció Primària i Comunitària, Urgències i Consultes, a més de Diagnòstic, Tractament Hospitalari, Tractament-seguiment Domiciliari i Atenció Sociosanitària.

Durant la presentació de l’estudi, realitzada per videoconferència, Joan Barrubés, director associat de l’Executive Master en Direcció d’Organitzacions Sanitàries d’Esade, soci d’Antares Consulting i coautor de l’informe, va recalcar les recomanacions suggerides, que s’han dividit en dos eixos: regulador i organitzatiu.

A continuació, les recomanacions tal com es recullen a l’informe:

Eix regulador

  • Ampliació de l’abast d’aplicació de la consulta no presencial, d’acord amb les bases d’evidència ja disponibles.
  • Autenticació del professional sanitari i del pacient amb un sistema robust, fàcil i accessible per a tots els actors.
  • Encriptació punt a punt de la informació.
  • Registre de l’informe de l’acte virtual a la història clínica i accés per part del professional sanitari a l’historial del pacient.

Eix organitzatiu

  • Introduir la consulta mèdica virtual en l’organització i la gestió del temps dels equips assistencials.
  • Adaptar els sistemes d’informació assistencials per al registre dels actes mèdics no presencials.
  • Promoure acords entre finançadors i proveïdors assistencials per finançar aquesta activitat de manera adequada.
  • Formar els professionals en l’ús de la consulta virtual de salut.

En aquest sentit, Barrubés va assenyalar la necessitat d’«un esforç coordinat i alineat de tots els sectors interessat», entre els quals va esmentar els professionals sanitaris i els seus respectius col·legis, les organitzacions sanitàries, els proveïdors tecnològics, les autoritats sanitàries i els pagadors, tant públics com asseguradores.

Cristian Pascual, president de Barcelona Health Hub, va instar, per la seva banda, a comptar amb una regulació immediata ja que, tal com va assenyalar, al sector de la telemedicina «es competeix en un àmbit global».

Oscar Garcia-Esquirol, director mèdic de Barcelona Health Hub, va puntualitzar-ne els beneficis i va esmentar, per exemple, la facilitat amb què es pot compatibilitzar la decisió del professional sanitari i la del pacient de fer el seu propi seguiment; la fàcil adaptació que té a àmbits rurals o de difícil accés, i, a més, va pronosticar com en un futur immediat el pacient podria preavaluarse eventualment sobre els seus símptomes.

Manel Peiró, director de l’Institute for Healthcare Management d’Esade i coautor de l’informe, va especificar les necessitats immediates perquè l’aplicació de la telemedicina es consolidi i va esmentar l’ampliació de la consulta d’orientació diagnòstica, la prescripció electrònica i la sol·licitud de proves diagnòstiques, així com un finançament adequat.

Un aspecte destacat per Peiró va ser la urgència d’un marc jurídic que reguli, entre d’altres, la confidencialitat de les dades dels pacients i que compleixi amb els requeriments del Reglament de Protecció de Dades.

A la presentació de l’estudi realitzada per videoconferència, a més hi van participar Oriol Alcoba, director general d’Esade Creapolis i Luis Badrinas, CEO de Barcelona Health Hub i Community of Insurance.

Accés a l’informe complet a:  https://barcelonahealthhub.com/telemedicine/

Vegeu la presentació de l’informe

 

 

Share Button