Go to Top

ESMO 2020: la ciència no s’atura

Com ja va ocórrer amb l’edició del congrés de la Societat Americana d’Oncologia, el congrés anual de la Societat Europea d’Oncologia Mèdica (ESMO per les sigles en anglès), dut a terme del 19 al 21 de setembre, aquest any ha adoptat un format virtual a causa de la situació derivada de la pandèmia de la Covid-19.

No obstant això, aquesta circumstància no va tenir cap efecte sobre l’assistència o la programació, que, igual que els anys anteriors, va comptar amb una àmplia participació d’investigadors del VHIO que van prendre part, fins i tot, en algunes plenàries del congrés.

En el marc de la celebració del 24 de setembre, Dia Mundial de la Recerca en Càncer, oferim un resum de les intervencions d’investigadors del Vall d’Hebron Institut d’Oncologia (VHIO) en què s’evidencia que l’avanç en oncologia és imparable.

Tal com va afirmar el Dr. Josep Tabernero, director del VHIO, que va ser president de l’ESMO durant l’edició del congrés de l’any passat, «la recerca en càncer no es pot aturar. És important per això que se celebrin, encara que siguin en format virtual, congressos tan importants com els de l’ESMO i l’ASCO, ja que d’aquesta manera els investigadors podem continuar avançant i millorant els resultats dels pacients de càncer de tot el món».

Nou tractament de primera línia per al càncer renal de cèl·lules clares metastàtic: La Dra. Cristina Suárez, investigadora del Grup de Tumors Genitourinaris, del Sistema Nerviós Central (SNC) i Sarcoma del VHIO, va intervenir en la sessió plenària del 19 de setembre exposant els resultats del CheckMate 9ER, un assaig clínic en fase III que ha avaluat un nou tractament en primera línia per al càncer renal de cèl·lules clares, el càncer renal més comú. La nova teràpia inclou la combinació de nivolumab, un anticòs anti-PD1, amb cabozantinib, un inhibidor de tirosines cinases.

L’estudi, en què van participar un total de 651 pacients amb càncer renal de cèl·lules clares en estadi avançat o metastàtic que no havien rebut cap tractament sistèmic previ, va comparar l’eficàcia de la combinació de nivolumab i cabozantinib enfront del sunitinib, la teràpia estàndard de primera línia en el moment de començar aquest estudi.

L’objectiu principal va ser comparar la variació en el temps lliure de progressió de la malaltia, que va passar de 8,3 mesos en el tractament estàndard a 16,6 mesos en el braç de l’estudi que emprava nivolumab més cabozantinib, un fet que suposa una reducció en el risc de progressió del 50%.

També es va observar un benefici en els objectius secundaris: disminució en el risc de mort del 40%, i una millora en la taxa de resposta confirmada al tractament, que va passar del 27,1% en el grup de tractament estàndard al 55,7% en el braç de l’estudi que feia servir la combinació de fàrmacs.

Novetats també en càncer de pròstata metastàtic avançat: Diumenge 20 de setembre el Dr. Joaquín Mateo, investigador principal del Grup de Recerca Translacional en Càncer de Pròstata, va presentar, també en sessió plenària, els resultats de l’assaig clínic en fase III, PROfound. En aquest assaig es va observar l’ús en pacients amb càncer de pròstata metastàtic avançat de l’olaparib, un fàrmac emprat habitualment en el tractament del càncer de mama, d’ovari o de trompes de Fal·lopi. En l’actualitat, el càncer de pròstata metastàtic avançat no disposa de tractament efectiu, i d’aquesta manera va ser possible el comparar els resultats de l’ús d’aquest fàrmac pel que fa al tractament estàndard.

Els resultats del PROfound, que ha comptat amb el suport d’Astra Zeneca i MSD, suposen el registre a escala europea del primer fàrmac basat en perfils genòmics per al tractament dels pacients amb càncer de pròstata metastàtic avançat que han progressat a un tractament hormonal. Com a conseqüència d’aquest assaig clínic, les guies clíniques internacionals, com la de la Societat Europea d’Oncologia Mèdica (ESMO), les guies del National Comprehensive Cancer Network (NCCN) i de l’Associació d’Urologia Americana, entre d’altres, recomanen la realització de tests genòmics en pacients amb càncer de pròstata avançat per detectar quins pacients es podrien beneficiar d’aquest tractament.

S’obre la porta a canvis en els tractaments estàndards del càncer de mama triple negatiu i en fases precoces de la malaltia: A més, es van presentar diferents estudis en càncer de mama amb resultats destacats. És el cas dels estudis Monarch-E, PALLAS i ASCENT.

L’estudi Monarch-E ha demostrat l’eficàcia de l’abemaciclib, un inhibidor de ciclines, combinat amb la teràpia hormonal estàndard en pacients amb càncer de mama endocrí sensible amb alt risc de recaiguda. L’abemaciclib és el primer inhibidor de CDK4 & 6 que demostra una millora estadísticament significativa en la supervivència lliure de la malaltia en pacients amb HR+, HER2- i alt risc de càncer de mama precoç.

«L’abemaciclib és el primer inhibidor de CDK4 & 6 que demostra una millora estadísticament significativa en la supervivència lliure de malaltia en pacients amb HR+, HER2- i càncer de mama precoç d’alt risc. Aquests resultats podrien suposar un canvi important en la pràctica clínica», explica el Dr. Javier Cortés, investigador translacional del VHIO i un dels autors que han participat en aquest estudi.

En contrast, no han estat tan positius els resultats de l’estudi PALLAS, en el qual la Dra. Meritxell Bellet, del Grup de Càncer de Mama del VHIO, va ser responsable del reclutament de les pacients de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron i la coordinació a escala estatal es va fer a través del grup SOLTI, un grup acadèmic de recerca de referència en l’oncologia.

L’estudi PALLAS, en el qual es van incloure pacients amb menys risc de recaiguda, no ha aconseguit demostrar un benefici afegint aquesta teràpia durant dos anys en combinació amb el tractament hormonal habitual davant del tractament hormonal sol. Les dades de supervivència lliure de malaltia són gairebé superposables en els dos grups de tractament (88,2% vs. 88,5% als 2 anys de seguiment). En l’anàlisi per subgrups, i basada en criteris clínics, no es va identificar cap població que pogués beneficiar-se específicament d’aquest tractament. «Cal veure si els estudis biològics que es realitzaran tant en mostres tumorals com en sang són capaços d’identificar algun subgrup de pacients per a qui l’addició de palbociclib pugui suposar un benefici pronòstic», afegeix la Dra. Meritxell Bellet.

Finalment, també es van presentar els resultats de l’assaig de fase III ASCENT, que va avaluar l’eficàcia d’un nou fàrmac conjugat, sacituzumab govitecan, enfront dels tractaments estàndard per a pacients amb tumors de mama triple negatiu metastàtic. A l’ASCENT hi van participar 529 pacients i es va demostrar un augment de la supervivència lliure de progressió d’1,7 mesos a 5,5 mesos, i de la supervivència global de 6,7 mesos a 12,1 mesos en les pacients tractades amb sacituzumab govitecan.

«Aquest fàrmac, que podria portar a un canvi en el tractament estàndard d’aquestes pacients, també s’està avaluant en estats més precoços de la malaltia, incloent-lo com a teràpia neoadjuvant o adjuvant, en combinació amb altres teràpies dirigides i en pacients amb càncer de mama RH+», comenta la Dra. Oliveira, del Grup de Càncer de Mama del VHIO i una de les autores de l’assaig.

La immunoteràpia es consolida com una alternativa de tractament del càncer: Els resultats de l’estudi KEYNOTE-177 per la seva banda han demostrat com el tractament amb pembrolizumab permet una qualitat de vida millor en els pacients de càncer colorectal amb inestabilitat de microsatèl·lits, a més de millorar-ne la supervivència. Hi ha participat la Dra. Elena Élez, investigadora del Grup de Tumors gastrointestinals i Endocrins del VHIO.

Així, segons els resultats que s’han pogut observar en aquest assaig clínic, els pacients que rebien pembrolizumab tenien menys deteriorament físic funcional i menys fatiga que aquells a qui s’administrava quimioteràpia.

Un altre estudi que empra immunoteràpia ha estat el DUNE, la presentació del qual va anar a càrrec del Dr. Jaume Capdevila, investigador del Grup de Tumors gastrointestinals i Endocrins del VHIO i president del Grup Espanyol de Tumors Neuroendocrins i Endocrins, i líder de l’assaig. El DUNE va avaluar la combinació de dos fàrmacs d’immunoteràpia, durvalumab i tremelimumab, en diferents cohorts de pacients amb neoplàsies neuroendocrines. Es va mirar, per tant, d’avaluar l’eficàcia d’una teràpia combinada de dos fàrmacs d’immunoteràpia en pacients amb neoplàsies neuroendocrines avançades de diversos orígens. «Vam establir quatre cohorts diferents segons l’origen d’aquestes neoplàsies. Així teníem les que tenien l’origen en el pulmó, les d’origen gastrointestinal, les d’origen pancreàtic i els tumors neuroendocrins de grau III, d’alta agressivitat», explica el Dr. Capdevila.

A més, la immunoteràpia obre la porta a noves opcions de tractament amb resultats preliminars esperançadors per a pacients amb càncer d’endometri i de cèrvix avançat o recurrent.

És el cas de l’estudi Garnet, la primera autora del qual és la Dra. Ana Oaknin, cap del Grup de Neoplàsies Ginecològiques del VHIO i cap del Programa de Tumors Ginecològics de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron. Es tracta d’un estudi de fase I, en el qual s’ha administrat dostarlimab (TSR-042), un anticòs monoclonal anti-PD-1, a pacients amb càncer d’endometri avançat o recurrent en qui la malaltia havia progressat després de rebre una primera línia de tractament amb quimioteràpia.

També en el marc de l’ESMO 2020, la Dra. Oaknin ha participat com a coautora en l’article on es presenten resultats preliminars de dos estudis independents de fase II. S’hi ha comparat el tractament amb balstilimab, un altre anticòs monoclonal anti-PD-1, com a monoteràpia o en combinació amb zalifrelimab, un inhibidor de CTLA-4, en pacients amb càncer de cèrvix metastàtic o recurrent.

La immunoteràpia també prova la seva eficàcia en tumors gastrointestinals: Una altra representació destacada del VHIO ha estat la Dra. Elena Élez, del Grup de Tumors gastrointestinals i Endocrins, que va formar part d’un estudi que avaluava la qualitat de vida relativa dels pacients tractats amb el fàrmac d’immunoteràpia pembrolizumab enfront de la quimioteràpia. En concret es va estudiar la resposta d’aquesta immunoteràpia com a primera línia de tractament en pacients de càncer colorectal metastàtic amb inestabilitat de microsatèl·lits o amb altres mutacions relacionades amb la reparació deficient de l’ADN. Els resultats es van presentar durant el primer dia del congrés.

A més, altres investigadors del mateix Grup de Tumors Gastrointestinals i Endocrins, que dirigeix ​​la Dra. Teresa Macarulla, van presentar avenços relacionats amb el tractament del càncer de pàncrees, tot i que en aquest cas com a pòsters. Així, Helena Verdaguer va presentar els resultats de la seva investigació sobre com les mutacions de gens relacionats amb la reparació de l’ADN poden servir com a predictors de la resposta a la quimioteràpia basada en el platí per a pacients amb càncer de pàncrees avançat. Daniel Alejandro Acosta va fer el mateix amb una investigació que avalua el potencial terapèutic de les mutacions KRAS en els pacients de càncer pancreàtic.

Pioners en Teràpia Molecular: També cal destacar els diferents treballs duts a terme a través de la Unitat d’Investigació de Teràpia Molecular del Càncer (UITM) – “la Caixa” del VHIO. Així, el Dr. Alberto Hernando-Calvo va presentar un treball en què es va avaluar la possibilitat que els beneficis obtinguts de l’aplicació d’inhibidors del punt de control repercuteixin en la posterior eficàcia d’altres immunoteràpies. El Dr. Omar Saavedra va exercir com a primer autor d’un treball en el qual s’ha volgut comprovar el benefici d’aplicar combinacions anti-PD1/L1 en els assajos inicials de pacients amb tumors freds avançats. La Dra. Núria Mulet-Margalef ha estat autora d’un estudi amb el qual es volia determinar el valor de les noves tècniques de seqüenciació en termes d’inscripció en assajos clínics guiats per genòmica. L’últim treball de la UITM presentat en aquesta edició de l’ESMO va ser el de la Dra. Nadia Saoudi, que ha analitzat l’experiència d’una dècada en el tractament de tumors primaris del sistema nerviós central.

Tots aquests pòsters, tant els de càncer de pàncrees com els de la UITM, van estar en obert durant la realització del congrés.

En el context del congrés també es va dur a terme la presentació dels resultats d’un estudi de fase I en què va participar la Dra. Irene Braña, del Grup de Desenvolupament Clínic Precoç de Fàrmacs. En aquest cas es va avaluar el fàrmac CC-90010 en pacients amb tumors sòlids avançats i limfoma no Hodgkin en recaiguda o refractari.

Sens dubte, una àmplia representació d’investigadors del VHIO que confirma que la lluita per la malaltia no s’ha d’aturar mai i que és al nostre abast, com a comunicadors científics, donar a conèixer i divulgar aquests avenços.

Share Button