Go to Top

Les tendències en salut per al 2021

Fa un any, quan ens aventuràvem a predir el que serien les tendències en salut per a l’any 2020, poc ens podíem imaginar que n’hi hauria que experimentarien un creixement exponencial i serien gairebé indispensables, com és el cas de la telemedicina.

En aquesta ocasió, a més, esmentàvem: la salut personalitzada, la intel·ligència artificial, la importància de les dades, així com les aliances estratègiques. I, tot i que efectivament vam veure un auge en la utilització d’aquestes tendències, també és cert que la implantació i l’ús es van dur a terme sota circumstàncies excepcionals i, en moltes ocasions, en temps rècord.

Per al 2021, i amb la lliçó apresa sobre els pros i els contres de les tendències, ens aventurem novament a suggerir el llistat de les cinc predominants per al 2021. N’hi ha que ja estan consolidades, i altres han irromput en el sector per canviar la forma com es gestiona la salut.

Telemedicina

Tal com assenyalava Elena Torrente, Digital Health Development Deputy Director a DKV durant la passada edició del BHH Summit, sobre la utilització de la telemedicina durant la crisi produïda per la Covid-19 i el conseqüent confinament: «Hem pogut veure com ens ha ajudat a alleujar la pressió del sistema sanitari, ha reduït el risc d’infecció i ha millorat l’accessibilitat, amb més confort i menys temps invertit per part dels pacients. Hem vist que funciona i ha vingut per quedar-se definitivament».

Durant les etapes més severes del confinament va ser l’única possibilitat que els pacients amb malalties cròniques, com ara diabetis o malalties cardíaques, poguessin comunicar-se amb els seus facultatius. A més, es va generalitzar l’existència d’apps per ajudar-los a gestionar la seva malaltia, com per exemple a través del monitoratge de la glucèmia o del ritme cardíac, i fins i tot permetre’ls una millor adherència al tractament.

Ja a l’abril el diari econòmic Cinco Días en l’article El coronavirus impulsa la telemedicina en España exposava un increment en la utilització d’apps. Segons el diari, mediQuo, una aplicació mèdica adreçada a professionals, havia augmentat les descàrregues un 37% durant el confinament. El mateix succeïa amb Sanitas que, a través de la seva assegurança digital Blua, havia atès fins a 5.000 videoconsultes diàries, mentre que abans de la crisi sanitària arribaven a ser unes 300.

Salut preventiva i personalitzada

L’agreujament dels símptomes de la Covid-19 en pacients amb malalties cròniques o altres condicionants com ara l’obesitat ha posat de manifest la necessitat de comptar amb polítiques de prevenció d’aquestes malalties. Aquesta crisi ha evidenciat que, tot i la cronificació en la qual el pacient pot arribar a un maneig efectiu de la malaltia, aquestes malalties continuen sent considerades factors de risc i cal no minimitzar-les.

És per això que es pot esperar que hi hagi més conscienciació sobre aspectes que beneficien la salut i en els quals s’enfoca el sector del wellness, com ara l’exercici físic, l’alimentació saludable, el control de l’estrès i la son.

D’altra banda, la tendència a comptar amb més eines que permetin tractar el pacient de manera personalitzada no només el beneficiarà personalment perquè podrà assumir el maneig de la malaltia, sinó que també beneficiarà el sistema sanitari en el seu conjunt.

En declaracions a The National Law Review, el Dr. Edward Abrahams, de la Personalized Medicine Coalition (PMC) dels Estats Units, comentava: «De moment, només tenim proves anecdòtiques que la medicina personalitzada pot aportar beneficis tant clínics com econòmics, per la qual cosa la PMC està investigant per demostrar que fins i tot si les teràpies individuals tenen un preu elevat, com de fet passa amb moltes, poden produir i produiran un estalvi de costos si les dirigim només a aquells pacients que se’n beneficiaran».

Realitat virtual i realitat augmentada

La realitat virtual i la realitat augmentada tenen beneficis tangibles no només per als pacients, als quals ofereixen més educació sobre la seva malaltia, l’oportunitat de prendre millors decisions, així com un contacte més ràpid amb el seu especialista, sinó també per als professionals sanitaris.

La realitat virtual, per exemple, s’introdueix a les aules oferint entrenament als estudiants de medicina sobre temes complexos i difícils d’explicar d’una altra manera. I en la pràctica clínica ofereix diferents aplicacions per facilitar la preparació per a una cirurgia i la posterior rehabilitació del pacient.

En un article recent la publicació MedCity News ofereix dos exemples de la utilització de la realitat augmentada en medicina, com ara les smart glasses, que despleguen informació del pacient durant la cirurgia i els escàners per detectar fàcilment les venes per aplicar injeccions intravenoses.

Salut mental

Segons dades de l’ONU: «La pandèmia de Covid-19 ha pertorbat o paralitzat els serveis de salut mental essencials del 93% dels països de món, en tant que n’augmenta la demanda». L’estudi ha recollit les dades dels efectes de la Covid-19 sobre l’accés als serveis de salut mental a 130 països.

Per exemple, segons les dades divulgades: «Més del 60% dels països han assenyalat pertorbacions dels serveis de salut mental destinats a les persones vulnerables, inclosos els nens i els adolescents (72%), la gent gran (70%) i les dones que requereixen serveis prenatals o postnatals (61%); el 67% observaven pertorbacions en els serveis d’orientació psicològica i de psicoteràpia; el 65% en els serveis essencials de reducció de riscos i el 45% en els tractaments de manteniment amb agonistes d’opiacis per als addictes als opiacis».

En el cas d’Espanya, la Universitat Autònoma de Madrid (UAM) participa en l’equip internacional Respond, format per experts de nou països, que durant els pròxims tres anys estudiarà els efectes que la pandèmia de Covid-19 ha produït sobre el benestar i la salut mental dels ciutadans.

El programa Respond compta amb la participació de vuit països europeus –Alemanya, Bèlgica, Espanya, França, Itàlia, Països Baixos, Regne Unit i Suècia– i Austràlia, i estudiarà els efectes de les diferents mesures preses pels governs en resposta a la crisi de la Covid-19 sobre el benestar i la salut mental dels ciutadans.

Infraestructura cloud i big data

El setembre passat Microsoft anunciava el llançament de Microsoft Cloud Healthcare, una eina que «ajuda les organitzacions sanitàries a accelerar la transformació digital, capacitant-les per oferir valor afegit d’una manera immediata».

Aquest producte s’uneix a les propostes d’AWS i Google, que també han desenvolupat les seves respectives solucions dirigides al sector salut amb Amazon Healthcare Providers Innovation i Google Cloud, respectivament.

La infraestructura cloud permet a les institucions sanitàries l’emmagatzematge al núvol de la gran quantitat de dades que generen i a un cost menor que un emmagatzematge tradicional. A més, permet la interactivitat entre institucions, intercanviant informació, imatges i altres dades d’interès que puguin ajudar tant a la investigació com a l’atenció dels pacients.

La crisi de la Covid-19 va reforçar les tendències en sanitat que faciliten la comunicació i agiliten els serveis. Els esforços ingents dels sistemes sanitaris per posar-se al dia han permès que en un curt període de temps s’adoptessin processos i eines ràpides i àgils o es descartessin els menys productius. Sens dubte una lliçó difícil d’aprendre, però de la qual el sistema es beneficiarà a curt i mitjà termini.

Share Button