Go to Top

Una mHealth més madura busca un lloc en els sistemes sanitaris

mHealth BCN Conference 2022

Barcelona, 22 de març de 2022. La irrupció i el desenvolupament posterior dels telèfons intel·ligents ens ha canviat molts àmbits de la vida. Les grans possibilitats que ens ofereixen han servit per fer-nos la vida més fàcil i han suposat l’oportunitat de disposar de noves solucions per a problemes de sempre. En l’àmbit de la salut també hi ha hagut un gran desenvolupament d’aquestes tecnologies i, d’aquesta manera, ha nascut el que es coneix com a mHealth o salut mòbil, és a dir, la pràctica de la medicina i la salut pública amb el suport de dispositius mòbils. Després d’uns primers anys salvatges, ara sembla que la situació es va consolidant, amb una mHealth cada cop més madura. Però encara queden moltes barreres per assolir la seva plena integració en els sistemes sanitaris.

Per aprofundir en els reptes que se li presenten a l’mHealth i també per analitzar quin és el moment actual que està vivint, la Fundació iSYS va organitzar una taula rodona, dins de l’mHealth BCN Conference, que es va celebrar el 24 de febrer, en què va reunir diferents experts que han coincidit en com ha madurat el sector els últims anys, però que van incidir que encara persisteixen dubtes de com fer servir tot el seu potencial i, sobretot, com aconseguir que pugui tenir cabuda dins dels sistemes sanitaris de tot el món.

Jaime del Barrio, Imma Grau, Francesc García-Cuyàs, Xavier Bayona

Jaime del Barrio, Imma Grau, Francesc García-Cuyàs i Xavier Bayona

D’aquesta manera, per exemple, Jaime del Barrio, president de l’Asociación Salud Digital, explicava que l’mHealth ja és una realitat consolidada. “Fa anys que parlem de l’mHealth i ja ens ha de quedar clar que no és una moda passatgera. Tot i així, hi continua havent molta resistència, sobretot dels professionals sanitaris, que crec que haurien de liderar canvis que ja haurien d’haver tingut lloc. Estem davant d’un canvi de paradigma i hem d’entendre que la solució no és posar tecnologia al que ja estem fent, sinó que hem de buscar l’eficiència basant-nos-hi”.

Un mercat més madur i professional

Les possibilitats que s’entreveien amb el naixement dels telèfons mòbils intel·ligents van provocar que el mercat s’omplís amb multitud d’aplicacions, els primers anys. Tantes, que van arribar a ser fins a 350.000, en el moment més àlgid. Va ser llavors quan es va veure la necessitat d’establir algun tipus de criteri o de guies que ajudessin a discernir entre aquella allau d’aplicacions. Una de les iniciatives que van sorgir va ser, precisament, el rànquing desenvolupat per la Fundación iSYS, les primeres recomanacions del qual van sorgir el 2014.

Avui, tot i que hi continua havent una gran multitud d’aplicacions mòbils de salut, les coses s’han encarrilat en certa mesura i l’eufòria dels primers anys ha donat pas a un mercat més madur, un fet que s’ha traduït en una reducció considerable del nombre d’aplicacions disponibles. “Nosaltres hem pogut comprovar com el 50% de les que vam recomanar en el primer rànquing que vam fer han desaparegut. I aquest any hem passat de les 350.000 aplicacions a tan sols 90.000. Continua sent un mercat molt obert, però que s’està fent més especialitzat”, va comentar Imma Grau, presidenta de la Fundación iSYS, que va assenyalar com una mHealth més madura cerca ara el seu lloc.

Imma Grau i Francesc García-Cuyàs

Imma Grau i Francesc García-Cuyàs

Jaime del Barrio també va voler apuntar que, malgrat els grans números, el mercat no és tan obert com pugui semblar. “És veritat que hi va haver més de 300.000 aplicacions, però només 41 suposaven més del 50% de les descàrregues. És veritat que ara només són 90.000, però molt poques ens canvien realment la vida”.

En aquesta professionalització del mercat de les aplicacions mòbils hi ha influït la necessitat de grans inversions econòmiques per poder fer front a la regulació que s’ha anat desenvolupant per controlar-les. També hi ha influït, sens dubte, la necessitat de demostrar no només la utilitat que tenen, sinó també la usabilitat en un mercat amb una mHealth més madura. “Hem passat d’un primer moment amb molt de soroll i bona voluntat a un altre mercat més especialitzat i professionalitzat, on, amb tot, veiem que hi continuen tenint cabuda iniciatives amb un vessant més social”, va afegir Imma Grau.

El repte de l’avaluació de les aplicacions mòbils

Tot i que al mercat hi ha més de 90.000 aplicacions de salut mòbil, només 250 tenen ara mateix possibilitat de copagament als sistemes de salut. La seva incorporació no és senzilla, ja que ha calgut desenvolupar nous sistemes d’avaluació per part de les agències reguladores, com és el cas de l’Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries de Catalunya (AQuAS). “Tenim l’objectiu de vetllar per la qualitat mitjançant l’avaluació de les tecnologies sanitàries. Encara estem aprenent com avaluar les aplicacions mòbils, i ens fixem en alguns models, com el d’Alemanya”, va explicar Xavier Bayona, director d’AQuAS.

D’aquesta manera, Bayona va continuar assenyalant que primerament cal avaluar, abans de treure-la al mercat, què aportarà aquesta nova aplicació, centrant-se fonamentalment a saber si substitueix alguna cosa o ve a complementar-la. I, quan ja ha sortit al mercat, cal continuar amb la monitorització. “Tot plegat té com a objectiu saber si aquest dispositiu aporta valor al sistema sanitari o no, i a partir d’aquí plantejar-se la possibilitat de finançar o cofinançar aquesta nova tecnologia”, va afegir el director d’AQuAS.

Les barreres que es troba l’mHealth a Espanya

Un dels obstacles principals que els experts van fer notar durant la taula rodona va ser la dificultat d’aconseguir vèncer la resistència que presenten molts dels professionals sanitaris per fer servir aquestes noves aplicacions. El fet que moltes vegades no es veu el benefici immediat que s’aconsegueix fent-les servir i el fet d’afegir una nova tasca a unes agendes ja de per si sobrecarregades no hi ajuden, en aquest sentit. “Per vèncer aquesta resistència, és fonamental difondre històries d’èxit. Aquesta divulgació ajudarà a fer front a les pors que puguin tenir”, va apuntar Imma Grau.

Jaime del Barrio va coincidir a assenyalar aquesta resistència al canvi, que, a més, ve agreujada pel fet que actualment molts dels sistemes que s’han instal·lat als centres sanitaris no són interoperables entre si. “Tot i això, la pandèmia ens ha ensenyat que la digitalització és una cosa global, disruptiva i ràpida. Però, ara que la situació s’ha normalitzat, estem veient que es torna al mateix d’abans”.

Per a Xavier Bayona també suposa un obstacle important, per a aquestes noves aplicacions, el fet que moltes vegades no es tenen en compte les necessitats reals, tant del mercat com dels pacients: “No s’exploren realment aquestes necessitats i s’acaben desenvolupant aplicacions que poden ser molt bones però que no es perceben com a necessàries”. En aquest sentit, Francesc García-Cuyàs, president de la Societat Catalana de Salut Digital, va apuntar la necessitat de cocrear aquestes aplicacions amb professionals sanitaris: “Hem d’entendre, a més, que no n’hi ha prou amb la prescripció de l’aplicació mòbil, ja que això aporta poc valor, sinó que cal insistir en un seguiment conjunt amb el pacient”.

Xavier Bayona

Xavier Bayona

L’augment de la bretxa entre l’àmbit públic i el privat

La dificultat per aconseguir finançament per part dels sistemes sanitaris públics està motivant que moltes d’aquestes solucions es dirigeixin al sector privat, que sí que té capacitat de compra i més agilitat a l’hora d’incorporar novetats que aportin valor. “Ja hi ha una bretxa entre l’àmbit públic i el privat, que els cinc anys vinents augmentarà molt més. El debat no és si hi haurà una sanitat per a gent amb recursos de manera presencial i una per als que no en tenen a través d’aplicacions mòbils. Aquest no és el punt, ja que el que sembla que passa és més aviat el contrari”, va explicar Jaime del Barrio.

El president de l’Associació Salut Digital va apuntar, durant la seva intervenció, que un dels grans problemes actuals és la ineficiència dels sistemes sanitaris, on el 50% de la gent amb més de 65 anys acapara el 75% de les inversions i en el qual l’adherència als tractaments suposa un gran repte. “Tradicionalment, els pacients cardiovasculars, amb un 56%, eren els que estaven aconseguint més bona adherència, mentre que, amb un 26%, els pitjors eren els pacients amb malalties mentals. Amb l’aplicació de solucions de telesalut, estem veient que aquests últims estan millorant molt pel que fa a l’adherència”.

En definitiva, la taula rodona va arribar a la conclusió que la salut digital ha vingut per quedar-se, amb llums i ombres. No tot és perfecte pel que fa a l’ús de les aplicacions mòbils. Sense anar més lluny, la gestió de les dades que generen, de gran valor, és una de les preocupacions principals. Però queda clar que tenen el potencial de poder millorar l’eficiència dels sistemes sanitaris, tal com va incidir Jaime del Barrio: “Ens estem enfrontant amb tota una sèrie de canvis del model actual, on la tecnologia n’és una part, però no l’única. Si una cosa és ineficient continuarà sent-ho, encara que li posem tecnologia. És important entendre que no podem continuar ignorant els pacients i que, si aquestes aplicacions realment solucionen problemes, les acabarem adoptant”. Ara, una mHealth més madura busca lloc en els sistemes sanitaris.

Share Button