Go to Top

La Nostra Història

“Ja des de l’adolescència, quan escrivia per a la secció de ciències del magazín de l’escola, vaig conèixer la dificultat afegida que suposa intentar transformar en paraules les experiències viscudes al laboratori. Sentia una necessitat visceral de comunicar la ciència: era una fascinació inexplicable. Creixes pensant que ciències i lletres són disciplines irreconciliables; si més no, així és com t’ho fan viure des de petit. Als 15 anys, la pregunta clàssica: “ciències o lletres?”. I no entens per què s’ha de triar. Totes dues cultures, com ja ho va definir C.P. Snow el 1959. Segons Snow, mentre que els científics no coneixen Shakespeare, els literats ignoren la segona llei de la termodinàmica.

A les aules de la Facultat de Medicina vaig prendre consciència d’una altra realitat. En la més humana de les ciències, no rebem cap formació explícita que ens prepari per poder informar amb claredat als nostres pacients sobre les seves malalties: en aquestes ocasions, els metges solem perdre’ns en un llenguatge incomprensible; i així, escudats rere la terminologia, ens adonem que no sabem com curar el desconeixement.

 

Hem d’encarnar el canvi que desitgem veure al món.

−Mahatma Gandhi

Hi ha un debat ben viu entre dos punts de vista: cal formar els científics per tal que siguin capaços de transmetre els seus coneixements, o bé cal formar els periodistes i/o comunicadors perquè entenguin la ciència i el seu context? Aquest debat ha suscitat, i suscita encara, discussions llargues i reiterades sobre on acaba la divulgació i on comença el periodisme científic. No crec que tingui la resposta al dilema, pero sí que vull contribuir a escurçar distàncies entre els que entenen la ciència i els que saben com explicar les coses.

I així, dins d’aquesta fissura entre la ciència, la cultura científica i les paraules per a comunicar aquests fets, dins de l’abisme entre les dues cultures, és com em vaig introduir en el món de la comunicació científica i vaig fer de la meva passió la meva professió. Per aquest motiu, doncs, he convertit la meva especialitat, la tasca diària, en una contribució a vèncer el desconeixement, posant la meva formació científica i mèdica al servei del coneixement i de com comunicar-lo, al servei de tothom. I amb l’únic objectiu de contribuir a una cultura comuna: la cultura del coneixement i del futur”.

 

Margarida Mas Sardà

 

 

Història

Des de l’any 2004 oferim serveis relacionats amb la comunicació del sector de la salut. Ideem, dirigim i realitzem diferents projectes de comunicació mèdica i biomèdica.