Go to Top

Reptes actuals i futurs en el tractament de l’Alzheimer

quiral2Quin tipus d’atenció reben els pacients d’Alzheimer? En quina fase de la malaltia es realitza el diagnòstic? Quines línies de tractament s’estan investigant? Són algunes de les qüestions que es van abordar durant el col·loqui obert d’Opinió Quiral que va tenir lloc a Barcelona el 21 de febrer del 2012, organitzat per la Fundació Vila Casas.

El Projecte Quiral és fruit de la col·laboració entre la Fundació Vila Casas i l’Observatori de la Comunicació Científica de la Universitat Pompeu Fabra. A l’acte, la crònica del qual va ser elaborada per Galènia, participaren periodistes, representants de la Sanitat pública i especialistes en neurologia, geriatria, farmacologia, bioètica i atenció primària, entre d’altres.

Sobre el model d’atenció als malalts d’Alzheimer, el debat va destacar la importància d’un abordatge multidisciplinar que se centri tant en la salut com en l’entorn del pacient, buscant millorar la qualitat de vida i ralentitzar l’evolució de la malaltia. D’una banda, un tractament clínic que tingui com a prioritat incidir en l’esfera cognitiva i mental, en els transtorns de conducta i en la resta de patologies pròpies de l’edat dels pacients (artrosi, hipertensió, diabetis…). I d’altra, una intervenció neuropsicològica que vagi més enllà de l’esfera cognitiva, centrant-se també en aspectes conductuals i emotius que ajudin a mantenir durant més temps la independència per a les activitats de la vida diària.

En aquest sentit, el Dr. Carlos Jacas, neuropsicòleg i investigador del grup de Psiquiatria i Salut Mental del Vall d’Hebron Institut de Recerca, va apuntar que el més eficient és combinar precoçment la teràpia cognitiva i farmacològica, donada la “plasticitat cerebral descrita en estats preclínics en pacients amb deteriorament cognitiu lleu”.

Tractaments tardans

Durant el col·loqui, es va apuntar que un dels principals problemes radica en que entre l’aparició dels símptomes i el diagnòstic de la malaltia transcorre una mitjana de 2,47 anys, però 10-15 anys abans ja hi ha alteracions en el cervell. En opinió del Dr. Jordi Camí, catedràtic de Farmacologia de la Universitat Pompeu Fabra i director general de la Fundació Pasqual Maragall, molts dels medicaments que s’administren -i fracassen- serien útils si se suministressin abans que els símptomes es manifestessin. Però això implica dos reptes principals: que les agències reguladores autoritzin l’administració de fàrmacs en etapes més tempranes, i superar els problemes estructurals, donada la dificultat per a l’empresa privada de suportar investigacions de 15 o 20 anys prèvies a l’aparició de la simptomatologia.

Rafael Blesa, director del Servei de Neurologia de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, va comentar que els tractaments actuals es desenvoluparen a partir de mitjans dels noranta i que, des del 2002, cap fàrmac nou ha demostrat major eficàcia que els ja existents.

Oriol Valls, del Col·legi de Farmacèutics de Barcelona, va indicar que treure una nova mol·lècula al mercat és poc rendible per a les empreses, ja que el plaç de comercialització del fàrmac abans de permetre el genèric és molt curt. Xavier Estivill, director del programa Genes y Enfermedad del CRG, va enfatitzar en la necessitat d’involucrar a la societat civil en la investigació, que ja ha demostrat tenir bons resultats com en el cas de l’Associació Americana de Fibrosi Quística.

Factors beneficiosos

Finalment, i respecte a la prevenció de la malaltia, els especialistes van destacar que no està demostrat que situacions d’estrès (com per exemple la dedicació a la política) o una determinada personalitat influeixin en l’aparició de la malaltia. Només es coneix una predisposició genètica i l’existència de diversos factors de risc, així com que el foment de les relacions socials, l’estimulació cognitiva, l’esport i una dieta saludable són beneficiosos. Per exemple, existeix una clara evidència que la dieta mediterrània s’associa a una menor incidència del deterior cognitiu, però no així els suplements vitamínics i els antioxidants.

 

Pot llegir aquí la crònica completa del col·loqui.

Conèixer el servei de Conferències, docència i formació de Galènia

 

Share Button