Go to Top

Les al·lèrgies per contacte amb productes d’ús quotidià apunten a convertir-se en un problema de salut pública

 

  • L’ús de la metilisotiazolinona s’ha estès en productes d’ús quotidià i ha fet incrementar els casos d’al·lèrgies de contacte fins a xifres gairebé epidèmiques
  • Les dermatosis suposen entre el 50% i el 60% de les malaties professionals i la prevenció és clau en les dermatosis professionals

Barcelona acollirà des d’avui, dia 25 de juny, fins dissabte 28 el 12è Congrés de la Societat Europea d’Al·lèrgia Cutània i Dermatitis de Contacte (ESCD). Les dermatitis de contacte són complexes i requereixen un abordatge multidisciplinari. Així ho entén la Societat Europea d’Al·lèrgia Cutània i Dermatitis de Contacte (ESCD) i així es dibuixa també en el programa d’aquest congrés. Les dermatitis de contacte poden ser causades per agents que, per contacte, indueixen sobre la pell o bé irritació o veritables al·lèrgies (d’aparició immediata o retardada). Ens podem trobar, per exemple, davant d’una urticària espontània amb lesions evanescents però diàries o amb un èczema crònic de mans, però en qualsevol cas els problemes de pell tenen un denominador comú: la mala qualitat de vida. El congrés té com a objectiu conèixer millor el problema per buscar solucions i així poder oferir protecció a l’usuari gràcies al coneixement de tots els possibles al·lèrgens i irritants per poder prevenir-ne el contacte.

La pell és l’òrgan més gran que tenim, té una superfície de més de 2 m2. Ens recobreix i està tremendament exposada a tot el nostre entorn. N’hem de tenir cura. Les dermatitis de contacte són “malalties de gran impacte social”, ens explica la Dra. Anna M. Giménez-Arnau, presidenta del congrés, especialista en Dermatologia i dedicada a la immunoal·lèrgia cutània al Servei de Dermatologia de l’Hospital del Mar. “No són trastorns que habitualment posin la vida en risc, però sí que són un problema de gran impacte mèdic a més de social, ja que interfereixen en la qualitat de vida de les persones afectades i directament en l’activitat que desenvolupen i, a més, sovint també en l’activitat que fan per subsistir: la feina”, prossegueix la Dra. Giménez-Arnau. “De les dermatitis de contacte professionals, el 20-25% són al·lèrgiques i la resta irritatives”, conclou la doctora.

Al·lèrgies per contacte amb productes d’ús quotidià

Vivim envoltats de substàncies irritants, moltes en el nostre entorn professional però gairebé totes en els productes d’ús quotidià, “des de metalls com el sulfat de níquel de la bijuteria, fins a la metilisotiazolinona, molt estudiada i discutida els últims dos anys pels especialistes, present com a conservant biocida en fragàncies, cosmètics, tovalloletes higièniques o en molts altres productes. Aquesta substància, considerada des dels anys setanta molt més segura que altres, ara és al punt de mira dels especialistes i les normatives europees. L’ús tan estès que se’n fa ha incrementat els casos d’al·lèrgies de contacte fins a xifres que ratllen l’epidèmia”, explica la Dra. Giménez-Arnau fent referència a un dels temes més candents i innovadors del congrés.

Quan aquestes dermatosis són derivades de l’activitat professional, el seu impacte social ve donat per la necessitat, de vegades, de canviar de feina per aconseguir una millora per a la salut. “Aquest canvi de professió pot ser un problema greu, i més en un moment com l’actual, en què l’escassetat de treball a causa de la crisi fa molt difícil buscar un canvi que, a més, s’ha d’allunyar de l’activitat que fem i pot no ser satisfactori. A més pot comportar una pèrdua de poder adquisitiu. A la consulta els malalts ens manifesten com, a més de la repercussió professional, també en tenen de personal”,explica la doctora. És el cas, per exemple, de l’èczema crònic de mans. A Espanya, el 10% de la població presenta aquest problema crònic i quan la malaltia és greu interfereix en les relacions personals, amb moltíssima repercussió social. Existeixen diversos tipus d’èczemes de mans, resultat d’una al·lèrgia o d’una irritació per contacte amb diversos materials, caracteritzats per la coïssor intensa i lesions com taques, grans, crostes, erupcions, vermellors…

Totes aquestes dermatitis poden ser degudes al contacte amb productes o amb substàncies, ja sigui en l’entorn professional o simplement quotidià. Al marge de les que ja s’han esmentat, també hi ha dermatitis al·lèrgiques o tòxiques induïdes per exposició fotolumínica. Els pagesos són un col·lectiu exposat, però també ho són aquelles persones que tenen com a afició l’horticultura o la jardineria.

Un altre exemple són les dermatosis proteíniques. Es tracta de problemes cutanis que pateixen les persones que treballen en condicions d’humitat i en contacte amb aliments. Per exemple: dermatitis de contacte al·lèrgiques per disulfur de dial·lil (all), lactones sesquiterpèniques (carxofes, llorer, endívies o enciams), urticàries de contacte (pell del préssec o del kiwi) i una forma especial de dermatitis al·lèrgica de contacte immediata, que coneixem per dermatitis de contacte causada per proteïnes. “Aquestes dermatosis estan relacionades principalment amb les proteïnes animals o vegetals, és a dir, amb plantes, fruites i espècies, grans i farines de cereals, enzims, etc. Els cuiners i ajudants de cuina, treballadors de pizzeries i càterings, forners i pastissers, carnissers i treballadors d’escorxadors, fruiters, peixaters o manipuladors de peix i congelats i veterinaris són els col·lectius que tindran més afecció professional, però tots cuinem a casa i les mestresses de casa o qualsevol persona amb aquest problema té serioses limitacions a la cuina”, ens comenta l’especialista.

Les dermatosis professionals. Diferents problemes per a diferents col·ectius però un objectiu comú: la prevenció

Les dermatosis professionals afecten diversos sectors i grups de professionals. És important identificar els agents responsables per poder-los evitar, per això des de fa uns quants anys les autoritats sanitàries porten a terme una vigilància activa i recullen dades epidemiològiques d’aquestes malalties. Els sectors professionals més afectats per aquestes dermatosis són: la construcció, la mecànica i la indústria del metall, l’agricultura, la joieria, la floristeria, la química farmacèutica i cosmètica, etc.

 

Des de l’any 2004 i cada dos anys es fa a Barcelona el Curs de Dermatosis Professionals, enguany integrat en aquest congrés europeu. El fet que cada cop s’incorporin més professionals a aquest curs mostra l’enorme complexitat i transcendència que té aquest tema.

La prevenció és un factor clau per a l’abordatge d’aquestes malalties, i difondre i donar a conèixer aquest problema és el motor de la Societat Europea d’Al·lèrgia Cutània i Dermatitis de Contacte.

Els problemes cutanis derivats de factors irritants o al·lèrgens apareixen, en l’entorn professional, amb una freqüència del 60%, especialment en determinats sectors, i les dermatosis suposen entre un 50% i un 60% de les malalties professionals. Tot i que cada vegada milloren més les mesures de prevenció i de protecció per a la salut dels treballadors, aquest èczema cutani causat o agreujat per factors professionals afecta enormement al dia a dia de molts treballadors, i amb tot continua sent infradiagnosticat a dia d’avui, especialment entre determinats col·lectius, i agreujat per situacions laborals irregulars.

També en el marc del congrés, el dia anterior a l’inici, va tenir lloc l’Acció COST, un espai de reflexió sobre les causes i la prevenció de les dermatitis de contacte, amb l’enfocament de desenvolupar i implementar estàndards europeus per a la prevenció de les dermatosis professionals.

“El que és ben clar”, afirma la Dra. Giménez-Arnau a manera de recordatori final, “és que tant les dermatitis de contacte entre la població general com les d’origen professional estan en augment constant i fan falta equips multidisciplinaris per abordar-les. És imprescindible conèixer els orígens d’aquests problemes i sumar esforços per identificar mesures de prevenció, a més de disposar d’una regulació molt rigorosa en relació amb tots els productes coneguts que són al·lèrgens o productes irritants”. Tot això ocuparà quatre dies de sessions contínues i paral·leles en aquest congrés europeu, presidit per la Dra. Giménez-Arnau i organitzat per la Societat Europea d’Al·lèrgia Cutània i Dermatitis de Contacte (ESCD), el comitè executiu de la qual compta amb especialistes com Margarida Gonçalo, Magnus Bruze i An Goossens.

Veure nota de premsa i web del congrés 

Share Button