Go to Top

Contagi de l’ebola a España: D’epidèmia informativa a crisi de comunicació

Ja se sap, és allò de “a cal ferrer, ganivet de fusta” i que el que és urgent no deixa pas al que és important. I és que ens passem el dia comunicant tot allò que tenen per explicar els nostres clients i aquest apunt, que teníem pendent des de divendres passat, ha decidit allargar-se durant tota la setmana.

Ens hem arribat a plantejar si podria aportar alguna cosa nova per afegir als rius de tinta vessats sobre el que s’ha fet malament (molt) i bé (poc) entorn de la comunicació sobre el virus de l’Ebola. El més recent, un article de Joan Carles March, director de l’Escuela Andaluza de Salud Pública, publicat avui mateix i que parla explícitament de la “mala” comunicació a l’entorn de l’ebola.

Divendres passat vam assistir a la taula rodona “Els forats negres de la comunicació en la crisi de l’ebola” al Col·legi de Periodistes de Catalunya. La moderadora de la taula era la recent nomenada finalista del Premi Boehringer Ingelheim, Mònica López-Ferrado, periodista científica i coordinadora del suplement ARA Ciència. Van intervenir a la taula Milagros Pérez Oliva, periodista especialitzada en salut del diari El País; Lali Cambra, coordinadora de comunicació de Metges Sense Fronteres (MSF) y Javi Granda, periodista especialitzat en salut que hi assistia en qualitat de vicepresident de l’Asociación Nacional de Informadores de la Salud (ANIS), entitat que ha alçat la veu en diverses ocasions contra la mala gestió comunicativa de la crisi sanitària de l’ebola, emetent diversos comunicats sobre aquesta qüestió. La quarta convidada de la taula era Gemma Revuelta, sotsdirectora de l’Observatori de la Comunicació Científica de la Universitat Pompeu Fabra (UPF).

Mònica López-Ferrado va obrir la sessió recordant els errors comesos per les autoritats i els mitjans de comunicació. A continuació, entre tots van disseccionar la seqüència dels fets succeïts des que el passat 6 d’octubre es va confirmar la infecció pel virus de l’Ébola de Teresa Romero, pel que fa a la comunicació sobre aquesta malaltia, i que va tenir el seu punt àlgid en la roda de premsa que va oferir la ministra de Sanitat, Ana Mato, el dia 7 d’octubre a la tarda, quan es va conèixer la confirmació diagnòstica del primer cas d’ebola contret fora de territori africà.

Ponents i assistents van coincidir, durant la taula rodona, en l’existència d’una cadena d’errors i un cúmul de despropòsits. Així ho recollia també Cristina Aced en la seva crònica del mateix divendres 17 d’octubre. Aced va coincidir a la fila zero d’aquest acte amb la directora de Galènia, la Dra. Margarida Mas. I així ho va posar també de manifest durant la taula rodona Milagros Pérez Oliva, que va afirmar que “la crisi sanitària de l’ebola s’ha agreujat per la mala gestió de la comunicació” i va recolzar les seves declaracions en un article del dia 8 d’octubre en el qual ja comentava que “la gestió d’aquesta crisi exigeix ​​una autoritat indiscutible i solvent que generi confiança. I això no s’improvisa”, en una crítica a la nefasta gestió de la ministra Ana Mato. Pérez Oliva va explicar que part del problema es deu a una dificultat endèmica dels mitjans de comunicació i és que “el moment de més demanda informativa coincideix amb el de més incertesa i major desinformació”, de manera que els mitjans de comunicació es llancen a una cursa per omplir pàgines amb la màxima quantitat d’informació possible, i d’això se’n ressent necessàriament el rigor, i va afegir que “a aquest fet conegut se li va afegir una diferència respecte a altres casos anteriors: l’actuació descoordinada de les autoritats, que va augmentar el descontrol”. Milagros Pérez Oliva va prosseguir remarcant la competició entre els mitjans de comunicació: “Moltes vegades, davant d’un tema com aquest, els mitjans de comunicació entren en una espiral de competició i la quantitat arriba a ser més important que la qualitat, i per tant busquen una manera per respondre a la màxima expectativa que té el públic”.

Segons Pérez-Oliva, “els mitjans tenen la necessitat de personalitzar la informació i posar molt d’èmfasi en els detalls personals”, va explicar la periodista, i es va discutir àmpliament sobre els motius que van fer que alguns mitjans publiquessin les polèmiques fotos de Teresa Romero ingressada a l’Hospital Carlos III. Pérez-Oliva va acabar la seva reflexió assenyalant el descontrol de la gestió de la informació en programes de televisió que no eren informatius, sinó d’entreteniment, amb múltiples tertulians que amb les seves opinions sense fonament només feien que afegir més desinformació a un assumpte ben delicat.

La visió de la Lali Cambra, la coordinadora de comunicació de Metges Sense Fronteres, va ser clara. Cambra va posar l’èmfasi en la gravetat de la situació a l’Àfrica i en el fet que a ningú no li va importar l’ebola fins que va arribar a Espanya, i per tant a Europa. “Per a nosaltres la crisi de l’ebola és una realitat des del mes de març, amb els primers casos a l’Àfrica; al juny ja es considerava epidèmia de salut global i ja estàvem alertant dels perills. Ha estat amb el contagi de Teresa Romero que hem començat a rebre peticions dels mitjans de comunicació i que ens han començat a preguntar què ha fallat, en el cas de la Teresa. Però nosaltres no podem respondre a aquesta pregunta”, va explicar Lali Cambra, que s’ha mostrat perplexa davant algunes de les preguntes dels mitjans. També va explicar que un dels aspectes que més interès va generar en els mitjans van ser els detalls entorn del protocol i la col·locació del vestit de protecció, les condicions de treball i el període d’entrenament del personal sanitari cooperant, motiu pel qual MSF va preparar un vídeo explicatiu.

A continuació va prendre la paraula Javi Granda, que va fer una revisió exhaustiva dels aspectes més “vergonyosos” del que, en pocs dies, ja havia adquirit dimensions de crisi de comunicació sense precedents. Granda va començar per recordar que el que malament comença, malament acaba, i que la roda de premsa, que havia d’estar planificada al mil·límetre, ja va començar amb 20 minuts de retard perquè no es trobava la clau de la cabina de so i va caldre avisar el personal de manteniment, cosa que ja va comportar molt de nerviosisme entre els assistents. La roda de premsa de la ministra Mato ha entrat en la història dels documents que són el perfecte manual del que NO s’ha de fer davant una crisi, i en fa una bona anàlisi Natalia Sara al seu blog.

Deixarem per a altres apunts la tasca de fer una anàlisi més profunda d’altres aspectes relacionats amb la comunicació d’aquesta crisi i seguirem amb la crònica de la taula rodona.

Javi Granda va prosseguir amb el relat i l’anàlisi dels fets, des de la decisió de no deixar que l’hospital d’Alcorcón fes cap comunicació fins a les conegudes i polèmiques declaracions del conseller de Sanitat de Madrid, que va afirmar que “no cal fer un màster per posar-se el vestit”, passant per les imatges dels mitjans assaltant els veïns de Teresa Romero a la recerca de declaracions i notificant-los l’estat de la Teresa, les vergonyoses imatges de centenars de mitjans apostats davant de la casa de la mare de la Teresa en un petit poble de Lugo, les notícies constants sobre Excalibur, el gos de la sanitària que va acabar sent sacrificat, i un llarg etcètera que per a alguns mitjans de comunicació hauria de ser motiu d’una profunda autocrítica.

Granda es va detenir a continuació en els aspectes ètics de la feina dels mitjans de comunicació, reprenent el debat iniciat per Milagros Pérez-Oliva sobre les fotos preses a la sanitària afectada d’ebola durant el seu ingrés hospitalari, que s’assemblen més a fotos de paparazzi perseguint imatges robades de famosos a la platja que no a imatges d’una malalta afectada d’una malaltia tan greu en un hospital. Respecte a aquest punt, Granda subratlla el posicionament d’ANIS, que va publicar un comunicat sobre el dret dels pacients a la intimitat. Però els despropòsits van continuar i encara El Periódico justificava la publicació de les imatges de la malalta, mentre els tertulians de tots els programes especulaven sobre com s’havien aconseguit aquelles imatges.

Però la cirereta del pastís va arribar de mans de la COPE, que en un intent d’avançar feina, va preparar la notícia de la mort de la infectada pel virus de l’Ebola, necrologia que va acabar publicant per error, i tot i que l’emissora de ràdio s’esforçava per negar-ho, les captures de pantalla ja corrien per les xarxes socials com la pólvora, i altres mitjans la seguien, especulant sobre la incineració de la sanitària.

“No és que no n’aprenguem, és que anem cada cop pitjor.” Amb aquesta afirmació rotunda va començar la seva exposició Gemma Revuelta, sotsdirectora de l’Observatori de Comunicació Científica de la UPF, que es va centrar en els principals factors que determinen l’impacte de les crisis sanitàries (la gravetat de la malaltia, les formes de transmissió, la infectivitat i el context). En el cas de l’ebola, va comentar, “tenim tots els ingredients”. Revuelta va explicar el que havia passat en crisis anteriors, com la de la malaltia de les vaques boges, la grip A, i en l’actual de l’ebola, analitzant les dades de l’Informe Quiral.

En el debat posterior, i ja des de la fila zero, la Dra. Margarida Mas de Galènia va intervenir per donar suport a tot el que havien dit els experts de la taula i va apuntar la necessitat de tenir portaveus formats: “en casos tan greus, cal que siguin experts en la matèria, per poder informar amb autoritat i sense crear alarma social”. Gemma Revuelta va comparar la gestió d’aquesta crisi a Espanya amb el que havia passat als Estats Units. Mas també va afegir que en comptes de crear alarma entre els veïns, els mitjans haurien d’haver servit per contextualitzar la infecció en el cas de Teresa Romero.

Després dels primers dies de caos informatiu, i amb una etiqueta a Twitter que va ser trending topic durant diversos dies (#MatoDimisión), el dia 11 d’octubre va agafar les regnes de la comunicació de la crisi de l’ebola la vicepresidenta del Govern espanyol, Soraya Sáenz de Santamaría, per la part política, i el Dr. Fernando Simón, per la part tècnica. El Dr. Simón va presidir el Comitè Especial per a la Gestió a Espanya de la Crisi de l’Ebola, acabat de crear, aportant a aquest context el que hi faltava: calma, transparència, coneixements i autoritat. En aquest Comitè, noms coneguts del món científic com ara Toni Andreu, José Ramón Arribas o José Manuel Echevarría, entre altres, van acompanyar Simó en la posada en ordre, i la comunicació va començar a tenir sentit. Val més tard que mai. S’acaben de crear també una pàgina web i un compte de Twitter informatius.

En començar a redactar aquesta crònica sobre la taula rodona “Els forats negres de la comunicació de la crisi de l’ebola”, ens assabentem amb gran alegria que, segons les últimes informacions, Teresa Romero ha superat la malaltia i ha donat negatiu en les diferents i últimes proves que se li han fet. Algun avantatge tindrem doncs pel retard en la publicació de la crònica.

Enllaços d’interès:

Share Button