Go to Top

Un test molecular permet predir el pronòstic i l’avenç del càncer de mama metastàsic

Un equip d’investigadors del VHIO liderats pel Dr. Aleix Prat han publicat el passat dijous un estudi a la revista JAMA Oncology que conclou, per primer cop, que la classificació molecular del càncer de mama basada en un test genòmic és el factor més important a l’hora de predir el pronòstic del càncer de mama avançat o metastàsic de tipus hormonosensible.

El Dr. Prat és el responsable del Grup de Genòmica Traslacional del VHIO, actualment responsable del Grup de Genòmica Traslacional i teràpies dirigides en tumors sòlids de l’Institut d’Investigacions Biomèdiques August Pi i Sunyer (IDIBAPS), i a la vegada cap del servei d’Oncologia Mèdica de l’Hospital Clínic de Barcelona.

L’estudi demostra que els patrons genòmics del tumor marquen l’evolució de la pacient durant tot el curs de la malaltia avançada. S’ha observat també que el test molecular funciona inclús si es determina el tumor primari anys abans de que la malaltia reaparegui produint una metàstasis. D’aquesta manera, es pot predir l’evolució de les pacients amb la classificació molecular del tumor primari i determinar la possible aparició de metàstasis.

“La biologia intrínseca dels tumors sembla que és un procés biològic molt estable. Per tant, la seva identificació en el tumor primari ens permet saber què li passarà a la pacient que desgraciadament després d’uns anys tingui una recaiguda de la malaltia en forma de metàstasis”, explica el Dr. Prat.

cancer comunicacion

Fins ara, el pronòstic i el tractament de les pacients amb càncer de mama metastàsic del tipus hormonosensible s’havia basat en variables inespecífiques com l’edat de la pacient, el tipus de metàstasis o les teràpies prèvies administrades. En aquest sentit, la investigació del Dr. Aleix Prat ha demostrat que la classificació dels subtipus moleculars del càncer és la variable més important per al pronòstic i la predicció de la resposta a la hormonoteràpia. “Vam veure que, pel que fa al pronòstic, la biologia intrínseca del tumor és el factor més important que existeix actualment. Més encara, que l’edat de la pacient, el nombre de metàstasis, el tipus de metàstasis o si la pacient ha rebut tractament previ o no”¸ afirma el Dr. Prat.

Els estudis dels últims anys han permès classificar aquest tipus de tumors de mama en 4 subtipus moleculars segons el seu patró d’expressió gènica: Luminal A, Luminal B, HER2-Enriched i Basal-like. “El nostre grup i altres han demostrat que els tumors de mama aparentment hormonosensibles formen un grup molt heterogeni des del punt de vista biològic i clínic”, explica el Dr. Prat. “Aquesta variabilitat feia patent la necessitat de trobar nous mètodes que permetessin etiquetar millor el tipus de càncer de mama de cada pacient fins afinar la seva prognosis i la resposta als tractaments hormonals i la quimioteràpia”.

El treball dels investigadors del VHIO va consistir en analitzar i classificar tumors de mama aparentment hormonosensibles de 821 pacient que van rebre tractament hormonal per la seva malaltia avançada dins d’un assaig clínic de fase III. Un cop classificats en subtipus biològics segons la expressió gènica, es va relacionar aquesta classificació amb la supervivència i la resposta al tractament del càncer. El 80% de les mostres analitzades provenien del tumor primari i no de lesions metastàsiques.

“S’ha de dir que al 2016 seguim fent assajos clínics de fase III amb nous fàrmacs i amb la participació de milers de pacients amb càncer de mama metastàsic sense tenir en compte aquesta classificació biològica tan important. Crec que a partir d’ara s’ha de replantejar l’estratègia terapèutica actual i futura d’aquesta malaltia i basar-la en la classificació biològica del tumor i no en les característiques clíniques”, conclou el Dr. Aleix Prat.

comunicacion medica copia

La importància d’aquest estudi radica en el fet de que demostra que l’anàlisi genòmic de les cèl·lules del tumor inicial podria convertir-se en una eina bàsica per al tractament de la malaltia i la predicció de la seva evolució. A més, aquestes anàlisis del tumor primari podria ser de gran utilitat en aquells casos en que la biòpsia de les metàstasis sigui complicada de fer per la seva localització.

Aquest treball ha estat possible gràcies a la col·laboració entre el VHIO, l’IDIBAPS i l’equip liderat per al reconegut Prof. Stephen Johnston del Royal Marsden de Londres.

 

Share Button