Go to Top

Una carrera contra rellotge: el desenvolupament de les vacunes CONTRA LA COVID-19

L’aparició d’una malaltia nova i imprevisible causada per un virus va agafar el món per sorpresa i amb desconcert. No obstant això, del que no hi havia cap dubte era que la comunitat científica havia d’assegurar, i podia assegurar, una resposta ràpida tant pel que fa a tractaments per combatre-la com a una vacuna per prevenir-la.

La COVID 19 és la malaltia infecciosa causada per una nova variant del coronavirus, la SARS-CoV-2. Els coronavirus, antics coneguts descoberts durant la dècada dels 60, provoquen des de refredats fins a malalties respiratòries greus. Les primeres aproximacions mèdiques per lluitar contra la nova Covid-19 es van centrar en el tractament d’una malaltia que causava estralls. A Espanya durant el mes d’abril de 2020, es reportaven un total de 15.000 morts, tan sols dos mesos després que s’anunciés la primera mort a causa de la malaltia el 13 de febrer a València.

Comença la carrera per la vacuna

Quedava clar que havien de posar-se en marxa tots els mecanismes per poder aconseguir una vacuna en el període de temps més curt possible. Això implicava diversos reptes: d’una banda, aconseguir la fórmula guanyadora que permetés doblegar el virus; de l’altra, fer-ho d’una manera ràpida i expeditiva escurçant els tràmits burocràtics que permetessin des de l’autorització d’assaigs clínics fins a l’aprovació per a ús humà, i finalment, que se’n pogués garantir la producció a gran escala.

Segons dades de l’Organització Mundial de la Salut (OMS) el desembre de 2020 s’estaven investigant més de 200 vacunes experimentals per lluitar contra la malaltia, de les quals aproximadament 52 es trobaven en la fase d’assajos amb humans.

Donar el vistiplau a una vacuna implica un esforç enorme, ja que cal que travessi diferents fases d’investigació. Des assajos preclínics amb els quals els investigadors proven la nova vacuna en cèl·lules i després en animals per detectar si produeix resposta immunitària, fins assajos de seguretat en Fase 1, Fase 2, en Fase 3 que és quan s’administren a milers de persones per provar-ne la taxa d’eficàcia.

En el cas de les vacunes, a més, es dona l’anomenada Autorització Anticipada, prèvia a l’autorització final, amb la qual els responsables sanitaris dels països emeten una autorització d’emergència basada en proves preliminars.

A més, és comú que es solguin combinar fases d’investigació amb l’objectiu d’accelerar el procés. I finalment, si la vacuna provoca símptomes o efectes secundaris importants, l’assaig és pausat o abandonat.

Una cursa de fons amb clars guanyadors

En el cas concret de les vacunes se’n poden distingir tres mecanismes per a la fabricació:

  1. La utilització del virus o del bacteri íntegres.
  2. Es poden INACTIVAR: s’aïlla el virus o un de semblant per inactivar-lo o destruir utilitzant substàncies químiques.
  3. ATENUADES: s’utilitzen els virus patògens o semblants, es mantenen actius però afeblits.
  4. BASADES EN vectors vírics: s’utilitza un virus innocu per transportar proteïnes que provoquin una resposta immunitària.
  5. L’ús de fragments que provoquin una resposta del sistema immunològic.
  6. Finalment es fa ús només del material genètic com l’ADN o l’ARN per induir la fabricació de proteïnes específiques.

Afortunadament, en la carrera per la vacuna contra la Covid-19 s’han fet moltes aproximacions a la recerca d’una resposta. Els que han creuat primer la meta ja en produeixen milions de dosis per a la població en general.

Les finalistes d’aquesta cursa de fons són, per ara:

Genètiques

  • Pfizer- BioNTech: l’anunci el 9 de novembre va obrir la porta a l’esperança i a les que havien de venir. En calen dues dosis i s’ha de conservar entre -25 ° C i -15 ° C. Té un 95% d’eficàcia.
  • Moderna: Autoritzada per la Federal Drug Authority (FDA) com a ús d’emergència el 18 de desembre. S’administra en dues dosis i la conservació implica 30 dies en refrigeració i 6 mesos a – 20 ° C. Ha demostrat un 94,5% d’eficàcia.

Amb vectors vírics

  • Sputnik: Creada per l’Institut d’Investigació de Gamaleya del Ministeri de Salut de Rússia, va publicar els resultats de l’assaig en Fase 3 el febrer passat. D’administració en dues dosis, s’ha de conservar a la nevera i té una eficàcia del 91,6%.
  • Oxford-AstraZeneca: el primer paper sobre la seva possible eficàcia es va publicar el passat desembre. Consistent en dues dosis, es conserva a la nevera durant sis mesos i ha demostrat una eficàcia del 82,4%. No obstant això, ha estat envoltada de polèmica a causa d’episodis de trombosi soferts per persones a les quals s’ha administrat la primera dosi.
  • Johnson & Johnson-Janssen: Aprovada per l’FDA el 27 de febrer, té el gran avantatge s’administra amb una sola dosi. Es pot conservar congelada més de dos anys a -20 ° C i a la nevera més de tres mesos entre 2-8 ° C.

Inactivades o atenuades contra el coronavirus

  • De nom BBIBP-Corv i amb una eficàcia del 79,34%, la vacuna produïda pel Beijing Institute of Biological Products ja s’utilitza a la Xina, Bahrain i els Emirats Àrabs Units. Iigual que la majoria s’han d’emprar dues dosis.

És aclaparador i esperançador alhora fer un repàs per la llista de vacunes en fase de preparació. Les que hem inclòs aquí són només un grup reduït i són aquelles els noms de les quals ens són familiars. Mai abans la comunitat mèdica i científica havia invertit tants esforços en conjunt i amb un objectiu comú. És una fita, a més, haver-ho fet en tan poc temps.

Share Button