Go to Top

ASCO 2021: resum

De la mateixa manera que l’any passat, el congrés més important d’oncologia d’àmbit mundial, ASCO, es va portar a terme de manera virtual, cosa que, tanmateix, no va restar importància als avenços significatius que l’any passat van fer els investigadors en la lluita contra el càncer.

És veritat que el context no va ser fàcil i que les dades de detecció del càncer, durant un any marcat per la pandèmia, han estat alarmants; no obstant això, sempre hi ha lloc per a l’esperança, i els resultats que es van exposar durant el congrés així ho demostren.

Si s’haguessin de dividir les temàtiques abordades en grans blocs per l’atractiu i la importància que tenen, sens dubte, les teràpies dirigides i la immunoteràpia assolirien un ampli marge, pels resultats destacats que cadascuna d’elles ha obtingut en anys recents.

D’altra banda, no hem d’oblidar que ASCO també es converteix en l’aparador idoni perquè les companyies farmacèutiques i biotecnològiques presentin els seus pipelines i acords comercials, cosa que fa d’aquest congrés un esdeveniment crucial per a la comunitat oncològica mundial.

Teràpies dirigides

Una setmana abans de la conferència, Amgen va obtenir l’aprovació de l’FDA per al Sotorasib (LumakrasTM), el primer fàrmac aprovat per tractar els càncers provocats per una mutació del gen KRAS. La seva aprovació en càncer de pulmó no microcític es va basar en una taxa de resposta objectiva del 36% observada en un estudi obert que va avaluar la teràpia en 124 pacients. Aquestes dades van mostrar una supervivència global de 12,5 mesos a partir de la data de tall.

A més, Johnson & Johnson també rebia l’aprovació de Rybrevant com a tractament per a pacients amb càncer de pulmó de cèl·lules no petites els tumors dels quals tenen una determinada firma genètica: una alteració en la regió de l’exó 20 del gen EGFR. La resposta global, en aquest cas, va ser d’un 40% i la supervivència global de 22,8 mesos, davant dels 13,1 dels pacients tractats amb les teràpies estàndard.

Novartis, per la seva banda, va donar a conèixer els resultats d’un estudi fase 3 del 177LU-PSMA-617, una radioteràpia que s’uneix a una proteïna sobreexpressada en les cèl·lules de càncer de pròstata i que espera que l’FDA l’aprovi, així com la seva possible aplicació en altres tipus de càncer.

Amb tot, un dels estudis que van acaparar més atenció va ser l’Olympia, en què hi va haver participació espanyola, a través del Vall d’Hebron Institut d’Oncologia (VHIO), que forma part del Campus Vall d’Hebron, del grup cooperatiu SOLTI i de el grup cooperatiu GEICAM d’investigació en càncer de mama.

Els resultats, que es van publicar a The New England Journal of Medicine i que es van presentar a la sessió plenària del congrés virtual d’ASCO, van demostrar que l’ús de Lynparza® (olaparib), un fàrmac que inhibeix la proteïna PARP, clau en la reparació de l’ADN, la utilització del qual actualment està aprovada en pacients amb càncer de mama metastàtic, càncer d’ovari, càncer de pròstata i càncer de pàncrees, i amb una alteració en els gens BRCA1 o BRCA2, també es pot fer servir per tractar aquests càncers en etapes primerenques. El Lynparza® desenvolupat per Astra Zeneca i Merck ha demostrat la seva utilitat per evitar el risc de recaiguda en aquestes pacients en un 42%.

Els casos associats a les mutacions BRCA 1 o BRCA 2 representen al voltant del 5% de tots els càncers de mama. Quan es tracten a temps, la cirurgia, la radioteràpia i la quimioteràpia poden donar bons resultats a les pacients; tanmateix, la recurrència sol ser comuna.

“Aquestes dades suposen un gran avenç clínic, perquè indiquen que les pacients amb una alteració genètica hereditària en BRCA1 o BRCA2 poden rebre un tractament dirigit amb un impacte elevat en la possibilitat de curar-se, ja que estem parlant de fases inicials de la malaltia”, explica la Dra. Judith Balmaña, responsable del Grup de Genètica del Càncer i membre de la Unitat de Càncer de Mama del Vall d’Hebron Institut d’Oncologia (VHIO), que és coautora de la publicació, una de les investigadores de l’estudi Olympia, que forma part del seu comitè de direcció, en nom del grup SOLTI, i que també ha estat la copresidenta del subcomitè de genètica de l’estudi, en representació de VHIO.

Finalment, les teràpies dirigides sembla que també són eficaces per tractar els tumors neuroendocrins, tal com es va demostrar amb l’estudi de fase III COSMIC-311, liderat pel Dr. Jaume Capdevila, responsable de la Unitat de Tumors Neuroendocrins de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron i investigador del Grup de Tumors Gastrointestinals i Endocrins del Vall d’Hebron Institut d’Oncologia (VHIO), dins del Campus Vall d’Hebron.

L’estudi va servir per demostrar l’activitat del fàrmac inhibidor multiquinasa cabozantinib en pacients de càncer diferenciat de tiroide refractari al iode radioactiu i que han progressat després d’una teràpia prèvia antiangiogènica.

“Aquests resultats són molt rellevants, perquè els pacients en qui s’ha demostrat l’eficàcia de cabozantinib actualment no disposen de cap opció de tractament que hagi demostrat un impacte en el control de la malaltia. Gràcies a aquest estudi, ara tenim una nova eina al nostre arsenal terapèutic que ajuda a augmentar de manera significativa la seva supervivència, obrint una nova opció de tractament per a pacients per a qui ja no hi havia altres possibilitats”, explica el Dr. Jaume Capdevila, que va recalca que cabozantinib és el primer fàrmac que ha demostrat eficàcia en una situació de progressió a altres inhibidors multiquinasa.

Immunoteràpia

Pel que fa als avenços en immunoteràpia, Bristol Myers Squibb va presentar les primeres dades de l’estudi fase III en melanoma avançat de la combinació de LAG-3 (relatlimab) i PD-1 (Opdivo) amb Opdivo sol. Relatlimab és un fàrmac d’anticossos que es dirigeix a una proteïna de punt de control diferent anomenada LAG-3.

La combinació de relatlimab i nivolumab (Opdivo), l’inhibidor de PD-1 de Bristol, va funcionar millor per aturar la progressió del melanoma en comparació amb nivolumab sol. Els resultats de Bristol a la fase 3 contra el LAG-3 han servit per validar-ne d’altres amb el mateix objectiu. Per exemple, el favezelimab de Merck per a càncer colorectal o el eftilagimod d’Immutep per a pacients amb càncer de pulmó de cèl·lules no petites, i com a tractament de segona línia per al carcinoma de cèl·lules escamoses de cap i coll.

També es van presentar els resultats de l’estudi IMpower010, en què ha participat Vall d’Hebron Institut d’Oncologia (VHIO), i que va demostrar que l’ús d’atezolizumab millora la supervivència lliure de malaltia (SLM) en pacients amb càncer de pulmó ressecat en estadi II-IIIA, PD-L1 positiu després de la cirurgia i la quimioteràpia adjuvant. És la primera immunoteràpia que ha mostrat, fins ara, resultats positius en un estudi fase III com a tractament adjuvant en càncer de pulmó.

“És el primer cop que un assaig de fase III demostra que l’ús d’immunoteràpia després de la quimioteràpia adjuvant pot oferir una opció de tractament prometedora que estengui la SLM en pacients amb CPNM ressecat en estadi II-IIIA, particularment en persones amb tumors que expressen PD-L1; això podria comportar un canvi en la pràctica clínica i una millora clínicament significativa per a aquests pacients”, va comentar la Dra. Enriqueta Felip, cap del Grup de Tumors Toràcics i Càncer de Cap i Coll de VHIO i part del comitè de direcció l’assaig.

Pel que fa al càncer colorectal, es va presentar l’assaig DESTINY-CRC01, un estudi multicèntric obert de fase II en què s’avaluaven els resultats de trastuzumab-deruxtecan, un anticòs conjugat que ha demostrat una eficàcia prometedora en els pacients de càncer colorectal metastàtic RAS/BRAF natiu refractaris a teràpies estàndard que expressen HER2.

La Dra. Elena Élez, investigadora del Grup de Tumors Gastrointestinals i Endocrins de VHIO, va assenyalar: “Una vegada més, el coneixement de la biologia tumoral demostra que és clau per al desenvolupament de noves estratègies terapèutiques. El compost ha demostrat que té una activitat interessant en càncer colorectal metastàtic sense mutació en RAS/BRAF i amb sobreexpressió de HER2. Tot i que es tracta d’una població molt seleccionada, suposa una alternativa terapèutica potencial eficaç per a aquests pacients. Això té un interès particular, ja que es tracta de malalts amb tumors refractaris a tractament estàndard”.

Una nova diana contra el càncer

En el transcurs d’ASCO es van divulgar, a més, dades corresponents a una nova diana contra el càncer: la fusió genètica NRG1, que se sobreexpressa en les cèl·lules canceroses però no en les sanes. Merus, una empresa amb seu als Països Baixos, està desenvolupant un anticòs biespecífic, el zenocutuzumab, amb el qual es va observar una reducció del tumor en quatre tipus de càncer: pàncrees, mama, colangiocarcinoma i càncer de pulmó no microcític. Això, segons les últimes dades d’estudi fase I/II, en què també es va demostrar una taxa de resposta global del 29% en 45 pacients. Tot i que encara s’ha d’establir si aquestes dades poden ser suficients per a la seva aprovació eventual.

La informació que es genera a ASCO gairebé és interminable, i tres dies de congrés han donat pas a múltiples presentacions, avenços i esperances en la lluita contra el càncer, una investigació que, afortunadament, no s’atura mai.

Share Button