Go to Top

Teletreball: avantatges i incovenients

A Espanya, 2,86 milions de persones treballen des de casa, segons dades d’Adecco Group Institute esmentades recentment a El País, una xifra a la qual caldria afegir l’increment d’un 74,2% pel que fa al període anterior a la pandèmia.

I, tot i que les xifres reals de quantes persones treballen des del seu domicili varien segons la font encarregada de recol·lectar les dades, el que és un fet és que, d’una manera o altra, milions de treballadors han hagut d’adaptar les rutines a les demandes que comporta aquest tipus de treball.

Malgrat que ja el practicaven milers de treballadors autònoms o freelance, el teletreball ha enxampat desprevinguda una població acostumada a desplaçar-se al lloc de treball, al contacte diari amb els col·legues i a una cultura en què la presencialitat ha estat sempre sinònim d’eficiència.

Teletreball: una responsabilitat de tothom

A causa d’aquesta imparable tendència mundial, l’Organització Internacional del Treball (OIT) l’any passat va publicar la guia El teletreball durant la pandèmia de COVID-19 i després de la pandèmia, amb l’objectiu principal d’oferir recomanacions pràctiques per assolir un teletreball eficaç.

Ningú millor que l’OIT per ressaltar que el teletreball és responsabilitat de diferents actors, que van des de les empreses privades fins als organismes públics, i que el que es va aplicar d’una manera improvisada, en la majoria dels casos i donades les circumstàncies, s’ha de fer d’una manera organitzada en la qual tots els individus compleixin els seus objectius i expectatives.

El teletreball a temps complet en temps de pandèmia ha pogut aguditzar o empitjorar, segons l’OIT, certes situacions desencadenades en l’entorn laboral, i assenyala específicament l’addicció a la tecnologia, l’augment del consum d’alcohol o altres drogues, i el sedentarisme, que, alhora, pot comportar problemes de salut com trastorns musculoesquelètics i el sentiment d’exclusió social, així com l’augment dels conflictes per establir els límits entre el temps de treball i les obligacions personals.

I, tot i que les recomanacions de l’OIT principalment s’adrecen a les empreses i els seus departaments de recursos humans, cal posar en una balança els beneficis i els perjudicis del teletreball tant si es pertany a una organització com si s’és un treballador independent.

Llums i ombres del teletreball

És indubtable que el teletreball té una infinitat d’avantatges, entre els quals es poden citar, per exemple, un estalvi en l’economia familiar o personal, com és el cas específic de la reducció de despeses de desplaçament. Aquest és potser un dels beneficis més evidents, al qual es pot afegir un estalvi en els costos d’alimentació, si és que es menja fora els dies laborables.

Alguns estudis, a més, apunten que el teletreball augmenta la productivitat, ja que es redueixen les distraccions, cosa que propicia més concentració i l’acabament de les tasques. Això pot produir una maximització del temps, és a dir, aconseguir un nombre d’objectius més elevat en un període reduït, la qual cosa pot generar disposar de temps lliure per a altres ocupacions.

La percepció del teletreball, però, no és igual per a tothom. Els millennials i els centennials o Generació Z el prefereixen, ja que valoren la llibertat a la feina i la possibilitat de fer-la des de qualsevol lloc del món, mentre que la Generació X considera que el treball presencial facilita la concentració, ja que no es barreja amb les responsabilitats domèstiques o personals.

Tot i això, el teletreball manifesta el seu aspecte més agrest pel que fa als efectes que té en la salut mental i la interacció social de les persones. Per motius evidents, el teletreball propicia una desconnexió no només dels companys de feina, sinó també de les posicions de lideratge dins de l’empresa. És per això que la comunicació constant és tan important.

A més, ha provocat que es difuminin els límits entre la vida laboral i la personal, ja que el sentiment de desconnexió de la feina s’evapora pel fet que es desenvolupa en l’àmbit de la llar.

El fet sense precedents que la majoria de la població mundial hagi patit un llarg confinament ha provocat que no deixin de succeir-se les publicacions d’estudis que aborden les conseqüències d’aquest fet sobre la salut mental. A l’aïllament social cal afegir-hi, a més, l’estrès i la preocupació resultants de la pandèmia. Segons la revisió bibliogràfica de la revista mèdica The Lancet, els resultats de les enquestes demostren que els qui havien estat confinats van patir depressió, estrès, mal humor, irritabilitat, insomni, símptomes del trastorn d’estrès posttraumàtic, ira i esgotament emocional.

Intentant mantenir l’equilibri

Un dels aspectes més importants que es poden rescatar d’aquest període traumàtic és que l’equilibri és fonamental en tot el que es faci. Per als qui teletreballen es recomana, per tant:

  • La salut mental ha de ser una prioritat i s’ha de normalitzar el fet de demanar ajuda si es necessita, i cal rebre-la quan es requereixi. S’ha de bandejar l’estigma que cal estar bé contínuament.
  • La salut física és fonamental. Una bona alimentació, exercici físic regular, sortir a caminar i respirar aire fresc són estimulants naturals per mantenir una salut òptima.
  • Mantenir el contacte social encara que sigui a distància. Propiciar espais d’intercanvi amb els col·legues de la feina o altres cercles en què les temàtiques vagin més enllà de les laborals.
  • Definir uns límits per evitar que el període laboral envaeixi el personal. Cal desenvolupar activitats que permetin desvincular un de l’altre.
  • Si s’està a càrrec de la gestió de persones o de grups de treball, intentar predicar amb l’exemple. El o la líder ha de respectar el seu temps personal i el dels altres.

No sempre és fàcil, però cal que les noves opcions de treball permetin la realització professional i personal: aquests dos aspectes són, sens dubte, els impulsors més grans de la productivitat.

Share Button