Go to Top

2020, un any de desafiament per a l’oncologia: el tractament dels pacients oncològics i el desenvolupament d’assajos clínics

Una de les qüestions que han sorgit durant la crisi provocada per la covid-19 ha estat l’efecte de la malaltia en els pacients oncològics. És a dir, si estaven sotmesos a un risc més gran d’agreujament atesa la seva condició i, per tant, el fet de continuar amb els tractaments en l’entorn hospitalari els exposava al contagi del virus, les conseqüències del qual podien ser, entre d’altres, patir una infecció més greu.

Ara, un estudi publicat a l’ESMO 2021 PR Programme dona llum a aquesta incògnita. L’abstract correspon a un estudi publicat, al seu torn, per la revista Cancer Discovery el juliol passat. Hi han participat Vall d’Hebron, l’Hospital Clínic, l’Institut d’Investigacions Biomèdiques August Pi i Sunyer (IDIBAPS) i els centres de l’Institut Català d’Oncologia (ICO) a l’Hospitalet, Badalona i Girona (amb els hospitals de Bellvitge, Germans Trias i Pujol i Doctor Josep Trueta, respectivament), i ha tingut com a primer autor i líder el Dr. David J. Pinato, del Departament de Cirurgia i Càncer de l’Imperial College London (Regne Unit).

Segons les seves conclusions: “La mortalitat per covid-19 ha millorat, a Europa, com a probable resultat de l’ampliació de la capacitat d’anàlisis, la millora dels recursos sanitaris i els canvis dinàmics en la transmissió comunitària al llarg del temps. Aquests resultats donen suport als esforços destinats a continuar planificant una atenció oncològica resistent en el context d’una pandèmia no resolta”.

L’estudi va recollir les dades de 890 pacients de tot Europa, avui dia, la cohort més gran que existeix de pacients oncològics amb covid-19 europeus, i, a més de les institucions catalanes esmentades anteriorment, també hi han participat centres hospitalaris d’Itàlia i el Regne Unit.

“La conclusió més important que hem pogut extreure de l’estudi és que l’administració de tractaments antitumorals no sembla augmentar el risc de patir un quadre greu de covid-19. Això és molt important, perquè, fins ara, tant entre professionals com entre pacients, la decisió de continuar amb aquests tractaments generava una por important. Ara, gràcies a aquestes dades, sembla clar que no hi ha relació”, exposa el Dr. Juan Aguilar, internista especialista en infectologia del Servei d’Oncologia Mèdica de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron, que ha participat en l’estudi amb el Dr. Josep Tabernero, cap de Servei d’Oncologia Mèdica de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron i director del Vall d’Hebron Institut d’Oncologia (VHIO), i la Dra. Isabel Ruiz, del Servei de Malalties Infeccioses de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron.

D’aquesta manera, ni la quimioteràpia, ni les teràpies dirigides ni la immunoteràpia no han suposat un empitjorament del risc de patir un quadre greu per covid-19 o de morir per la infecció.

“Durant l’inici de la pandèmia, vam decidir mantenir l’activitat ambulatòria, i la percepció va ser que no teníem més complicacions que les habituals. Ara, gràcies a aquest estudi, amb gairebé 900 pacients i nombrosos centres europeus, sembla clar que no hi ha relació i que cal continuar proporcionant els millors tractaments en els pacients oncològics”, exposa la Dra. Claudia Andrea Cruz, metgessa de família de Servei d’Oncologia Mèdica de l’Hospital Clínic, que ha format part de l’estudi amb el Dr. Aleix Prat, cap de Servei d’Oncologia Mèdica de l’Hospital Clínic i cap del Grup de Genòmica Translacional i Teràpies Dirigides en Tumors Sòlids (IDIBAPS); el Dr. Javier Marco-Hernández, metge internista del Servei de Medicina Interna de l’Hospital Clínic; la Dra. Èlia Seguí, resident del Servei d’Oncologia Mèdica de l’Hospital Clínic, i la Dra. Roxana Reis, oncòloga mèdica del Servei d’Oncologia Mèdica de l’Hospital Clínic.

Per part de l’Institut Català d’Oncologia, els principals professionals que hi han participat són el Dr. Ramon Salazar, cap d’Oncologia Mèdica de l’ICO de l’Hospitalet; la Dra. Anna Sureda, cap d’Hematologia Clínica de l’ICO de l’Hospitalet; el Dr. Ricard Mesía, cap d’Oncologia Mèdica de l’ICO Badalona, i el Dr. Joan Brunet, cap d’Oncologia Mèdica de l’ICO Girona.

Seleccionat per ESMO per incloure’l a l’ESMO Newspaper i a l’ESMO Daily Reporter, dues publicacions diàries amb les principals notícies sorgides durant el congrés, el treball té com a base el registre OnCovid. Aquest registre inclou a més de 2.700 pacients europeus diagnosticats amb covid-19 entre el gener del 2020 i el febrer del 2021, pertanyents a 35 centres.

Gràcies a OnCovid, també es va poder establir el perfil del pacient amb covid-19 predominant durant el primer semestre de l’any: home, de més de 65 anys i amb altres comorbiditats, independentment del seu estat oncològic. Aquests factors de risc són els mateixos que s’havien identificat en la població general afectada per covid-19.

La covid no va aturar l’activitat en recerca

En aquest context, i lluny del que es podria pensar, l’activitat en recerca no es va aturar, tot i les circumstàncies.

Les dades es van divulgar l’any passat per la Unitat d’Investigació de Teràpia Molecular del Càncer (UITM) – Caixa Research” del Vall d’Hebron Institut d’Oncologia (VHIO), integrada en el Campus Vall d’Hebron, que coordina i porta a terme tots els assajos clínics complexos amb medicaments en desenvolupament primerenc (fase I i els primers assajos de fase II), centrats en objectius innovadors i sota la direcció de la Dra. Elena Garralda.

Segons dades de la UITM, el 2020 es va assolir una xifra rècord, que incloïa 1.262 pacients en 256 assajos clínics, 74 dels quals van ser assajos que es van iniciar en aquell període. Una xifra que suposa 140 pacients més tractats pel que fa al mateix període del l’any anterior.

Aquestes xifres, comparades amb les del 2019, augmenten lleument, tot i que aquest increment és significatiu i important, ja que va permetre que el procés d’aprovació de fàrmacs pendents continués, així com la inclusió de pacients en els diferents assajos.

En relació amb els pacients que ja estaven participant en assajos (de qualsevol fase) d’oncologia o hematologia, i als quals se’ls estava fent un seguiment, el nombre i la participació es van mantenir estables.

Tot i les bones notícies, aquesta continuïtat va requerir un esforç important per part de la Unitat. Es van programar visites telemàtiques i enviament de medicació oral a domicili, es va facilitar allotjament als pacients, ja que pràcticament tots els hotels de Barcelona estaven tancats, i es va crear una sala de monitorització de dades externa a l’hospital, que va permetre mantenir l’activitat de monitorització.

A ESMO 2021, investigadores del VHIO van analitzar l’activitat de la institució pel que fa a la posada en marxa dels assajos de fase I entre el gener del 2019 i el juliol del 2021. Per a això van tenir en compte tant les noves propostes d’estudis com les visites de preselecció i les visites d’inici d’assajos realitzades. Així es va poder constatar que efectivament es va produir una reducció del 9,6% en el nombre de noves propostes d’assajos clínics el 2020 respecte del 2019, i es va passar de 146 a 132, tot i que tant el nombre de visites de preselecció com de visites d’inici va ser superior el 2020 en comparació amb el 2019. «L’activitat el 2021 s’ha incrementat; no només ha recuperat xifres prepandèmia sinó que fins i tot les superat, i així només a la primera meitat de l’any ja s’han assolit els 123 assajos de fase I que han arribat com a noves propostes al VHIO», comenta la Dra. Sílvia Pérez-Pujol, responsable de la Unitat d’Start-Up del VHIO i una de les autores del pòster juntament amb la Dra. Julia Lostes, oncòloga que forma part de l’equip de la Dra. Garralda.

Per tant, la importància de la UITM és indubtable, tal com afirma la Dra. Garralda, directora de la Unitat d’Investigació de Teràpia Molecular del Càncer (UITM) – Fundació ”la Caixa”: “Els pacients tractats en aquesta unitat, que provenen tant de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron com de la resta de Catalunya, Espanya i altres països, s’han pogut beneficiar també durant aquesta situació de pandèmia de les teràpies experimentals més innovadores i prometedores, vinculades a la medicina de precisió”.

Share Button