Go to Top

Cap a un control més elevat i una supervivència més alta en càncer de mama

Sens dubte, una de les àrees terapèutiques que han experimentat més avenços al llarg dels anys ha estat l’oncologia i, en concret, el càncer de mama.

Si parlem del més recent, el més innovador i el més transcendent en aquesta àrea, ens hem de remetre al Congrés Europeu d’Oncologia que es va celebrar virtualment del 16 al 21 de setembre, en el qual es van presentar avenços significatius en el tractament de la malaltia. Això, unit a les millores en el diagnòstic, representa veritables bones notícies per a les pacients i les supervivents de càncer de mama.

Dos assajos que han vingut a revolucionar el paradigma

Tant l’estudi MONALEESA-2 com el KEYNOTE-355, tots dos de fase III, han determinat que les dones amb càncer de mama metastàtic sobrevivien més temps quan se’ls administrava una teràpia combinada que incloïa l’atenció estàndard i un fàrmac addicional.

En concret, en el MONALEESA-2 es va observar que afegir ribocliclib, un fàrmac de la categoria coneguda com a inhibidor de CDK4/6, al tractament hormonal prolongava la supervivència de les dones amb càncer de mama avançat amb receptors hormonals positius (HR-positius) i HER2-negatiu.

Els investigadors van assignar aleatòriament a 668 dones que rebessin letrozole més ribocliclib o un placebo. L’assaig es va fer en 29 països d’Amèrica, Europa i Àsia, i els resultats inicials es van publicar a The New England Journal of Medicine el novembre del 2016, i van demostrar que entre les dones que havien rebut ribocliclib el càncer no va progressar durant una mitjana de 25,3 mesos. Pel que fa a les dones del grup que només va rebre letrozole, van experimentar una progressió de la malaltia en una mitjana de 16 mesos. A més, les dades de seguiment van mostrar que les dones que van rebre ribocliclib van sobreviure una mitjana de 63,9 mesos, en comparació amb els 51,4 mesos de letrozole sol.

MONALEESA-2 és el primer estudi que informa d’un benefici de supervivència global estadísticament significatiu i clínicament rellevant per a aquestes pacients.

L’altre estudi rellevant que es va presentar a ESMO i que és determinant per tractar les pacients amb càncer de mama ha estat el KEYNOTE-355. En aquest estudi es va comparar pembrolizumab més quimioteràpia estàndard amb la quimioteràpia sola en pacients amb CMT metastàtic PD-L1-positiu amb tumors que també eren positius per a PD-L1, un biomarcador que suggereix que el tumor respondrà als inhibidors de punts de control. L’estudi va demostrar una supervivència de set mesos més en el grup que va rebre pembrolizumab.

Aquests resultats corroboren la importància del desenvolupament d’aquest assaig perquè s’aprovi el fàrmac. El novembre del 2020, l’Administració d’Aliments i Medicaments (FDA) va concedir l’aprovació accelerada a pembrolizumab en combinació amb quimioteràpia per tractar pacients amb CMNT localment recurrent o metastàsic amb tumors que expressen alts nivells de PD-L1. La publicació dels resultats de KEYNOTE-355 durant el congrés no fa més que reafirmar la seva utilització en la pràctica clínica.

La reeixida recerca espanyola en càncer de mama

En el context de recerca en càncer de mama, cal destacar la participació de científics espanyols a través de centres que, com VHIO, desenvolupen assajos punters, tal com es va demostrar durant l’edició passada d’ESMO.

Entre aquestes investigacions cal destacar diversos estudis que també ajudaran a modificar la pràctica clínica, com ara el DESTINY-Breast 03, el TULIP o el POSEIDON.

L’assaig de fase III DESTINY-Breast 03 va avaluar l’eficàcia del nou medicament trastuzumab deruxtecan en pacients amb càncer de mama HER2 + amb metàstasi i que ja havien rebut tractaments amb anterioritat. Segons el que s’ha demostrat a l’estudi, el fàrmac actua com una mena de cavall de Troia, ja que l’anticòs s’uneix amb les cèl·lules tumorals i introdueix la quimioteràpia a través seu, afectant de manera molt reduïda els teixits sans. En el DESTINY-Breast 03 hi van participar 524 pacients, distribuïdes en dos grups de manera aleatòria.

Les dades van evidenciar la superioritat del trastuzumab deruxtecan sobre el tractament estàndard actual. La supervivència lliure de progressió, en el grup que va rebre el tractament estàndard, va ser de 6,8 mesos, mentre que les pacients a qui es va administrar trastuzumab deruxtecan encara no han experimentat progressió i més del 50% han superat els dos anys sense progressió.

D’altra banda, es va presentar l’estudi TULIP, mitjançant el qual es va comparar un ADC, en aquest cas el [Vic-] Trastuzumab duocarmacina, amb el tractament seleccionat i les pacients del qual ja havien rebut altres tractaments amb anterioritat. Es va observar una supervivència lliure de progressió de 7 mesos, davant dels 4,9 aconseguits pel tractament suggerit pel metge.

I, finalment, es va presentar el POSEIDON, que es va dur a terme en pacients amb càncer de mama del subgrup receptor hormonal + i HER2 negatiu, a les quals es va administrar una combinació de tractament hormonal i un inhibidor de PI3K: tamoxifèn més taselib. Es va observar com la supervivència lliure de progressió augmentava de 3,2 mesos a 4,8.

És, sens dubte, un treball incansable d’investigació el fet que s’hagin assolit tots aquests avenços, i, el més important, encara, que puguin arribar ràpidament a les pacients. Un esforç de la comunitat científica i de les noves generacions de científics, així com de tots aquells que han deixat el seu llegat en la investigació en càncer de mama.

Share Button