Go to Top

Comunicant ciència amb vocació

Quan es comuniquen i es divulguen temes complexos i que afecten una gran majoria de la població, no només cal ser rigorosos a l’hora de fer-ho, sinó que també cal un factor gairebé vocacional que fa que el comunicador o la comunicadora escodrinyi, busqui i posi en pràctica una curiositat innata. I quan s’exerceix ciència, sigui des d’una posició assistencial o investigadora, també cal no només fer-la bé, sinó comunicar-la bé perquè el benefici es vegi amplificat.

No és senzill trobar perfils professionals que puguin combinar totes dues vocacions o que ho facin de manera eficaç. Arran del recent congrés de l’Associació Nacional d’Informadors de la Salut (ANIS), que es va dur a terme a finals d’octubre a Còrdova, on es van debatre tant la relació entre periodistes sanitaris i sanitaris, com les lliçons que hem après durant la gestió comunicativa de la crisi per la covid-19, tenim la sensació que ho estem fent bé.

Galènia neix de la unió d’una vocació científica clara i del desig de comunicar ciència. Aquestes dues disciplines, que a l’agència es desenvolupen plenament, han permès crear una metodologia pròpia en què prevalen les xarxes de col·laboració entre entitats i serveis per tal d’enfortir i potenciar la difusió del missatge.

“No és cap sorpresa el protagonisme que la comunicació en salut ha adquirit els últims mesos. En circumstàncies com les que hem viscut, el rigor i l’equilibri són fonamentals per respondre a les necessitats d’una societat cada cop més informada. Hem de ser conscients que comunicar ciència exigeix una especialització per distingir el que és important i necessari”, assenyala la Dra. Margarida Mas, directora de Galènia i delegada d’ANIS a Catalunya.

Donar veu a cadascun dels missatges que es busca transmetre perquè arribin al màxim nombre de públic possible i així aconseguir els objectius que es plantegen en cada acció és part de la metodologia que desenvolupem.

Sabem com buscar temes d’actualitat i com estar atents a l’entorn per poder reaccionar i parlar del que interessa al públic. I, a més, sempre ho fem amb una mirada que va una mica més enllà. I aquest pensar més enllà fa que la comunicació sanitària tingui molt més valor.

Ciència i comunicació: una combinació necessàriament equilibrada

Tal com es va discutir a la taula de debat titulada Periodistes sanitaris i sanitaris que fan periodisme. És possible la convivència?, que es va dur a terme durant el tancament del congrés, les grans transformacions a l’hora de comunicar, així com l’aparició de nous canals per fer-ho, han provocat un límit cada cop més difús entre els periodistes i els divulgadors de tota mena de temes.

En el cas concret de la ciència, tot aquest fenomen ha donat pas a l’aparició de professionals sanitaris que transcendeixen els canals i arriben directament a la població sense intermediaris.

Julio Mayol, professor de Cirurgia de la Universitat Complutense de Madrid i director mèdic de l’Hospital Clínic de San Carlos, és un dels professionals sanitaris que han assolit una gran repercussió a les xarxes socials. Tanta, que a La Sexta Noche van comptar amb ell com un dels participants en els debats sobre la covid-19. I, en la seva intervenció, Mayol va recalcar la idea de la necessitat de la feina dels periodistes: “Els sanitaris tendim a pensar que els nostres biaixos són els bons, i que els periodistes ho fan tot malament i pregunten coses incorrectes, perquè no ens posem en la pell dels que no en saben tant i ens pensem que s’expliquen coses que són òbvies, quan no és així”.

Els periodistes, a més, van estar d’acord que posar en comú totes dues disciplines és la clau per tenir una comunicació en salut de qualitat.

“Tampoc no em sembla que hi hagi cap mena de conflicte. No és el mateix el periodisme que la divulgació, tot i que tenen molts punts en comú”, va explicar Pablo Linde, periodista de Salut d’El País, que va continuar ressaltant com la pandèmia de covid-19 va ser notícia de portada a tots els mitjans durant mesos, cosa que va generar la necessitat de crear una gran quantitat de continguts. “I, igual que de política no n’escriuen només periodistes polítics, també en matèria de sanitat és possible obrir-se a molts altres perfils.”

Belén Remacha, periodista i exredactora d’elDiario.es, que des del gener del 2020 va cobrir la pandèmia pel que fa als assumptes sanitaris, era del mateix parer: “Són dues feines complementàries en tot moment. Tots dos tipus compleixen cadascun una funció”.

La clau són la responsabilitat i el rigor

Al centre: Dra. Margarida Mas Sardà. Foto realitzada per Rafa Madero

Independentment de si comuniquen periodistes o científics, el que és important, quan es parla de ciència, és fer-ho d’una manera responsable i rigorosa. Una de les conclusions que van sorgir de la taula La comunicació de crisi de la covid-19. Lliçons apreses, que es va desenvolupar durant el congrés, és que la necessitat per la immediatesa o l’exclusivitat no ha d’anar mai en detriment de la veracitat en la informació.

Comunicar ciència i salut implica una resposta ràpida a les necessitats informatives de la població. Les emergències sanitàries, tant en àmbits locals com hospitalàries, com ara la que hem viscut, comporten una sèrie de responsabilitats que, com a comunicadors, hem de seguir. I en aquest sentit, i tal com va exposar Luis Serrano, director general del Señor Lobo & Friends i especialista en comunicació de crisis i emergències: “Com en qualsevol desastre, també en la covid-19 la gestió de la comunicació és un pilar bàsic, juntament amb la coordinació i la cooperació. L’error en qualsevol dels pilars incrementarà el caos en qualsevol crisi”.

Precisament, l’expertise dels comunicadors en salut també pot aturar problemes com els de la desinformació o les notícies falses en salut, dels quals hem parlat àmpliament en aquest blog.

En aquest sentit, Myriam Redondo, responsable de VerificaRTVE i ponent de la taula, va assenyalar que per combatre aquesta desinformació és fonamental actuar abans que es produeixin les crisis, a través de l’alfabetització digital, que ajudi les persones a entendre i a saber fer servir les eines de què disposem per comprovar els rumors i saber quines coses s’han de compartir i quines no.

Comunicar ciència és la nostra passió, però fer-ho de manera responsable és la nostra missió, i en això és en el que ens centrem, tant en cada acció comunicativa que generem com en aquelles en què participem.

Share Button