Go to Top

Lliçons després de la sisena onada de la pandèmia

Lliçons després de la sisena onada: Dra. Magda Campins, Dr. Miquel Vilardell i Dr. Pere Domingo

Barcelona, 10 de juny de 2022. Aquests dos anys que portem de pandèmia, hem après moltes coses. Una és la capacitat de mutar que té el SARS-CoV-2, que, tot i que està lluny d’altres virus, com el del VIH, és suficient per mantenir-nos en alerta contínuament. Les diferents mutacions que el virus ha anat patint li han servit per fer-se cada vegada més contagiós, arribant a superar, en part, les defenses que ens atorguen tant les vacunes com la immunitat natural després d’una infecció, però fent-lo també, aparentment, menys perillós. La penúltima de les mutacions, a la qual es va posar de nom òmicron, ens va agafar a tots per sorpresa i va ocasionar una sisena onada de grans dimensions, que, per sort, no es va traduir en un col·lapse del sistema sanitari, precisament, per aquesta virulència afeblida. Per això és important recapitular les lliçons després de la sisena onada de la pandèmia.

La Fundació Vila Casas i el Centre d’Estudis de Ciència, Comunicació i Societat de la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona, en el marc del cicle Opinió Quiral, va organitzar un debat centrat, precisament, en la sisena onada, fent una anàlisi del que va passar des de l’epidemiologia. Per fer-ho van comptar amb la presència de Magda Campins, cap del Servei de Medicina Preventiva i Epidemiologia de l’Hospital Vall d’Hebron de Barcelona, i, des de les UCI, amb la participació de Pere Domingo, coordinador Covid de l’Hospital Santa Creu i Sant Pau de Barcelona.

L’onada més intensa en contagis

Amb una alta taxa de vacunats amb tres dosis i bona part de la població que ja havia passat la infecció d’una manera natural, la previsió era que la pandèmia comencés a donar-nos un respir. Però, una vegada més, el SARS-CoV-2 va demostrar la capacitat per a la sorpresa. “La sisena onada ha estat la més intensa en nombre de casos, però no pas en gravetat. No ens esperàvem una cosa d’aquesta magnitud i això ens mostra que encara tenim, dos anys després, moltes incògnites sobre aquest virus, i això ha fet que molta gent s’hagi qüestionat l’efectivitat de les vacunes”, va explicar Magda Campins.

En la seva intervenció, l’especialista en immunologia va explicar que la variant es va detectar el 26 de novembre a Sud-àfrica i que de seguida es va catalogar com a preocupant, perquè era més transmissible, tenia més capacitat d’escapar a la immunitat i s’havia comprovat menys eficàcia dels antivirals. “L’única condició que no complia era un augment de la gravetat, tot i que això al principi no se sabia”, va destacar Campins.

La variant òmicron presenta en total 55 mutacions, 34 de les quals afecten la proteïna de l’espícula, que és l’encarregada d’aconseguir l’entrada del virus a la cèl·lula hoste. “La característica principal d’aquesta nova variant és que és capaç d’infectar més quantitat de cèl·lules de l’epiteli superior, fet que explica que tingui més capacitat de transmissió”, va explicar Magda Campins, que també va assenyalar que el fet que sigui més lleu li permet millorar la transmissió, ja que un nombre més elevat de persones infectades asimptomàtiques poden seguir amb la seva vida habitual. Tot plegat fa que l’òmicron sigui capaç de tenir una transmissió domiciliar més pronunciada, del 16% davant del 10% d’altres variants, i de transmissió no domiciliar, del 9% davant del 3%.

Una quantitat de reinfeccions més elevada

Les noves mutacions del virus també han motivat que calguin molts més anticossos, i això ha incrementat la taxa de reinfeccions com no s’havia vist abans, arribant a multiplicar per cinc la taxa de la variant anterior, la delta. “Amb la variant alfa vam veure que la protecció davant d’una reinfecció era del 90%, amb la delta va baixar fins al 84%, i ara amb l’òmicron això ha baixat fins al 56%, cosa que s’ha traduït en un alt risc de reinfecció”, va explicar Magda Campins.

Campins ho va relacionar amb la pèrdua en el temps de la protecció generada per les vacunes, raó per la qual es va apostar per una estratègia d’una tercera dosi de reforç, que, encara que no protegís completament davant les infeccions, sí que ho fes davant les formes més greus de la malaltia. Totes aquestes dades ajuden a entendre el que ha passat els últims mesos, quan, per exemple, a Catalunya es va assolir, el 17 de gener, el màxim d’infeccions, amb 48.000 casos actius. “En aquell moment, es va veure que la mortalitat més elevada es registrava en la població vulnerable i en els que no estaven vacunats. I després d’assolir el màxim també es va observar una baixada molt ràpida, les primeres setmanes, que després es va estabilitzar”, va afegir l’especialista en immunologia.

El focus a Àsia i mesures per controlar la pandèmia

La nova variant també va fer que es mogués el focus de l’atenció sobre la pandèmia, que fins aleshores s’havia centrat a Europa, però després l’escenari més preocupant es va traslladar a Àsia. “En aquells països es va seguir una estratègia de covid zero que va motivar que no es generés una immunitat natural. Unit al fet que les seves vacunes eren menys efectives, va acabar generant una onada descontrolada d’òmicron, va apuntar Magda Campins, que comenta que això és preocupant per la possibilitat que es produeixi una nova variant que s’escapi més a les vacunes.

Amb tot, l’especialista va assenyalar la necessitat de continuar mantenint algunes mesures per controlar al màxim la propagació de la variant òmicron, com ara la necessitat de reforçar el sistema de vigilància de manera que ofereixi una fotografia representativa de la realitat sobre la qual poder emprendre accions, integrar totes les dades dels sistemes d’informació, fomentar la vacunació de record –prioritzant la població vulnerable amb una quarta dosi–, mantenir la profilaxi preexposició i no retirar encara l’ús de la mascareta, incidint en la importància de mantenir-ne l’ús entre les persones vulnerables, i va fer així una recapitulació de les lliçons després de la sisena onada de la pandèmia.

Una onada mixta a Catalunya

Després de Magda Campins va intervenir Pere Domingo, que va incidir en la idea que la sisena onada va comportar una alta dosi d’infeccions i que només va ser superada en nombre d’ingressos per la primera onada de la pandèmia. “Al nostre centre, a més, hem vist que ha estat una onada mixta, amb una primera part amb la variant delta, ja que no va ser fins al 4 de gener que vam començar a detectar l’òmicron, que va passar a ser la dominant en un temps molt breu”.

L’expert també va explicar que hi ha la teoria que les noves variants són menys virulentes, amb menys pacients greus cada vegada. Però que en el cas d’aquesta variant hi ha dades que fan dubtar d’aquesta hipòtesi. “Només hem de veure el que ha passat a Hong Kong, amb un rècord mundial de mortalitat. Jo no confiaria gaire que el SARS-CoV-2 es torni avirulent, i tenim l’exemple del VIH, que continua sent igual de perillós, però que, gràcies als tractaments antivirals, fins a cert punt està controlat”.

La protecció de les cèl·lules de memòria

Pere Domingo també va exposar, en la seva intervenció, com funciona el nostre sistema immunitari, i va posar un símil amb una ciutat envoltada de diverses muralles. “Els anticossos neutralitzants són només la primera barrera, però les cèl·lules B i després les cèl·lules T també fan un paper important, perquè elles són les encarregades de protegir-nos davant de les hospitalitzacions i la mortalitat”.

Durant el seu temps d’intervenció, Pere Domingo no va dubtar a destacar com la pandèmia ha despullat les mancances del nostre sistema sanitari, i que només ha estat gràcies als professionals i la seva dedicació que s’ha aconseguit mantenir certa eficiència i abordar una crisi tan complicada, i va recalcar la necessitat d’aprendre les lliçons després de la sisena onada de la pandèmia. “Encara no ens hem deslliurat del virus i hem de continuar estant alerta, perquè la lluita contra el SARS-CoV-2 no s’ha acabat. Els dos grans reptes que tenim ara són els pacients immunodeprimits i la població infantil, tots dos amb poca immunitat i que poden suposar un caldo de cultiu per a noves variants i per a soques que sorgeixin dels reservoris animals del virus”.

En aquesta mateixa pàgina web podeu trobar altres continguts relacionats amb Quiral, com ara «Un repàs a 600 dies de pandèmia» o «L’edició genètica centra l’interès de l’Informe Quiral 2017».

Share Button