“Hi ha un desequilibri important entre les necessitats culturals de la població, derivades del desenvolupament científic i tecnològic, i l’educació científica del ciutadà mitjà. Aquest desequilibri es manifesta, de fet, en un interès creixent cap el coneixement de l’entorn natural i dels avenços en ciència i tecnologia”, diu el Manifest de A Coruña del 21 de març del 1997. El segle XXI és el segle de la biomedicina, dels canvis i els avenços ràpids, de la subespecialització, de les noves tecnologies… I, davant tants avenços, “l’educació rebuda al llarg de l’ensenyament obligatori resulta molt aviat insuficient per als ciutadans”, assenyala el manifest.
El text afegeix que la divulgació i la popularització de la ciència són imprescindibles, entre d’altres coses, perquè “signifiquen unes possibilitats individuals i col·lectives més grans per sortir de la pobresa, i també perquè ens ajuden a prendre consciència dels possibles riscos derivats de l’ús de la tecnologia. La divulgació científica és important per a la democratització de la societat i per a la participació dels ciutadans en la presa de decisions que determinaran el seu futur: una societat més culta científicament serà també més lliure i responsable”.
Hem d’encarnar el canvi que desitgem veure al món.
−Mahatma GandhiL’any 2004 va entrar en vigor el Programa Nacional de Difusió de la Cultura Científica, bon exemple del protagonisme que la cultura i el coneixement científics comencen a adquirir en les agendes polítiques. Aquest programa va ser la resposta a una preocupació creixent davant del desequilibri entre les necessitats culturals i l’educació científica, una preocupació que ultrapassa les nostres fronteres. De la mateixa manera, es van crear iniciatives similars d’àmbit local, com per exemple el Comissionat de l’Alcaldia per a la Difusió i Promoció de la Cultura Científica a Barcelona.
La transformació que sofreixen les àrees relatives a la salut i a les ciències en general, juntament a l’especialització tecnològica i la seva complexitat, la transformació de la transferència del coneixement, la demanda social creixent, etc., han fet imprescindibles un rigor científic major i una especialització en la comunicació de les ciències. Hem de prendre consciència del paper dels mitjans de comunicació en tot aquest procés, assumir-ne el paper formatiu, a més del purament informatiu, i reconèixer que amb molta freqüència són l’única font d’informació i de coneixement que rep una bona part de la població. Ara més que mai cal garantir el rigor científic en aquests mitjans de comunicació, ja que s’han convertit en un vehicle fonamental per a la creació d’opinió pública. Paral·lelament a això, la velocitat i la universalitat de l’accés a la informació i la falta de filtres en aquesta informació a través de les diverses tecnologies de la informació, mitjans socials i la comunicació (TIC) fan ineludible reflexionar sobre com assumir aquesta velocitat i aquests canvis. Malauradament, més informació no és sinònim de més coneixement.
Qui Som
Som un equip creatiu, innovador, dinàmic i rigorós. Un equip en què col·laborem conjuntament professionals de diverses disciplines: metges, biòlegs, fotògrafs, dissenyadors, administradors de webs, editors i traductors. Donem un caràcter multidisciplinari al nostre treball i amb un únic objectiu: comunicar ciència i medicina.
Equip Galènia
https://youtu.be/DpJAKGoGYzs
Us desitgem un 2022 ple de salut i benestar. Bon Nadal i Feliç Any
Read More
PMFarma, mitjà especialitzat en la indústria farmacèutica, va publicar, el mes de març del 2021, la selecció de Galènia com la nova agència de comunicació de l’Associació Nacional d’Informadors de la Salut (ANIS). Galènia desenvolupa l’estratègia de comunicació i gestiona les necessitats creixents de divulgació que té l’associació.
Les
Read More
Top Comunicación & RR.PP., publicación especializada en marketing y comunicación, hizo pública, en enero de 2021, la colaboración de Galènia con Genesis Biomed, consultora especializada en el sector biomédico, para llevar a cabo su plan de comunicación anual y consolidar las acciones de comunicación dirigidas a todos los públicos
Read More
Amb aquest títol la nostra directora, la Dra. Margarida Mas, va publicar una anàlisi de com les xarxes socials exerceixen una funció crucial en l’accés a la informació sobre salut i es consideren una nova manera de compartir contingut. L’article s’inclou a la revista Labor Hospitalaria, que edita l’Orde
Read More
La revolución tecnológica que vivimos en todos los aspectos de nuestra vida tiene un especial impacto en cuanto a temas concernientes al cuidado de la salud. Mientras que en otras áreas como el entretenimiento o el consumo tenemos un relativo control en cuanto a la adopción de nuevas tecnologías,
Read More
Este año, el Informe sobre el estado de la salud en Barcelona, que realiza anualmente la Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB), ha cumplido 35 años. El informe da una visión general de los principales aspectos relacionados con la salud de la ciudadanía y en él se incluyen
Read More